Lluís Gausachs: un mestre compromès; un alumnat amb ganes; una escola democràtica

L’exposició Lluís Gausachs, un mestre en la memòria explicarà fins a final de curs al museu de ca n’Oliver la petjada que va deixar aquest mestre en el seu alumnat de Cerdanyola a l’inici de la Guerra Civil. Gausachs és un exponent de l’esperit de l’Escola Nova Unificada impulsada al 1936, una escola que volia garantir que, per primer cop, tothom pogués arribar a cursar el nivell màxim d’estudis en funció únicament de la seva capacitat.

La mostra, que forma part del projecte L'escola, llum de llibertat! la reforma de l’ensenyament a la Segona República que impulsa la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, reivindica aquest canvi educatiu. Laura Costa, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, i Marta Argelagués, tècnica del Museu d’Història de Cerdanyola, subratllen aquest gir cap a una escola pública, laica, democràtica i solidària.

Un exponent clar és Lluís Gausachs a qui, a l’octubre de 1977, la cerdanyolenca Pilar Farell Benedicto, de 55 anys, va reconèixer a la televisió com l’home que havia estat el seu mestre durant 1936 i 1937. Lluís Gausachs apareixia a la televisió al costat del president Josep Tarradellas, de qui n’era el secretari personal. El fills de Pilar Farell, Jordi Joan Mata i Farell, explica la petjada d’aquell mestre, un home compromès, que va explicar al seu alumnat perquè deixava l’escola per tornar al front: perquè creia en la justícia social i en la necessitat de construir un món millor. I ho va fer amb un "arreveure" que va durar 40 anys. Fins que, al costat del president Tarradellas, va tornar de l’exili.

Aquesta petita mostra posa de relleu l’impacte que Lluís Gausachs va tenir sobre el seu alumnat. A la seva carta anunciant la seva reincorporació al front al 1937, el professor deia a les seves alumnes:  “en el moment de dir-vos “a reveure”, el món, el nostre món trontollava. Calia fer el possible i més perquè no s’ensorrés definitivament. Perquè el vostre somriure, o altres com els vostres, continuessin. Perquè tot pogués seguir endavant. Perquè aquelles promeses esdevinguessin clara i segura realitat per a sempre més. Perquè no hi hagués cap nen sense escola; cap escola sense mestre. I cap mestre que no sentís la vocació de la seva professió”. El mestre Lluís Gausachs va morir al 1998, però al museu cerdanyolenc subratllen que “el seu llegat i exemple continua ben viu”. Clar exemple és la col·laboració de famílies de la ciutat que han ofert testimonis i objectes per exposar i han fet possible el muntatge de la mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria que s’exposa a ca n’Oliver.

Una exposició distribuïda pel territori

Com el cas de Gausachs n’hi ha d’altres, perquè la importància de l’Escola Nova Unificada anava més enllà de les persones vocacionals que en van formar part. Era un concepte global d’una educació diferent. Per això, l’exposició de Cerdanyola la completen altres mostres a 17 municipis més en un projecte únic: una mostra en xarxa distribuïda pel territori. A més, hi ha una exposició virtual que es pot visitar al web https://www.diba.cat/web/exposicions/escola-llum-llibertat amb el detall sobre els materials exposats i tota la documentació recollida en el conjunt de la mostra. Joan Francès, director del Museu d’Història de Cerdanyola, és el comissari de la mostra, i Marta Argelagués, tècnica del museu, ha assessorat les activitats complementàries de l'exposició.

L'escola, llum de llibertat! s’estructura en tres àmbits: el primer dedicat a l’obra del CENU per una nova escola, en català, única, laica i amb coeducació; un segon àmbit sobre la nova manera d’aprendre i ensenyar inspirada en els principis racionalistes de les metodologies com la Montessori per un ensenyament fonamentat tant en coneixements com en valors; i un tercer àmbit dedicat al paper d’ateneus, sindicats i cooperatives com a transmissors del saber i la cultura a les classes populars.

El conjunt de la mostra treu a la llum nombrosos documents i objectes conservats als museus i arxius municipals, entre els quals pupitres, mapes, llibres, enciclopèdies, revistes, butlletins i llibretes escolars; així com, fotografies i plànols d’escoles, fotografies de mestres i grups escolars, expedients sobre la situació escolar dels municipis, nomenaments de docents, certificats d’arquitectes municipals, diplomes i catàlegs de mobiliari.