Llum verda a la construcció de la barrera hidràulica a l’abocador de Can Planas

Dilluns es va signar l’acte de replanteig de les obres i en els pròxims dies començaran els treballs de perforació per a construir una barrera hidràulica per a minimitzar l’entrada d’aigua subterrània a l’abocador i alhora reduir la sortida de lixiviats.

El pressupost d’aquesta operació és de 410.975 euros i serà costejat al 50% per  l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya. Les obres tindran una durada prevista de 8 mesos. L’avantprojecte de la construcció de la barrera hidràulica contempla la construcció de 5 pous distribuïts al llarg d’uns 350 metres entre el Castell de Sant Marçal i el dipòsit de residus de l'abocador de Can Planas. En una primera fase es construiran dos d’aquests pous, cadascun amb una bomba motoritzada que permetrà tenir controlat el nivell freàtic per tal de minimitzar l’entrada d’aigua neta a l’abocador.

Alhora, cada pou tindrà instal·lats dos piezòmetres per a controlar que el nivell de bombament sigui l’adequat i evitar així una possible sortida de lixiviats del dipòsit. Acabada la construcció dels pous es duran a terme els assaigs de bombament; si aquests demostren que són suficients no es construiran la resta de pous i si pel contrari no són suficients es construiran els tres pous restants.

Les fletxes de color blau del dibuix indiquen la direcció del moviment de les aigües subterrànies, pel que a prop del pou de bombament es dirigeixen cap allà i a la zona propera al dipòsit de Can Planas s’arriba a l’estabilització teòrica del nivell freàtic.

El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, explicava, al mes de març quan es va anunciar la decisió, com seria aquesta barrera i indicava que les aigües, un cop netes, es destinaran al reg de la zona. 

Situació dels pous de bombament i els piezòmetres

Des del govern local destaquen que també s’ha acordat dur a terme un seguit d’actuacions per tal d’assegurar la no sortida de lixiviats durant la construcció de la barrera hidràulica. Es realitzaran analítiques de l’aigua de tots els pous i piezòmetres construïts abans i després dels assaigs de bombament i també s’instal·laran mesuradors en continu de la conductivitat elèctrica.

La barrera hidràulica és la primera fase de restauració de Can Planas, recollint els resultats i recomanacions dels dictàmens hidrogeològic i de gasos i l’anàlisi quantitativa de riscos. El regidor d’Activitat Urbanística i Medi Ambient, Iván González, reconeix que aquesta no és la solució definitiva que defensava el govern de buidar l’abocador. González afegeix que el govern "no renuncia a la descontaminació total però fins que no arribi, aquesta és la solució més realista i aconsellada pels tècnics"

Abocador de Can Planas

L’abocador de Can Planas és un conjunt de cubetes d’una antiga argilera reblerta entre les dècades dels 70 i dels 90 per residus de diversa tipologia. Ocupa un total de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m3. L’abocador, situat entre el Castell de Sant Marçal, la carretera BP-1413 i el nucli urbà de Cerdanyola, va ser clausurat per l’AMB l’any 1995.

Un primer estudi (2008) proposava la retirada d’una part des residus, el segellat superficial segons abocador de Classe III i la construcció d’una barrera impermeable per aigües subterrànies a a zona nord-est. Posteriorment, a petició de l’Ajuntament, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional va encarregar els dictàmens hidrogeològic i de gasos i anàlisi quantitativa de riscos que donen una situació de risc acceptable per als escenaris actuals i futurs i recomanen el segellat superficial de triple capa per evitar tant l’entrada d’aigua pluvial com la possible sortida de gasos i la instal·lació d’una barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua subterrània.