Maria de la Pau Janer: “Tots els noms d’Helena és un cant a l’esperança, feminista i contra les guerres”

Un llibre pacifista i feminista sense eslògans però de manera contundent. Així descriu Maria de la Pau Janer la seva última novel·la, Tots els noms d’Helena, que ha presentat al Cafè amb lletres de Cerdanyola i on revisita la figura d’una Helena de Troia amb qui es poden identificar les dones de l’actualitat.

Maria de la Pau Janer ha presentat la seva última novel·la, Tots els noms d’Helena, on revisita la mítica figura d’Helena de Troia. En conversa amb la també escriptora Ada Castells, Janer recordava la cita d’Erri de Luca amb què obre la novel·la: “De guerra justa sols n’hi va haver una i cap altra: la de Troia. Dos pobles en armes per veure quin dels dos havia de quedar-se la bellesa”.

L’autora apunta que no és veritat que la guerra de Troia no és mogués per l’ambició i el poder, però considera que el missatge de De Luca és que “val la pena lluitar per aquelles coses que ens omplen la vida de bellesa, com la literatura”.

No és la primera vegada, de fet, que Maria de la Pau Janer aborda el tema de la bellesa als seus llibres. A Màrmara també aborda aquesta temàtica en un moment en què treballava a la seva tesi doctoral sobre el mite de la Bella i la Bèstia.

Tots els noms d’Helena relata la història de l’Eva, una actriu intensament entregada a la seva feina, que interpreta el paper de la seva vida, un personatge que la captiva tant com la intimida: Helena de Troia. Però els actors i els tècnics involucrats al film hauran d’afrontar fets terribles que els portaran al límit i els obligaran a qüestionar-se moltes coses. En aquesta aventura posaran a prova els vincles i les complicitats que han anat teixint arran dels problemes que han hagut d’afrontar plegats.

A la novel·la, Maria de la Pau Janer revisita la Ilíada posant la mirada en les seves protagonistes femenines i reivindicant-les. L’autora explica que Helena és un personatge que sempre l’ha inspirat, però no tant per l’anècdota de la guerra que s’obre per la seva bellesa, sinó perquè és una dona dividida entre realitats antagòniques en un confclite on cada baixa de cada bàndol li provoca dolor; una dona dividida també per molts altres elements, reflex de la dona actual que ha d’estar atenta a diferents vessants de la seva vida en tot moment.

L’autora, sempre interessada en les relacions humanes, lliga el poema èpic amb l’època actual a través d’una història plena de solidaritat i coratge. Janer destaca que vol transmetre també la idea que la complicitat entre dones és necessària per poder avançar.

L’escriptora explica que a Tots els noms d’Helena s’aborden diferents relacions personals, les de parella, les d’amistat, les laborals, en una societat on tot va tant ràpid que t’ocupes poc dels que estan al teu costat.

Maria de la Pau Janer trenca amb aquesta novel·la un silenci literari de set anys, però subratlla que l’escriptura de Tots els noms d’Helena va estar interrompuda per situacions personals doloroses que també són presents al llibre “perquè escrius parlant del que vius i sents”.

En aquest sentit, Janer creu que, tot i el que es podia pensar, la pandèmia no ha marcat el canvi esperat, tal i com demostrarien les guerres obertes posteriorment on, com passava a Troia, el perdedor ho perd tot.

L’autora defensa així que Tots els noms d’Helena no és una novel·la trist, tot i “que tingui moments durs”,  sinó que és un llibre pacifista que és “un cant a l’esperança” a l’igual que és un llibre “feminista, sense eslògans, però amb contundència”.

La propera sessió del Cafè amb lletres serà el dia 22 de febrer amb Andreu Claret presentant París érem nosaltres (Columna : 2023), Premi Ramon Llull 2023. Una història que s’esdevé durant la Segona Guerra Mundial quan una parella va descobrir l’amor, la llibertat i París. La sessió es farà a les 19.00 hores a la sala Granados de la Biblioteca Central.