Marta Bayó i Eva Roig, testimonis en temps de pandèmia a Londres i Cork

Els testimonis en temps de pandèmia d’avui ens arriben des d’Anglaterra i Irlanda per conèixer com viuen aquesta crisi sanitària dues cerdanyolenques que viuen a Londres, Marta Bayó, i Cork, Eva Roig, respectivament.

Marta, que viu a la capital britànica fa 4 anys amb la seva família, destaca que al Regne Unit van començar el confinament més tard que a Cerdanyola, però que ells ja s’havien avançat. Un confinament més tou, indica que a les nostres contrades, ja que les autoritats britàniques han estat menys estrictes en les primeres setmanes de pandèmia amb permís per fer esport, per exemple, des de l’inici i no com aquí que s’ha permès la pràctica esportiva als últims dies, però on també veu hi ha hagut mesures positives amb unes ajudes econòmiques per a les persones que no poguessin treballar des del començament d’aquesta situació.

Eva, que fa 10 mesos que resideix a la segona ciutat irlandesa per població, diu que a Cork tampoc hi ha prohibició de sortir al carrer, però tots els comerços i locals de restauració estan tancats i fins i tot es va suspendre el Saint Patrick’s Day. Eva explica que la sanitat a Irlanda és privada, però la majoria de clíniques treballen gratuïtament per atendre els afectats per la Covid-19.

Marta i Eva intenten treure elements positius d’aquesta situació. Així, la Marta gaudeix del temps de família intentant fer que “en comptes de que sigui un mal són sigui una oportunitat de gaudir d’estar més temps junts”, mentre l’Eva es felicita de l’aïllament natural d’Irlanda que ha fet més fàcil el control de la propagació de la malaltia i que personalment tampoc no és tan dur l’allunyament de família i amics perquè el seu dia a dia ja era de comunicacions per telèfon o Skype, tot i que “tampoc pots agafar un vol i en dues hores i mitja estar a casa”.

Marta recorda les persones que pateixen la malaltia per transmetre-les coratge, agraeix a les persones que treballen per a la comunitat com els “herois” del personal sanitari, però també les altres persones que fan feines essencials i el voluntariat que s’ha posat en marxa. Marta també anima el conjunt de la ciutadania amb el desig que d’aquí un temps puguem recordar com una etapa de superació.

L’Eva també ens envia ànims i força amb el missatge amb humor de que “ja queda poc temps per escoltar Resistiré”.