Miquel Sánchez presenta el segon volum sobre les masies de Cerdanyola dedicat a Can Coll

Miquel Sánchez ha presentat el llibre 'La Villa Cerdaniola i Can Coll (872-1950)', segon volum de la seva col·lecció de quatre llibres sobre les masies de Cerdanyola, on aborda la història de l'antic mas Portell, actualment conegut com a Can Coll. La presentació es va fer la Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i va comptar amb la presència de l’historiador Josep Fernández Trabal i la rapsoda Margarida Medina.

Just un any després de la presentació del primer volum d’aquesta sèrie, Valldaura (826-2012) Els Masos, el Monestir del Cister i el Palau Reial de Valldaura, l’historiador Miquel Sánchez ha presentat un recorregut històric de gran durada a La Villa Cerdaniola i Can Coll (872-1950) on continua detallant informació sobre el poblament, els masos i la història dels primers pagesos medievals en la Collserola cerdanyolenca.

Miquel Sánchez manifesta que és una alegria poder oferir al poble de Cerdanyola aquest nou llibre que parla de la història del poble i de la seva gent, del territori i de les seves arrels, de la masia catalana i la seva pervivència, de la institució de l’hereu i del manteniment de la casa i de la masia com a una realitat humana, econòmica i social.

Sánchez explica que dels 25 masos que hi havia a la zona, només ha quedat Can Coll i la resta ha desaparegut i “no queda cap pedra”.

L’historiador remarca que aquest segon llibre “és una joia i una alegria” perquè explica com va néixer Cerdanyola i “és la història viva del nostre poble, és la vida dels pagesos”.

Entre les informacions que ofereix aquest segon volum, Sánchez destaca que el llibre canta als camins, els boscos i els torrents, a Collserola i la Pedra Piula (1314) i no s’oblida de la pedra seca, els murs de tàpia i totxana i els elements sumptuaris que els pagesos rics volien per les seves cases. La pedra s’ha utilitzat per nombrar molts llocs: la Terra Roja (1145), les Tres Pedres (1145), les Làpides de Piula (1317), la Pedra del Diable (1350), la Pedra Blanca (1570), la Pedra Piula (1314).  

També ha trobat noms d’animals amb els quals els pagesos batejaven els llocs: la Serra de Galliners, i  noms vegetals com Llambrusqueres, Ferraginar, Figuerar, Bruguerar, Rovira, Roureda, Romaninar, Arboçar, Lledoner, Pineda, Verneda. 

A més, recorda noms malsonants com: plaça de la Sang, riera de Cagalell, Grata Conills, la Fembra Morta. Els camins i les institucions 

Miquel Sánchez explica que aquest indret, majoritàriament boscà, les peces de conreu guanyades als arbres, són riques en aigua: riera de Cerdanyola, torrent de Valldaura, la Resclosa, les basses de Can Coll, les fonts, el Riu Major, etc. La primera concentració de cases va tenir lloc en aquests indrets: el barri de cases (1305) a lo Comellar, la popula (1441) al mateix lloc i que res de tot això, ha perdurat.

Sánchez detalla que gradualment, a partir s. XIII, ha hagut una penetració de gent forana que s’ha fet amb la propietat de determinats masos locals. En aquest sentit, destaquen, els irrenunciables. Ells ocupen la capa central del terme, la plana quaternària i encarnen l’esperit cerdanyolenc: Fatjó del Molí, Fatjó dels Xiprers, Oliver, Miró, Vall moranta, Serraperera, Farigola, Altimira, Xarau i algun més entre els petits. La penetració forana es manifesta més en la perifèria del terme, en els llocs de muntanya com la parròquia de Sant Iscle, la reconducció privada de Valldaura i alguns masos de la serra de Galliners. 

Els orígens de Cerdanyola

Josep Fernández Trabal, cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya i prologuista del llibre, indica que la col·lecció de Sánchez sobre les masies de Cerdanyola, és molt meritòria perquè és una forma de conèixer el poble apropant-se als seus protagonistes, els pagesos i donant vida a allò que ja no existeix. 

Una masia com Can Coll es va anar formant a través de generacions i de totes les circumstàncies que l’envoltaven: falta de descendència, epidèmies medievals, masos enrunats, migració voluntària, etc. Per això, Fernández Trabal assegura que el llibre no només parla de com es va formar aquest mas de Can Coll, sinó dels orígens de Cerdanyola perquè va ser el nucli on es va anar formant el primer poble, en una vall tancada de Collserola, on els primer pobladors segurament venien del Pirineu.

Fernández Trabal destaca com en un nucli tan petit hi havia 25 masies, tot i estar ubicades en un terme tan gran, estaven una al costat de l’altra, a redós de l’església i que mica en mica es van començar a expandir fins arribar a Serragalliners, una zona estratègica important (hi passava la Via Augusta)

L’historiador recorda que a l’any 956 es té la primera referència documental de Cerdanyola que apareix en un document de Sant Cugat i que en aquell moment el senyor de Cerdanyola era el senyor del castell de Montcada i així seria fins al segle XIII. 

Miquel Sánchez va anunciar que el tercer volum de la col·lecció estarà dedicat als 10 masos de Sant Iscle i Santa Victòria de Les Feixes i al quart parlarà dels 40 masos de Sant Martí de Cerdanyola.