Los Chichos, els reis de la rumba vallecana, actuen a la Sala Acme
26 de febrer de 2020 a les 11:0037 anys de trajectòria –des de 1973-. 28 discos -6 d’ells recopilatoris-. 22 milions de discos venuts. Una llista enorme de cançons populars –Quiero ser libre, Ni más ni menos, Te vas, me dejas, El Vaquilla, Bailarás con alegría, Amor de compra y venta, Son ilusiones...- Poques formacions necessiten menys presentació que Los Chichos que actuen aquest cap de setmana –doble concert els dies 28 i 29 de febrer a les 23 hores- a la Sala Acme.
Los Chichos, juntament amb Los Chunguitos i Los Calis, són el màxim exponent del que es va anomenar rumba vallecana, gènere musical que naixia a l’Espanya de la Transició, a finals dels 70, amb ritmes heretats de la rumba catalana que conreaven Peret o Los Amaya però més influenciats per la música rock i incorporant a moltes de les seves lletres la realitat marginal dels barris de l’extrarradi de les grans ciutats: drogues, presó o les dures conseqüències d’una greu crisi econòmica en forma d’atur i pobresa.
Els germans Emilio i Julio González Gabarre creen el grup al 1973. A ells se’ls uneix Juan Antonio Jiménez Muñoz, artísticament el Jero o Jeros, que ràpidament es converteix en el principal compositor del grup i en la seva imatge més característica –fet que dècades després va provocar que Estopa li dediqués la cançó El del medio de Los Chichos- .
L'èxit comercial triga a arribar pels circuits tradicionals i els mitjans de comunicació que consideren que fan una música especialment crua revelant una realitat social gens agradable, però amb la que convivien els milers de persones que comencen a seguir-los de forma massiva fins trencar la barrera del gran públic i editar els seus primers discos amb cançons com Quiero ser Libre o Ni más ni menos que fan que en cins anys venguessin 8 milions de discos.
Arriben els anys 80 i Los Chichos acumulen èxits d’aquells que s’anomenaven de gasolinera i al 1985 l’èxit es reforça amb la participació en la banda sonora de la pel·lícula Yo, El Vaquilla, dirigida per un dels referents de l’anomenat cinema quinqui, José Antonio de la Loma, i inspirada en la vida de Juan José Moreno Cuenca, conegut com El Vaquilla.
A finals dels 80, Jeros deixa el trio, que es substituït per un fill d’Emilio, Emilio González García Junior, però els nous discos tenen menys repercussió i la discogràfica comença a editar recopilacions dels seus èxits fins publicar un Homenatge a Jeros pocs temps després que el cantant es suïcidés producte de les seves depressions.
Ara arriben a Cerdanyola amb doble concert amb entrades a punt d’exhaurir-se i amb el seus missatge de sempre d’atenció i denúncia de la marginació social i també lletres sobre els conflictes de parella, on van evolucionar de temes com Mujer cruel, on una infidelitat es castiga amb la mort, a la denúncia dels maltractaments que suposa Papa, tú no pegues a la mama.
Los Chichos, un trio, producte d’un temps i una realitat social que van retratar a ritme de rumba i que van acumular una llista llarga d’èxits d’aquells que coneixes sense ni tan sols saber-ho.