Lluís Gausachs, un mestre en la memòria

El Museu d’Història de Cerdanyola recupera, amb una exposició que s’inaugura aquest dijous 12 de gener a ca n’Oliver, la figura d’un mestre que va deixar profunda petjada en el seu alumnat de Cerdanyola durant els anys de la II República. Lluís Gausachs, que posteriorment va ser secretari personal del president Tarradellas a l’exili, és un exponent del canvi educatiu que va suposar l’Escola Nova Unificada.

La mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria forma part del projecte L'escola, llum de llibertat! la reforma de l’ensenyament a la Segona República que impulsa la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Des del Museu d’Història de Cerdanyola subratllen que el canvi en la manera d’ensenyar durant la República va ser tan transcendental que molts dels mestres de l’Escola Nova Unificada van deixar una petjada perdurable en la memòria del seu alumnat. Un exponent clar és Lluís Gausachs a qui, a l’octubre de 1977, Pilar Farell Benedicto, de 55 anys, va reconèixer a la televisió com l’home que havia estat el seu mestre durant 1936 i 1937. Era Lluís Gausachs i Ramond, i apareixia a la televisió al costat del president Josep Tarradellas, de qui n’era el secretari personal.

L'Escola Nova Unificada a Cerdanyola

El projecte L’escola, llum de llibertat! de la Xarxa de Museus Locals remarca que la reforma de l’ensenyament durant la II la República perseguia l’objectiu de crear una escola pública, unificada, laica, obligatòria, mixta, fonamentada en els valors de la solidaritat. La Generalitat va crear, el 27 de juliol de 1936, pocs diez després de l’inici de la Guerra Civil, el Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU), que havia de garantir que tothom, home o dona, pogués arribar a cursar el nivell màxim d’estudis en funció únicament de la seva capacitat.

Al setembre de 1936, en Lluís Gausachs va prendre possessió de l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall. L’havien fet retornar des del front d’Aragó per, remarquen al Museu d’Història de Cerdanyola, “ fer allò tan important que era educar les nenes i els nens”. Al setembre de 1937 va haver de reincorporar-se al front, però va mantenir el contacte amb les seves alumnes Pilar i Roser per carta. Amb la derrota de l’exèrcit republicà, Gausachs va marxar a l’exili i no va tornar a Catalunya fins al 1977, any en què la Pilar Farell s’hi posa en contacte. Aquell any, ella i altres alumnes organitzen una primera trobada que es repetirà al llarg dels anys.

L’exposició que s’inaugura al Museu de ca n’Oliver aquest 12 de gener -a les 12 hores- posa de relleu l’impacte que Lluís Gausachs va tenir sobre el seu alumnat. Així, a la seva carta anunciant la seva reincorporació al front al 1937, el professor deia a les seves alumnes:  “en el moment de dir-vos “a reveure”, el món, el nostre món trontollava. Calia fer el possible i més perquè no s’ensorrés definitivament. Perquè el vostre somriure, o altres com els vostres, continuessin. Perquè tot pogués seguir endavant. Perquè aquelles promeses esdevinguessin clara i segura realitat per a sempre més. Perquè no hi hagués cap nen sense escola; cap escola sense mestre. I cap mestre que no sentís la vocació de la seva professió”. El mestre Lluís Gausachs va morir al 1998, però al Museu cerdanyolenc subratllen que “el seu llegat i exemple continua ben viu”.

Per això, la col·laboració de famílies de la ciutat que han ofert testimonis i objectes per exposar han fet possible el muntatge de la mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria que s’inaugura a ca n’Oliver. L’acte de presentació de l’exposició servirà també per explicar la programació del Museu d'Història de Cerdanyola per a aquest 2023, fent èmfasi en els projectes de Memòria Democràtica.