Les taxes del cementiri i els temes sobre la sentència i les protestes, centren el debat de mocions

L’exempció de pagament de les taxes del cementiri a causa de les obres de reforma o el debat sobre les detencions de membres dels CDR, la sentència del Tribunal Suprem, les mobilitzacions que ha provocat o els vestigis del Franquisme a Cerdanyola van ser temes destacats del capítol de mocions del Ple d’octubre.

Els afectats per les obres de reforma del cementiri municipal gaudiran d’una exempció de pagament de les taxes de manteniment del cementiri municipal mentre durin les obres de reforma. La proposta s’aprovava per unanimitat i de fet la majoria de grups es presentaven com a ponents de la mesura. Helena Solà, portaveu d’ERC, explicava que l’exempció de pagament de les taxes serà a partir de 2020 fins a l’any següent a la finalització de les obres ja que “no es pot cobrar un servei que no s’està prestant”.

Una altra moció sobre equipaments que es va aprovar va ser la proposta de PSC, Cs i PP sobre la millora de l’oferta de biblioteques amb la creació d’un equipament de proximitat al sector Banús-Serraperera. Gorka Samaniego, de Cs, indica que la Biblioteca central és “petita, sorollosa i molt allunyada de barris” molt poblats que necessiten un espai propi, mentre el regidor de Junts Joan Sánchez destacava l’evidència que Cerdanyola està “infradotada” d’equipaments i considerava que el fet que el grup de govern sigui proposant “és un compromís” d’assoliment de millores. S’’abstenia ECP per considerar que cal un pla integral d’usos d’espais públics que permetin la descentralització de serveis d’una manera planificada i rigorosa.

Els detinguts dels CDR, la sentència, les mobilitzacions, el Franquisme...

Un paquet de mocions abordava la situació política nacional i els seus efectes a Cerdanyola. ERC, Guanyem i JxC presentaven una moció de suport a totes les persones detingudes el 23 de setembre de 2019. La regidora de Guanyem Laura Benseny  recordava que Edu Garzón, un dels detinguts és veí de Cerdanyola i destacava que està empresonat a Soto del Real amb aplicació de la legislació terrorista quan el sumari judicial deixa constància que no se'ls ha trobat explosius ni res similar. Albert Turon, regidor d’ERC, qualificava l’Operació Judes, nom de l’actuació policial, de “farsa”, mentre ECP apostava per la necessitat de diàleg per impulsar una solució que necessàriament ha de ser política. L’oposició de PSC, Cs i PP i l’abstenció d’ECP van fer que la proposta es rebutgés.

També es va rebutjar un text d’En Comú Podem que instava en altre moció a promoure totes les iniciatives necessàries per facilitar la sortida de presó de les persones condemnades pel Tribunal Suprem i el retorn de les persones exiliades que va comptar amb el vot favorable d’ERC, Guanyem i Junts destacant que sempre han estat a favor del diàleg. PSC, PP i un Cs que deia que qui està patint vulneració de drets “som aquells que no tallem carreteres” van votar en contra.

En relació a la sentència, els grups d'ERC, Guanyem i Junts van demanar el passat 15 d'octubre la celebració d'un Ple extraordinari que abordés la resposta de l'Ajuntament de Cerdanyola. L'alcalde de la ciutat va anunciar que la sessió es farà 20 de novembre.

Igualment es rebutjava la moció de C's i PP per declarar que la violència i els actes vandàlics mai són mètodes en democràcia per assolir objectius polítics. El PSC s’abstenia mentre els altres grups votaven en contra. Des d’ERC, Íñigo de Enterria deia que a les últimes mobilitzacions hi ha hagut mètodes “que no compartim però no condemnarem” perquè considera que violència és la repressió judicial i policial, la gent que perd un ull, la condemna injusta dels presos, l’abús de presó preventiva, o aplicar “la plantilla basca de que tot és terrorisme”. Des de Junts, Joan Sánchez deia que la moció plantejava fer un cordó sanitari contra aquells partits que no abracin el constitucionalisme.

Per unanimitat en canvi s’aprovava la moció del PSC per a l'elaboració d'un catàleg de vestigis de la dictadura franquista a la ciutat. El portaveu socialista, David González, indicava que es treballarà per elaborar una llista de víctimes nascudes a Cerdanyola i instal·lar un monument commemoratiu que honori els exiliats de la Guerra Civil de la ciutat.

Tots els grups li donaven suport, però Guanyem o ECP acusaven el govern d’electoralisme. Laura Benseny, des de Guanyem, proposava incorporar el “Camí d’en Txiki al nomenclàtor de carrers si volen ser antifeixistes”.

També s’aprovava una moció presentada d’urgència per ECO sobre la repressió que viu el poble de Xile. La seva portaveu, Pilar Adell, recorda que hi ha molts cerdanyolencs que són nascuts a Xile o hi tenen família i que veu com un moviment popular contra la marginació social i econòmica de bona part del poble xilè es respon “amb una violència exercida pel govern que recorden la dictadura de l’assassí Pinochet”.