Montse Fernández Garrido rescata l’exemple de dones que han lluitat per un món més just a Tres generaciones rebeldes

L’advocada feminista Montse Fernández Garrido ha presentat el seu llibre 'Tres generaciones rebeldes' per rescatar les veus i l’exemple de les dones de la seva família.

L’advocada feminista Montse Fernández Garrido ha presentat el seu llibre Tres generaciones rebeldes i en una conversa amb l’activista Maribel Cárdenas Jiménez han defensat la necessitat de crear genealogia feminista i rescatar les veus i l’exemple de dones que han lluitat per un món més just i han estat sotmeses a l’oblit i el silenci. L’acte, realitzat al MAC, formava part de la nova programació literària de La Constància Factoria Cultural.

Tres generaciones rebeldes vol ser un homenatge a la dignitat i la memòria de les persones que van lluitar per la llibertat, representades en aquest cas per les dones i els homes de la família de l’autora, Montse Fernández Garrido, que parlant d’elles i d’ells, parla de molta gent anònima, recollint el llegat que l’ha convertit en una lluitadora pels drets de les dones, passant de les barraques de Badalona on va créixer i del barri de Sant Roc a conferenciar a l’ONU.

Fernández Garrido explica que “recordar per escriure el llibre ha estat un exercici dolorós per la repressió, tortura i exili patits per la família, però sempre he considerat un deute moral rescatar tot aquest patiment carregat de dignitat i que havia estat ocult durant anys a la pròpia família, i molt especialment en tot el referent al paper fonamental jugat per les dones, com l’àvia Leonor i la meva mare María”.

Montse Fernández Garrido narra la seva infància i adolescència a una barraca al Turó d’en Caritg, a Badalona, sense aigua corrent ni electricitat. Allà, el seu pare, l’Antonio, comunista amb 12 anys de presó als ossos, havia muntat una improvisada escola per adults, “on ensenyava a llegir i escriure amb els poetes de la Generació del 27”. Allà la Montse va prendre consciència feminista al veure com “les dones quedaven arraconades, vivint la contradicció de veure com aquells homes que eren veritables herois en la lluita contra la dictadura eren petits dictadors a casa seva”.

Montse Fernández, que va col·laborar a la revista Vindicación Feminista, una de les fundadores del Partit Feminista i ponent a la Tercera Conferència Mundial sobre la Dona a Nairobi 1985; creu que “tenim un deute impagables amb les dones d’una generació que han sostingut el món des de la base, com la meva mare, dona de la neteja amb jornades de 14 hores i un ambient familiar opressiu que es va apuntar a l’escola d’adults amb 75 anys per obtenir el graduat escolar”.

Fernández Garrido també es mostra molt crítica amb les autoritats eclesiàstiques per la seva connivència amb el negoci dels nens robats pel franquisme, fins a 300 mil criatures; pel silenci sobre els casos de pedofília i abusos sexuals; i per la seva pròpia experiència en una escola religiosa de monges on va viure repetides escenes de violència i crueltat.

Tant Montse Fernández Garrido com la seva interlocutora a l’acte, Maribel Cárdenas Jiménez, van voler destacar com “després de cada gran onada de mobilitzacions feministes es desferma una gran onada de repressió patriarcal i neoliberal”, fent una crida a la unitat d’acció i a l’internacionalisme feminista per reivindicar “una història col·lectiva en femení i una genealogia feminista que posi en valor a totes les referents en la lluita per la igualtat del gènere humà”.