L’hipogeu del carrer París torna a ser un referent en l’estudi de la cultura campaniforme

El Museu d’Història i el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) estan realitzant un estudi, amb participació de diverses universitats i centres de recerca, per abordar la gènesis i evolució del a cultura campaniforme a l’Europa meridional, una investigació per a conèixer millor la població que hi va ser enterrada a l’hipogeu del carrer de París al llarg de generacions, el seu origen, desenvolupament i vincles interregionals que permetin conèixer millor el període campaniforme -aproximadament fa 4.500 anys-.. 

El Museu d’Història i el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) estan realitzant un estudi, amb participació de diverses universitats i centres de recerca, per abordar la gènesis i evolució del a cultura campaniforme a l’Europa meridional, una investigació per a conèixer millor la població que hi va ser enterrada a l’hipogeu del carrer de París al llarg de generacions, el seu origen, desenvolupament i vincles interregionals que permetin conèixer millor el període campaniforme -aproximadament fa 4.500 anys-.

Aquest estudi bioantropològic i arqueològic ha comptat prèviament amb una important sèrie de datacions radiocarbòniques, estudis de paleoambient, paleofauna i ADN, als que s’ha afegit aquestes setmanes un treball en el camp dels isòtops estables de carboni i nitrogen que permeten conèixer aspectes sobre la dieta de la població enterrada en l’hipogeu al llarg d’uns 300 anys.  

Ara, els investigadors estan recollint aquests dies mostres de les restes humanes i de fauna presents a l’hipogeu -una construcció subterrània destinada a servir de sepulcre- del carrer París per fer anàlisis d’isòtops estables d’oxigen i estronci. L’equip del Museu d’Història destaca que si l'anàlisi d'ADN permet a nivell general establir les relacions genètiques entre diferents àrees,  l'anàlisi d'isòtops d'estronci s’utilitza per establir l'origen geogràfic d'individus determinats. Aquest element s' incorpora als éssers vius a través de la cadena alimentària, la qual cosa proporciona un senyal característic de l' àrea d' origen del menjar i l' aigua consumides. D' aquesta manera, plantes, animals i persones porten una mena de “marcador” geològic que fa possible  establir de quin lloc geogràfic provenen. 

Aquestes mostres del carrer París seran analitzades a la unitat de Geocronología  del Centro de Asistència a la Investigación de Ciencias de la Tierra y Arqueometría de la Universitat Complutense de Madrid. Els investigadors esperen que els resultats permetin conèixer millor la població que hi va ser enterrada a l’hipogeu del carrer de París al llarg de generacions, el seu origen, desenvolupament i vincles interregionals que permetin conèixer millor el període campaniforme. 

La cultura Campaniforme

La seva cronologia i interpretació són avui objecte de discussió. Els testimonis més antics es localitzen a Portugal a cavall del calcolític i l’edat del bronze entre el 2500 i el 1800 aC. Arribarà a estendre’s per gran part del continent europeu (França, Alemanya, Itàlia, Hongria, Txèquia...). Característic d’aquesta cultura és el vas campaniforme, fet de ceràmica, amb una forma que recorda la d’una campana invertida i decorat amb detalls geomètrics gravats. Aquests vasos han aparegut majoritàriament en contextos funeraris i també se’ls ha trobat en àmbits domèstics. En general la seva aparició es relaciona amb la difusió de la metal·lúrgia del coure a través d’Europa Occidental.