Les entitats de cooperació conversen sobre la sobirania alimentària al MAC

El Museu d’Art de Cerdanyola va acollir dissabte passat el col·loqui Sobirania alimentaria i Drets Humans, acte amb el qual es va donar el tret de sortida de la IV Primavera Solidària 'Tots els mons al MAC'.

El col·loqui va abordar el concepte de sobirania alimentària des d’una perspectiva global, fent incidència en la vulneració del dret dels pobles a la sobirania alimentaria i l’impacte del sistema global alimentari en les poblacions del sud global, tot reflexionant envers el dret a l’alimentació, la corresponsabilitat de la ciutadania i a allò què podem fer des de l’àmbit local.

L’acte va ser dinamitzat per Oriol Berenguer, expert en Dret Alimentari i tècnic territorial de la demarcació de Lleida de la Fundació Espigoladors, i va comptar amb les intervencions de membres del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació:

-Victòria Draper, en representació de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica

-Júlia Ojeda, en representació de la Fundació Roser de Maig

-Antonio Olea, en representació de la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada

-Cristina Real, en representació de Mans Unides

Seguit a la projecció del vídeo Acaparamiento tierras en Guatemala produït per SETEM, Oriol Berenguer va explicar que el concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i a la Cumbre Mundial de l’Alimentació l’any 1996, on es va debatre sobre l’organització dels sistemes globals alimentaris. Des d’aleshores, aquest concepte es defineix com “el dret dels pobles a aliments sans i culturalment adequats, produïts mitjançant mètodes sostenibles, així com definir els seus propis sistemes agrícoles i alimentaris”.

Victòria Draper va explicar que fa 25 anys que ADIA desenvolupa projectes a la zona del Tigre, a Etiòpia, i constaten que duran aquest període no s’han desenvolupat polítiques estatals per cobrir la mancança d’aliments, accentuada per l’escalfament del planeta. Davant la inseguretat alimentària (escassetat d’aliments) i la falta d’oportunitats laborals, el jovent es veu obligat a marxar.

Antonio Olea va fer incidència en els processos de colonització que s’estan donant per part de les multinacionals des de mitjans del segle XX. Les multinacionals s’apropien i deterioren les terres dels camperols, tot expulsant-los de casa seva i provocant conseqüències que minven la seva qualitat de vida: contaminació, enverinament, pèrdua de fertilitat, etc.

Júlia Ojeda a aquestes conseqüències va afegir l’impacte que l’apropiació de les terres té sobre els espais de socialització de la gent que hi viu. No només no es garanteix el seu dret a l’alimentació sinó que afecta a les seves relacions socials. Tal com denunciaven les dones al vídeo esmentat anteriorment: ja no poden anar a rentar al riu i els nens i nenes han deixat de compartir estones d’oci.

Cristina Real va destacar que, com a entitats de cooperació, les accions que es poden portar a terme des de l’àmbit local són d’una banda, la recerca de recursos econòmics (subvencions per desenvolupar projectes de cooperació al Sud) i d’una altra, desenvolupar accions de comunicació i sensibilització.

Les intervencions tant del públic com de les entitats van posar de manifest el paral·lelisme de la situació del sud  i el nord global incidint en la vulneració del dret a la sobirania alimentària a casa nostra.  Les terres deixen de conrear-se degut a la mancança de beneficis i de polítiques estatals a favor dels petits camperols i els joves es veuen obligats a migrar. També van destacar la importància de consumir productes de temporada i de KM0 alhora que van denunciar la dificultat de conèixer la procedència dels productes ja que, molts cops, l’etiquetatge no indica el lloc de procedència sinó  de distribució.