Miquel Sánchez obre amb Valldaura una col·lecció de llibres sobre els Masos de Cerdanyola

L’historiador cerdanyolenc presenta Valldaura (826-2012) Els Masos, el Monestir del Cister i el Palau Reial de Valldaura aquest 18 d’octubre -18.30 hores- al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). Miquel Sánchez destaca que es tracta d’una recerca que cobreix un buit historiogràfic sobre una part del terme de Cerdanyola avui desconeguda i que obre el projecte d’una col·lecció de quatre llibres d’història reunits sota el títol de Masos de Cerdanyola.

Valldaura (826-2012) fa un repàs a la geografia d’aquest espai de Collserola i la seva històrica, capbussant-se des de el temps de mites i llegendes que van prendre cos en aquest paratge abans de la creació d’un monestir del Císter a mitjans de segle XII, passant pel Palau reial als segles XIII-XV i la construcció dels diversos masos que van arribar fins al segle XX (Güell) i fins i tot aquest XXI (Montcerdà).

El llibre de Miquel Sánchez s’obre amb un capítol dedicat a la geografia de Valldaura, abordant l’orografia, torrents i toponímia d’aquest paratge de Collserola on, en un segon apartat, l’historiador se’n fa ressò dels misteris i llegendes que l’han envoltat des de l’època medieval fins les acaballes del segle XIX, però la recerca tracta preferentment les institucions medievals més importants amb què ha comptat aquest espai al llarg dels segles.

Així, Sánchez destaca que “en un lloc obagós que albira a tramuntana, en un indret ensotat, aïllat i molt inaccessible, va sorgir la vida conventual d’un monestir del Císter”. Santa Maria de Valldaura (1150-1169), apunta l’historiador, va acollir “monjos, pregàries, queviures i visitants fins que el monestir es va traslladar a Santes Creus, uns dinou anys més tard de la seva fundació”.

Li va seguir un palau o casa reial, entre els anys 1294 i 1475, on “tots els reis de la Corona d’Aragó van anar a jeure, començant per Jaume II, Alfons el Benigne, Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l’Humà” i passant pel canvi de dinastia a Ferran I d’Antequera, Alfons IV el Magnànim o Joan II. Sánchez explica que en aquells anys, el Palau va ser “emprat, majoritàriament, per a una densa activitat cinegètica i d’esbarjo, mentre que excepcionalment, algun rei com Martí I, el va utilitzar de lloc de descans i sojorn”.

A finals del segle XV, el palau reial va passar a mans privades, al principi  de membres de la noblesa i després de ciutadans barcelonins fins esdevenir finalment en un espai de vida pagesa acollint els masos de Montcerdà i Güell pràcticament fins els nostres dies.

Pagesos i senyors

Sánchez apunta que aquest nou llibre sobre la història d’aquest territori vol explicar “com era la vida dels cerdanyolencs d’uns segles enrere i dels que, de tard en tard, hi vivien al terme”.

Així, manifesta l’historiador, es repassa la vida dels “pagesos, homes amb bou i arada, amb casa precària i economia de subsistència, amb minsa sanitat i moltes malalties sempre a l’aguait, amb esperances de vida de 35 anys” en un espai a “la muntanya baixa, entre valls i obagues”, però també “la vida dels senyors que anaven a cavall, amb servei, esclaus i totes les coses que permetien els diners i el poder”. Gent, diu Sánchez, que generalment “vivia fora de Cerdanyola, la majoria a Barcelona, centre de poder i d’influència, però que tenien cases fortes, domus i palaus en el territori local i aplegaven impostos i censos, tant en metàl·lic com en espècies”. L’historiador afegeix que “fins i tot, monestirs i castells propers manaven amb duresa, oprimien i castigaven als que no estiguin d’acord”.

Acte de presentació

La presentació de Valldaura (826-2012) Els Masos, el Monestir del Cister i el Palau Reial de Valldaura es farà aquest dimecres. 18 d’octubre, al MAC en un acte que comptarà amb la participació de, a més de l’autor, de l’historiador Josep Fernández Trabal, autor del pròleg del llibre, i de Vicente Guallart, arquitecte i director de Valldaura Labs, campus de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. La presentació, que s’iniciarà a les 18.30 hores, també comptarà amb la intervenció de la rapsoda Margarida Medina.