Mammalia, una novel·la intimista i inquietant sobre la maternitat, la infància i la memòria

Maternitat i memòria són els dos pilars sobre els que es sustenta Mammalia, la novel·la finalista del premi Òmnium que Elisenda Solsona ha presentat a la Biblioteca Central tot destacant la importància del gir final i sorprenent de la trama sobre el que construeix tota la història de la protagonista, Cora, i el trencaclosques per descobrir els seus orígens.

De la ma de Vespres Literaris, Elisenda Solsona ha presentat a Cerdanyola Mammalia (Males Herbes, 2024), seleccionada com una de les deu millors novel·les de l’any 2024 per La Vanguardia i l’Ara, un relat que explica la història de l’enrarida relació d’una filla amb el seu pare.

L’autora destaca que quan tenia 28 anys va iniciar un procés de fertilitat per intentar ser mare i que el dolor passat en aquella etapa és una de les raons que hi ha al darrera de Mammalia. Solsona explica que volia plasmar la seva inquietud cap els processos d‘infertilitat i la pressió que sent la dona en el moment de decidir si vol ser mare, però manifesta que la novel·la finalment va desembocar en una història sobre la memòria, la identitat i el drets -o no- a ser mare i els drets de la infància.

La gestació subrogada, els límits ètics o la mercantilització dels cossos són aspectes que inquieten l’autora que destaca la necessitat de visibilitzar el dolor de les dones que travessen processos de fertililtat, moltes vegades amb anys d’intents frustrats i avortaments.

En relació a la memòria, l’autora destaca els buits existents en els primers anys de la nostra infància ja que, en una etapa que pot arribar als sis anys, hi ha pocs records , cosa que considera inquietant. En aquest context, Elisenda Solsona posa de relleu que a Mammalia hi ha un personatge, el de la Cora, que va recomposant el trencaclosques de la seva memòria fins descobrir què va passar a la seva infància

Mammalia explica aquesta recomposició en una societat on les relacions íntimes es mantenen gràcies a la tecnologia i on la natalitat es troba sota una estricta vigilància estatal: els úters dels mamífers s’han deteriorat, quedar-se embarassada de manera natural és tan perillós que s’ha prohibit, i les candidates a ser fecundades per fer embrions sans han de superar un seguit de proves en clíniques especialitzades. Sobre aquest rerefons distòpic, la Cora va de vacances a un poble del sud de França amb el seu pare, un ginecòleg retirat, i la Sara, la seva parella. Una tarda surt a voltar en bicicleta, i es veu obligada per la pluja a buscar refugi en una cova propera, on descobreix unes estranyes pintures que la perseguiran durant la resta de la seva vida.

Aquest és el detonant d’una història laberíntica, un thriller escrit amb un ritme suau, una cadència poètica i un rerafons musical. L’autora, explica que Mammalia és una obra intimista d’una dona que busca els seus orígens i destaca que no és terror ni ciència ficció, com diuen algunes ressenyes, però si que ressalta que hi ha una part inquietant en l’ambient on els paisatges juguen un paper clau, al temps que serveixen per reactivar els conflictes dels personatges

En conversa amb un dels membres de Vespres literaris, Joan Francesc Sánchez, Elisenda Solsona indica que una de les claus de la novel·la és un gir final que sorprèn al lector. L’autora destaca que va ser el primer en què va pensar del relat i sobre el qual va construir tota la història i els personatges

Autora del recull de microrelats poètics Cirurgies (Voliana Edicions, 2016) i el recull de contes de ciència-ficció i terror Satèl·lits (Males Herbes, 2019), Elisenda Solsona explica que necessita treballar sobre temes que li remouen i que ara ho està fent sobre un relat sobre l’amistat en l’edat adulta i el dol que suposa el seu trencament o la consciència que l’amistat infantil pot no continuar a mida que les persones creixen.