Les inhumacions infantils de Ca n'Oliver, objecte de debat científic sobre les pràctiques funeràries a l'època ibèrica

L'estudi, que s'ha centrat en la investigació dels infants perinatals enterrats sota el paviment de les cases ibèriques de Ca n'Oliver ha conclòs principalment que es tracta d'infants morts per causes naturals i contribueix al debat sobre les pràctiques culturals i funeràries.

La revista Archaelogic and Anthrological Science ha publicat l'estudi multidisciplinari sobre les inhumacions infantils del Poblat de Ca n'Oliver dirigit per la doctora Carme Rissech, En ell ha participat personal investigador de centres de recerca i universitats d'Espanya (Rovira i Virgili, Santiago de Compostela i Granada), d'Alemania (Universität Hildesheim), Suècia (Estocolm i Mersin) i del Museu de Ca n'Oliver. L'objecte de l'estudi ha estat la interpretació dels infants perinatals enterrats sota el paviment de les cases en època ibèrica al Poblat de Ca n'Oliver, a on es va identificar aquest fenòmen per primera vegada durant les excavacions de Josep Barberà als anys cinquanta.

Els ibers incineraven els morts així que els enterraments infantils representen les escasses restes humanes no cremades recuperades dels jaciments Ibèrics. Segons l'estudi la conclusió principal és que es tracta d'infants morts per causes naturals i l'enterrament es duria a terme com a ritual d'ofrena per tal d'afavorir la prosperitat en l'espai on es practicava.  Es tractaria de rituals funeraris que podrien estar relacionats amb una pràctica diferencial segons la classe social, ja que les tombes han aparegut en llocs ocupats per les classes dominants. Aquesta interpretació explicaria la manca d'enterraments perinatals en altres nuclis pagesos més petits, com per exemple Can Xercavins, coetània de Ca n'Oliver.

Dades de l'estudi

Els treballs de recerca han combinat metodologies esquelètiques estàndard amb histologia dental, per veure si els bebès van néixer vius (això es fa amb observant la línia neonatal), i ADN antic, per tal d'intentar determinar el sexe d'una manera més segura, doncs en els ossos de bebès és difícil de determinar. Segons els resultats morfològics i moleculars, la proporció de sexes de la mostra estudiada és d'aproximadament 1:1 nens i nenes. La distribució de la mortalitat seria doncs coherent amb la mortalitat natural probablement deguda a avortaments espontanis i morts neonatals.

La combinació d'estimacions d'edat de mort, de les metodologies osteològiques i les odontològiques han indicat edats entre les 22 i les 42 setmanes de gestació per a 47 individus, d'un total de 48. L'individu restant va morir uns sis mesos després del naixement.

L'alçada de les dents i la histologia de l'esmalt es va poder aplicar en 13 individus, dels quals 9 indicaven que tenien baixa probabilitat d'haver nascut vius. Els 4 individus restants, possiblement van sobreviure al naixement durant menys de dos mesos.