L’informe de l’Observatori Comarcal constata un empitjorament de les dificultat d’accés a l’habitatge

A l’informe s’analitzen els principals indicadors en matèria d’habitatge a la comarca en àmbits com la dinàmica de la construcció, el mercat immobiliari, els instruments de la política d’habitatge, l’accés a l’habitatge i l’exclusió residencial i la certificació energètica.

L’informe constata que empitjoren les dificultats d’accés i manteniment de l’habitatge: augmenten l’esforç econòmic de compra i lloguer d’habitatge i pugen els desnonaments.

Les persones residents a la comarca destinen al voltant del 33% del seu sou a pagar la hipoteca. Pel pagament del lloguer dediquen, aproximament, la meitat de la renda familiar (47%).

Els preus de venda i de lloguer dels habitatges presenten un comportament diferent al llarg del 2021. El preu de compravenda s’ha mantingut estable, amb una lleugera pujada del 0,5% i se situa en 2.327 €/m2. En canvi, la mitjana del preu del lloguer mensual és un 2,2% més baixa que l’any anterior i se situa en 727 €/mes, lleugerament per sobre de la mitjana catalana.

Cerdanyola del Vallès és la tercera població de la comarca amb el preu de compravenda més elevat amb 2.830 €/m2, just per sota de Sant Cugat (4.035 €/m2) i Ripollet (2.973 €/m2). Quant a la mitjana del preu del lloguer mensual, Cerdanyola ocupa la novena posició amb 729 €, en un rànquing que encapçala Sant Cugat amb una mitjana de 1.175 €.

La dinàmica del mercat immobiliari residencial, que es va veure alterada per la pandèmia, ha recuperat els valors d’abans de la crisi sanitària en el nombre de transaccions de compravenda, al contrari que en el de contractes de lloguer formalitzats que segueix registrant xifres per sota de les de 2019.

La construcció d’obra nova ha augmentat un 17% respecte a l’any anterior. Aquest creixement es produeix després de dos anys consecutius en descens. Durant el 2021 es va iniciar la construcció de 187 HPO a la comarca, 144 més que en 2020. És la xifra més elevada des de 2013.

Amb l’esclat de la pandèmia es van aplicar mesures en l’àmbit estatal i autonòmic per fer front a la vulnerabilitat residencial, com ara la paralització dels desnonaments. No obstant això, s’han portat a terme 1.049 llançaments judicials, 413 més que durant el 2020.