Mor Ignacio Barquín, referent de la defensa de la sanitat pública a Cerdanyola

Ignacio Barquín, un dels puntals més destacats de l'activisme veïnal i sindical de Cerdanyola en la defensa dels serveis públics -especialment la sanitat- ha mort avui als 80 anys a causa de la Covid-19.

Nascut a Cantàbria al 1940 -tot i que criat a Andalusia-, Ignacio Barquín va arribar a Catalunya als anys 60, integrant-se aleshores en el PSUC i el sindicat CCOO en la clandestinitat. En aquells anys, Barquín va formar part sobretot de les reivindicacions en el sector de l'alimentació, ja que treballava a la factoria de Donuts -posteriorment Panrico-.

Un cop jubilat, Ignacio Barquín s'incorpora a les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública a la ciutat, especialment a partir del 2002 quan la construcció del Centre d'Atenció Primària (CAP) Canaletes posava en risc el manteniment de l'ambulatori de Les Fontetes. Barquín -que en aquell moment era també un dels dos coordinadors, amb Josep Balcells, d'Esquerra unida i Alternativa (EUiA) a la ciutat i secretari de l'associació de veïns Les Fontetes- destacava també aleshores la necessitat d'evitar que la gestió del CAP Canaletes s'adjudiqués a una empresa privada.

A partir d'aquí, Barquín va ser un dels impulsors de la Plataforma en defensa de la sanitat pública posant especial èmfasi en la reivindicació d'una atenció primària de qualitat com a prioritat de la mobilització en defensa del sector. Demandes com la reducció de llistes d'espera interminables, la importància d'un bon servei de salut mental o la dotació adequada de plantilles professionals van ser algunes de les reclamacions principals d'una plataforma que sempre ha denunciat les retallades sofertes a la sanitat pública i s'ha oposat a mesures com les del copagament.

Tot i aquesta prioritat, Ignació Barquín també va ser un dels rostres visibles en la reclamació que el projectat hospital que atengués la ciutadania de Cerdanyola -a partir de 2006 batejat ja com Ernest Lluch- comptés amb un servei integral que inclogués llits i quiròfans, a més de treballar per la descongestió i millora de servei a l'hospital del Parc Taulí de Sabadell. Barquín, que en aquells primers anys dels 2000 també era vocal de Salut de la Confederació de Federacions d’Associacions de Veïns del Vallès, va insistir sempre en la necessitat que la gestió del futur hospital fos pública. 

Aquestes reivindicacions es van mantenir al llarg dels anys amb contínues mobilitzacions i actes informatius fins que al setembre de 2019 es creava la Plataforma pels Serveis Públics de Cerdanyola amb la participació de col·lectius com els de Marea Pensionista, associacions educatives de famílies o la Marea Blanca sanitària que l'any passat seguia reclamant unitat per mantenir una ferma defensa del sector públic, destacant exemples com la necessitat de millora a la sanitat, especialment a l'atenció primària, l'educació, evitant que es tanquin places a l'escola pública de la ciutat quan es creen a centres concertats, i l'exigència d'una nova residència pública de gent gran a Cerdanyola.