Maria Climent: “la literatura no té per què ser sempre dura, seriosa; a la vida hi ha vies d’escapament”

L’escriptora Maria Climent ha presentat al Cafè amb lletres A casa teníem un himne, relat coral que explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. L’autora defensa que la seva segona novel·la és una tragicomèdia perquè “la literatura no té per què ser sempre seriosa i dura perquè a la vida sempre hi ha una via d’escapament amb situacions còmiques”.

Maria Climent va irrompre a la narrativa catalana amb Gina, una novel·la fresca, amb to autobiogràfic, dolorosa però optimista on destacava l’humor i la varietat ebrenca de la llengua, la pròpia de l’autora. Moltes d’aquestes premisses continuen en la segona noval·la, A casa teníem un himne, que Climent ha presentat al Cafè amb lletres de Cerdanyola.

Després de l’èxit de Gina, Climent destaca que li va afectar “la síndrome de la impostora i m’obsessionava escriure alguna cosa bona”, cosa que va fer que fes fins a sis revisions del llibre en tres anys abans de publicar la novel·la. Tot i la pressió, el resultat és que per a la mateixa autora el llibre “és millor que l’anterior, molt més treballat”, tot i que, irònicament, afegeix que “per molt que es vengui no sortirà a compte el preu per hora”.

Del caràcter semiautobiogràfic de Gina en què d’una premissa certa, sorgia una història de ficció, Climent ha passat a una novel·la en què tota la narració és ficció. Això si, amb alguns punts en comú: com una perspectiva femenina amb tres dones -mare i dues filles- com a protagonistes. La narració avança així amb una primera persona però amb tres veus i amb la varietat dialectal de les Terres d’Ebre com a vehicle lingüístic, en aquest cas especialment la varietat que parlen a la Terra Alta.

A casa teníem un himne (L’Altra Editorial : 2023) explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. Maria Climent destacava a la Biblioteca Central que “ la idea de la novel·la és que tothom té dret a donar-se a un mateix una segona oportunitat”. Per a l’autora, el llibre és una tragicomèdia.

A casa teníem un himne explica la història de tres dones. La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita refugi i  solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres.

La novel·la explora aquestes relacions familiars, especialment filles i mare. La Remei s’assembla molt a la mare; l’altra, la Marga, a qui s’assemblava era al pare, i quan aquest mor per a ella és com si es morís “l’últim parlant de la seva llengua”. Climent apunta que el pare era “’única persona amb qui podia parlar de sentiments perquè la mare i la germana són aspres”.

L’autora explicava les raons d’aquest caràcter al Cafè amb lletres de Cerdanyola, moderat per Valeria Gaillard, ja que la mare és una víctima de l’educació nacional catòlica amb un pare autoritari en una família benestant de Tortosa i “hereta tota una sèrie de traumes” per aquesta educació. Climent indica que la novel·la aborda com són d’hereditaris aquests traumes que acaben adoptant diferent formes

Tota aquesta narració la vehicula l’autora amb un to humorístic present a Gina i al qual no pensa renunciar. “M’agrada trobar la part humorística de la vida, de les coses que em passen, i aquesta mirada la vull aplicar a la novel·la perquè pots fer broma de lo patètics que som” assegura al mateix temps que subratlla que “la literatura no té per què ser tant seriosa perquè a la vida sempre hi ha una via d’escapament” amb situacions còmiques.

La pròxima sessió del cicle literari Cafè amb Lletres serà la de Sant Jordi. El 18 d’abril , Regina Rodríguez Sirvent presentarà el seu longseller Les calces al sol (La Campana: 2022), llibre ja amb 15 edicions, més de 60 setmanes entre els més venuts i amb versió en castellà i aviat en italià, brasiler i portuguès. Potser es tracta de la novel·la en català més divertida i esbojarrada del moment. Una història per riure, plorar i reconciliar-se amb la vida sobre una dona que descobreix la seva passió i, al mateix temps, a si mateixa.

Totes les sessions es fan a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central, a partir de les 19 h, i amb accés lliure, i en les que també participen dues llibreries de la ciutat (Llibreria Efora i Llibreria L'Aranya)