Mor Jordi Miró, un dels referents de les esquerres locals des dels anys 90
6 de juliol de 2021 a les 18:12Jordi Miró ha mort als 62 anys com a conseqüència del càncer que patia des de feia anys. Home de diàleg, Miró va ser regidor de l'Ajuntament de Cerdanyola en dues etapes, 2007-2011 i 2014-2019, un dels històrics d'Iniciativa per Catalunya-Verds a la ciutat -tot i que va acabar abandonant la formació per la seva postura en relació al procés independentista-, candidat a l'alcaldia de la ciutat al 2015, sindicalista, impulsor de Cerdanyola Debat i un dels referents de la fusió dels clubs de futbol de la ciutat, entre d'altres elements, d'una llarga trajectòria cívica i política.
Jordi Miró i Guix va començar a implicar-se en política ben jove, en els primers anys de la Transició, al barri del Clot. Sindicalista de CC OO, mecànic fresador de professió i adherit a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) des de 1992, Miró comença la seva projecció pública a la ciutat com un dels integrants de Cerdanyola Debat, col·lectiu que es constituïa al 1993 amb l'objectiu de reflexionar i debatre sobre els problemes i el futur de Cerdanyola.
President d'ICV i primera etapa de Morral a l'alcaldia
A partir d'aquell moment, la figura de Miró creix com una de les mans dretes d'Antoni Morral, el futur alcalde de la ciutat, al si d'Iniciativa, on va ser secretari d'organització a Cerdanyola i representant de la formació local a la direcció comarcal fins que al 2002 era elegit president d'ICV a Cerdanyola al mes de febrer, pocs mesos abans que la formació trenqués el pacte de govern que mantenia en aquell moment amb el PSC i sortís del govern local.
En les eleccions municipals de 2003, Miró tancava simbòlicament la llista d'ICV/EUiA -poques setmanes després d'accedir a formar part de la directiva del Cerdanyola Club d'Hoquei amb la presidència de Francesc Rodríguez- i va ser un dels responsables de la negociació del pacte de govern amb CiU i ERC que permetia la investidura d'Antoni Morral com alcalde, el primer batlle que no era del PSC des del restabliment de la democràcia a Cerdanyola.
Al gener de 2004, Miró dimitia del seu càrrec a la directiva del Cerdanyola CH i era nomenat assessor d’esports i lleure de l’Ajuntament de Cerdanyola en una etapa en què va ser, amb el regidor d'Esports Santiago Cayuela, un dels principals impulsors de la unificació dels clubs de futbol de la ciutat, que van passar de cinc entitats a una sola, l'actual Cerdanyola FC. Al mes d'octubre deixava de ser president local d'ICV després d'unes primàries en què Antoni Morral s'imposava a l'altre candidant, Josep Font, però es mantenia com un dels homes forts de la direcció d'Iniciativa, com a vicepresident.
Regidor de l'Ajuntament de Cerdanyola
Al 2007, Miró era elegit regidor de Cerdanyola com a integrant de la candidatura d'ICV/EUiA, sent el portaveu del grup municipal al Consistori i ocupant-se de les responsabilitats d'Organització i Recursos Humans i del Servei Municipal d'Ocupació en la segona etapa del govern Morral, en minoria i ara pactant només amb CiU. Aquest acord es trencava al 2009 després del cessament de la portaveu convergent, Consol Pla, cosa que, finalment, portaria a la moció de censura que provocaria la caiguda de Morral i la investidura de la socialista Carme Carmona com alcaldessa i la formació d'un govern entre PSC i CiU.
Després de les eleccions de 2011, Miró no era relegit regidor i tornava a ser president d'ICV a Cerdanyola, portant la direcció de la formació en l'etapa posterior a la dimissió d'Antoni Morral, que renunciava a ser regidor després d'aquells comicis, i sent un dels responsables de la firma del pacte de govern amb el PSC al 2012.
