Manel Gil-Inglada guanya el Movie Music International Award per ‘D'Artacán y los tres Mosqueperros’

El cerdanyolenc Manel Gil-Inglada ha guanyat el Movie Music International Award en la categoria de millor banda sonora per una film d’animació per la banda sonora composada per a la pel·lícula ‘D'Artacán y los tres Mosqueperros’, una producció Apolo Films dirigida per Toni Garcia i disponible actualment a la plataforma Netflix.

Els nens dels anys 80 van créixer mirant les aventures de D’Artacan per la televisió al ritme de les cançons de Guido i Maurizio De Angelis. La sèrie s’ha convertit en pel·lícula i la banda sonora té marca de Cerdanyola: la composició de Manel Gil-Inglada, flamant guanyador als Movie Music International Award en la categoria de millor banda sonora per a un film d’animació .

D’Artacán y los tres mosqueperros beu de l’esperit original de la sèrie però adaptant-se als nous temps. El gust per l’aventura, el dinamisme de les pel·lícules de capa i espasa es manté en una història que narra la història de D'Artacan, un jove que arriba a París amb la idea de servir sa majestat el rei de França i que es troba en el seu camí amb amics, com els seus inseparables Amis, Pontos i Dogos, moltes aventures i enemics com una Milady que, com altres personatges femenins, pren més protagonisme. 

Manel Gil-Inglada destaca que havia ideat per a la pel·lícula una composició per a gran orquestra adreçada a tothom, "amb un caràcter marcadament èpic de film d'aventures de capa i espasa". Dirigida per Toni Garcia, la producció de la pel·lícula continua en mans del seu creador original, Claudio Biern-Boyd, que destaca el paper de Manel Gil com autor d’una banda sonora que considera una part importantíssima del film com un “element narratiu de primer ordre” que lliga amb l’esperit de les músiques emblemàtiques de la sèrie original.

Manel Gil-Inglada considera que, especialment en les pel·lícules d’animació, la banda sonora esdevé un personatge més que defineix i col·loca en la història els altres personatges. Les seves bandes sonores busquen ser com la pell de la pel·lícula, en plena simbiosi amb les imatges, però amb la idea de "que també tinguin vida més enllà de la projecció del film per fer-lo reviure en la memòria o per gaudir-la sense la necessitat d'haver vist la pel·lícula".

Gil-Inglada destaca el paper de l’Orquestra Simfònica de Navarra, dirigida per Vanessa Garde, per portar a la pantalla una partitura que “ha estat viva en tot moment per posar-se al millor servei de la pel·lícula”.