Les entitats municipalistes demanen a l'Estat i la Generalitat fórmules extraordinàries per quadrar els pressupostos del 2010

La crisi econòmica està passant factura als ajuntaments, que pateixen la davallada d'ingressos de llicències d'obres, plusvàlues i la venda de sòl. La reforma fiscal empresa pel segon govern d'Aznar va deixar les hisendes municipals coixes, amb la supressió de l'impost d'activitats econòmiques per a pimes i comerços. I la revisió del finançament local, pendent des de la constitució dels ajuntaments democràtics, s'eternitza.

El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, augura “retallades del 15 al 20 percent , i fins i tot del 30 percent ” en els pressupostos de tots els ajuntaments per a l'any vinent. La Federació alerta que falten recursos per continuar prestant serveis “i ningú no entendria que s'hagin de tancar biblioteques o que no es puguin atorgar ajuts socials”. És per això que el president de l'FMC troba imprescindibles “fórmules de caràcter extraordinari per mantenir la prestació de serveis”. En la ment de tothom està l’anunci de l'Ajuntament de Roda de Berà d'un ERO temporal per a 25 treballadors laborals.

A l'Associació Catalana de Municipis (ACM), el seu president, Salvador Esteve, assenyala que els impostos per construccions s'han reduït en un 70 percent , que els ingressos per transmissions patrimonials han baixat a zero per la frenada de la compra i venda de pisos i que els consistoris han rebut de l'Estat un milió d'euros menys, de mitjana, pel que fa a la participació en els pressupostos generals. Esteve vaticina que cap Ajuntament podrà tancar els pressupostos del 2010, que es començaran a preparar al setembre, assumint les despeses ordinàries. Per a Salvador Esteve, “com que no surten els comptes ni per pagar les nòmines, o els ajuntaments comencen a fer expedients de regulació d'ocupació o comencen a tancar serveis que no els pertoquen, com les escoles bressol”.

Bustos i Esteve es reuniran la setmana que ve per treballar una estratègia comuna. La reivindicació davant l'Estat se centrarà a recuperar els recursos perduts per la davallada de les transferències als municipis –calculades tenint en compte els impostos recaptats–, però també estudien demanar a la Generalitat una major flexibilitat en les inversions i subvencions condicionades al copagament municipal, almenys fins que la conjuntura millori.