En aquell moment, Jordi Miró patia un limfoma, malaltia contra la que va començar a lluitar impulsant també campanyes de sensibilització contra el càncer com la iniciativa de la Fundació Josep Carreras Valora la vida llençant un missatge de lluita i esperança amb la participació d'altres afectats de a ciutat, com Jose Luis Rodríguez.
Candidat a l'alcaldia
En el plànol polític, Miró guanyava les primàries d'ICV davant Marc Guillamon -que en aquell moment era regidor d'Esports- al 2013 per encapçalar la llista com a candidat a l'alcaldia al 2015. Abans però, al novembre de 2014 tornava al Ple Municipal com a regidor d'ICV/EUiA arran de la dimissió de Santiago Cayuela, el fins aleshores portaveu del grup municipal, càrrec que ostentaria en el final de mandat Miró. Al març de 2015, Miró s'adheria al corrent d'ICV Compromís per la Independència i a l'abril, com a president d'ICV, signava l'acord per anar en coalició amb EUiA i Moviment d'Esquerres (MES).
El 24 de maig de 2015 va ser el candidat a l'alcaldia d'ICV/EUiA/MES (podeu veure l'entrevista realitzada en aquest mitjà durant aquella campanya), coalició que obtenia dos regidors en aquells comicis -Miró i Maria Reina- i que donaria suport a la investidura de Carles Escolà, el candidat de Compromís per Cerdanyola.
Abandó d'ICV
Les discrepepàncies amb l’estratègia d’ICV respecte al procés polític de l'independència feien que Jordi Miró renunciés a la coordinació d'Iniciativa a Cerdanyola al mes d'octubre i, un mes més tard, al novembre de 2015, comunicava que abandonava ICV per passar a formart part de MES, un altre dels grups de la coalició. Els seus antics companys d'Iniciativa li reclamaven l'acta de regidor, acusant-lo de vulnerar el codi ètic de la formació, fet al que es negava Miró que considerava que continuava compartint el programa de la coalició que s'havia presentat a les eleccions i formava part d'un dels partits integrants. Finalment, Jordi Miró passava a ser regidor no adscrit al mes de desembre, tot i que no seria fins març de 2016 que MES no donaria per trencat l'acord electoral entre els partits, sent a partir d'aleshores la veu d'aquesta formació al Consistori de Cerdanyola.
Assolir consensos
Al 2019, amb la renovació del plenari per les eleccions municipals, Miró deixava de ser regidor, un comiat en què va reivindicar l'etapa d'Antoni Morral a l'alcaldia com allunyada d'interessos partidistes en pro del benefici comú de la ciutat. Miró indicava que, fora del Consistori, seguiria treballant per assolir consensos, per exemple en el desenvolupament sostenible de la Plana del Castell.
Junts per Cerdanyola
En les passades eleccions municipals, Jordi Miró va donar suport a la candidatura de Junts per Cerdanyola, formació en la qual va militar els últims anys. Miró va figurar també en un lloc simbòlic, com a suplent, en la candidatura encapçalada per Joan Sánchez, al costat d'altres històrics de la politica local com els exconvergents Josep Maria Gispert, Jordi Joan Mata o Jaume Costa, però també figures procedents de l'univers d'Iniciativa com Orlando Barrial o el mateix Antoni Morral, que tancava la llista oficial en el lloc 25.
L'última intervenció pública de Jordi Miró va ser fa només unes setmanes, aquest mes de juny, com un dels integrants del col·lectiu Espai d’Innovació de Cerdanyola que havia plantejat fer un Citilab a l'edifici de ca n'Altimira al 2017 i que feia una carta als mitjans de comunicació locals reiterant la seva aposta i demanant més participació ciutadana en el projecte.
La capell ardent e memòria de Jordi Miró quedarà instal·lada a partir de les 16,00h d'aquest dimecres, 7 de juliol, al Tanatori Nou de Ripollet on dijous a les 11.30h es realitzarà l'acte de comiat.