Mor Jordi Escoda, el primer alcaldable de CiU al 1979

Jordi Escoda va ser regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola en el primer mandat municipal després de la recuperació de la democràcia al 1979. Escoda encapçalava una llista, la de Convergència i Unió (CiU), que va tancar simbòlicament durant molts altres comicis locals.

Jordi Escoda i Deus moria ahir, 21 d’abril, als 83 anys d’edat. Escoda va ser el primer cap de llista de CiU a la ciutat a les eleccions de 1979 i va integrar part d’aquell primer govern d’un Ajuntament democràtic des de la República com a conseqüència del pacte de progrés d’aquell mandat amb el PSC i el PSUC. En aquell govern, amb Celestino Sánchez a l’alcaldia, Escoda va assumir la tinença d’alcaldia de la Comissió de Ciutadania.

La primera vinculació de Jordi Escoda a Cerdanyola va ser laboral, a l’empresa Aiscondel, on va començar a treballar al 1959, però de seguida va començar a participar de la vida cívica i cultural a través del Casal Parroquial i va formar família a la ciutat. Aquesta activitat cívica a un Casal Parroquial -que va arribar a presidir- escenari d’una rica activitat cultural, però també punt de trobada clandestina de les forces democràtiques sota l'aixopluc de mossèn Josep Rosell, va fer que li proposessin -de la ma de Manel Zarroca i Jordi Riba, dos dels impulsors de la formació- encapçalar la llista de CiU, amb Àngela Miquel i Antoni Morral -pare- als números 2 i 3. Escoda va acceptar amb dues condicions, ser independent i mantenir-se només un mandat com a regidor.

De fet, Escoda es va afiliar a Convergència un cop va deixar de ser regidor i es va convertir en president de l’agrupació local de Cerdanyola fins el 1989.Posterioment, va continuar vinculat a la formació ocupant el lloc simbòlic de tancament de la llista electoral durant els següents comicis, donant-se el cas que al 2011 aquesta llista l’obria un dels seus cinc fills Alfons Escoda, com a candidat a l’alcaldia. 

Al 2004, en l'acte de commemoració dels 25 anys de CiU a Cerdanyola, Escoda recordava aquells primers moments de la formació com la unió d'un grup de cerdanyolencs per tirar endavant "un projecte il·lusionant que va aconseguir esdevenir una realitat". Al 2007, Escoda participava del que van anomenar Senat convergent per tal d'assessorar l'equip de la federació nacionalista a la ciutat. 

Igualment, d'aquell mandat com a regidor, Jordi Escoda destacava, en l’entrevista realitzada per Juan Antonio Hidalgo al llibre Les eleccions de 1979 a Cerdanyola, l’aturada del projecte inicial a Canaletes, la construcció d’infrastructures com la piscina municipal o l’Ateneu o la nit viscuda a la Sala de Plens durant el cop d’estat del 23-F de 1981 amb tots els regidors tancats.

La família ha comunicat que la capella ardent en memòria de Jordi Escoda estarà  al tanatori de Ripollet el dia 23 d’abril de 10 a 20 hores i la cerimònia de comiat es realitzarà al mateix espai el dissabte, 24, a les 11.30 hores.