Les zones urbanes més verdes afavoreixen la pràctica d'activitat física

Un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB i del Departament de Geografia de la UAB constata que les zones urbanes amb entorns més “caminables” i verds afavoreixen la pràctica d'activitat física entre els ciutadans. L'informe vol proporcionar als responsables públics indicacions valuoses sobre com dissenyar futurs entorns urbans saludables.

Un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB i del Departament de Geografia de la UAB constata que les zones urbanes amb entorns més “caminables” i verds afavoreixen la pràctica d'activitat física entre els ciutadans. L'informe vol proporcionar als responsables públics indicacions valuoses sobre com dissenyar futurs entorns urbans saludables.

L'estudi, publicat recentment a la revista científica Environment International, evidencia que els nivells més alts d'activitat física es donen en entorns que combinen la condició de ser més “caminables”, és a dir, zones amb més densitat de destinacions, interseccions i millors connexions, i també més verdes.

Per dur a terme l’estudi, els investigadors van utilitzar sensors portàtils i dades satel·litàries per relacionar els nivells d’activitat de les persones amb la possibilitat de caminar i l’ecologia dels llocs on feien la seva activitat física.

Oriol Marquet, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi, apunta que "en concret, es va col·locar una unitat GPS (que registrava una ubicació cada 15 segons) i un acceleròmetre (que registrava el moviment i la intensitat de l'exercici físic), durant una setmana, a 354 dones adultes treballadores de quatre ciutats dels Estats Units". Això els va permetre calcular la seva exposició individual a la “caminabilitat” i als entorns verd durant la seva participació i comprovar la relació entre la intensitat d’aquestes exposicions i els nivells d’activitat física registrats per l’acceleròmetre.

Marquet afegeix que "els participants que van passar més temps a llocs molt ‘caminables’ i verds van presentar els nivells més alts d'activitat física moderada i intensa. Això podria indicar que els efectes prèviament establerts dels nivells de ‘caminabilitat’ sobre l'activitat física podrien ser encara més alts quan a aquests entorns s'hi afegeix vegetació”.

Aquestes troballes són importants perquè validen hipòtesis existents utilitzant mètodes i enfocaments nous. "Molt pocs estudis anteriors havien utilitzat dispositius portàtils —acceleròmetres, GPS— per captar les exposicions i l'activitat física dels participants tenint en compte tots els moviments diaris i els canvis d'ubicació", aclareix. Així mateix, l'ús de models no lineals ha permès observar l'existència de llindars i nivells mínims d'exposició a la “caminabilitat” i la presència de vegetació.

Aquestes dades suggereixen que no hi ha una dicotomia entre espais verds i espais “caminables”, sinó que aquells espais que més contribueixen a l'activitat física i a l'ús dels modes de transport actius són, de fet, els que combinen “caminabilitat” amb una alta presència de vegetació. Aquesta troballa suposa un argument més perquè planificadors urbans, arquitectes paisatgistes i responsables polítics considerin la necessitat de dissenyar entorns urbans més verds i “caminables” com a eina per crear models de mobilitat més sostenibles i saludables.