Martí Gironell reivindica el passat jueu de Catalunya i la importància del diàleg entre cultures
20 d'octubre de 2020 a les 8:46Martí Gironell presentava a la darrera sessió del Cafè amb Lletres de Cerdanyola -en sessió telemàtica- l’importantíssim llegat de la cultura jueva a la història de Catalunya en la presentació de Paraula de jueu, continuació de seu longseller El Pont dels jueus, on defensa l’amor i el respecte com pilars per bastir un pont d’entesa entre les diferents cultures.
Paraula de jueu segueix la història del mestre d’obres Pere Baró que rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard -i que era el nucli de El pont dels jueus, l’exitosa novel·la de debut de Martí Gironell al 2007-. Una riuada ha destruït el pont i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.
Aquest és l’argument de la novel·la que Martí Gironell presentava a l’última sessió del Cafè amb lletres, on ja va presentar havia presentat anteriors com La venjança del bandoler o La força d’un destí, i que ara feia en format telemàtic a través del canal d'Instagram de l'Ajuntament de Cerdanyola. La sessió, una conversa entre Gironell i la periodista i escriptora Anna Ballbona, guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020, la podeu recuperar a la part inferior d ela notícia.
Gironell explica que quan va debutar amb El pont dels Jueus al 2007 no es podia esperar l’èxit ha convertit aquella història del pont de Besalú en un long-seller. El seu final obert ha permès aquesta continuació, que l’autor explica que venien reclamant molts lectors. Martí Gironell destaca que ja tenia la idea de la continuació de la història al cap des del moment en què va acabar El pont dels jueus, però considerava que era una aspiració molt agosarada per un escriptor que debutava en la novel·la. No obstant això, es va anar documentant sense cap pressa i sense saber si després de la publicació de El pont dels jueus la seva obra tindria continuïtat, fins que un dia es va adonar que tenia prou material per continuar una història que veia que seguia despertant l’interès de molts lectors.
Un pont de diàleg per a l'entesa entre cultures
El pont dels jueus és la novel·la de la construcció del pont de Besalú i Paraula de jueu és la novel·la de la seva reconstrucció “física, pedra a pedra, perquè és necessari per l’economia i les relacions socials del Besalú d’inicis del segle XIV”, però també del pont simbòlic d’entesa, diàleg i comprensió entre cristians i jueus amb “pedres com l’amor, la convicció o el respecte com a pilars per bastir un pont d’entesa” entre dues cultures que no són tant llunyanes com algunes elits volen fer veure.
En aquest sentit, Gironell defensa que, en aquella Edat Mitjana, “la gent del carrer no veia cap problema en la relació entre cristians i jueus davant l’ombra de dubte que anaven estenent les elits i l’amor és una gran eina de diàleg que moltes vegades va ser castigat amb la mort per part dels poderosos. L’autor presenta l’amor com un valor davant el dubte i la por que van acabar amb un bany de sang i l’expulsió dels jueus.
La imprescindible petjada jueva a la història de Catalunya
L’autor considera que el discurs històric antisemita “ens ha robat una part de la història catalana, important, on els jueus” tenen molta petjada i volia reivindicar aquesta cultura com a pròpia. Gironell explica que hi ha molta tradició catalana, com l’escudella i carn d’olla o el rentar-nos les mans, que són hereves de la cultura jueva i que la voluntat d’imposar el credo cristià ha fet que surti dels llibres d’història i que “la sentim con una cultura llunyana quan, al contrari, molta tradició catalana enfonsa les seves arrels” en la jueva.
Un dels reptes que confessa l’autor a l’escriure Paraula de jueu és fer, ja des del títol, un “homenatge a la paraula i situar-la al centre del relat”, parlant de cues cultures que es fonamenten en el llibre, el Talmud i la Bíblia, i subratlla la transcendència que té triar bé les paraules en cada conversa perquè poden fer bé o poden fer molt mal. Moltes de les crisis generades als últims anys s’han donat pel mal ús i corrupció de les paraules que o bé es van buidant de contingut o bé s’utilitzen maliciosament per interessos particulars.
Gironell, nascut a Besalú, explica també que la documentació històrica sobre el seu poble i posar-se a escriure una novel·la ambientada a Besalú li dona un nou lligam amb aquesta vila. Per l’autor, una bona ficció “et pot fer entendre moltes coses del passat” i establir un nou lligam amb el seu poble.
Podeu recuperar la conversa entre Martí Gironell i Anna Ballbona aquí ??
View this post on Instagram