Més de 400 persones comproven els nous treballs al poblat de Ca n'Oliver

Més 400 persones han visitat el IV Cap de Setmana Ibèric al poblat del Turó de Ca n'Oliver entre dissabte i diumenge, dies 2 i 3 d'octubre. Aquesta celebració forma part dels actes que s'organitzen pels diferents jaciments arqueològics que integren la Ruta dels Ibers a Catalunya. Enguany, els visitants han pogut visitar les restes excavades i restaurades durant l'any 2004, consistents en un nou tram del camp de sitges situat a l'exterior del poblat, davant de la porta d'accés al recinte urbà.

Els treballs arqueològics han permès la localització de 18 noves fosses datades entre el segles III i el I aC. La troballa d'aquests dipòsits, destinats a conservar cereals durant un llarg període de temps, confirmen el caràcter de centre vertebrador d'un extens territori que va tenir el poblat en època ibèrica.

Durant el cap de setmana, els visitants, també han pogut realitzar  visites guiades i teatralitzades, o participar en els tallers d'estampació de teixits, escriptura ibèrica, modelatge i decoració de ceràmica, mòlta de cereals i elaboració de pa.

La novetat d'aquesta edició ha estat la salutació amb mitjans tradicionals que es va fer el diumenge entre el poblat de Ca n'Oliver i el del Puig Castellar de Santa Coloma.

Consol Pla, regidora de Cultura, ha fet una valoració molt positiva del IV Cap de Setmana ibèric. La responsable de cultura ha destacat la importància del poblat i la necessitat de continuar treballant per tal que les tasques arqueològiques puguin continuar. En aquest sentit, Pla donava un pas més i afirmava que en els propers anys es començarà a treballar en el projecte de construcció d'un museu en els terrenys del poblat ibèric. El museu  servirà de centre d'interpretació que mostrarà les troballes arqueològiques descobertes amb les diferents campanyes d'excavacions.

El poblat Ibèric de Ca n'Oliver va estar habitat entre el 550 i el 50 abans de Crist. És de grans dimensions i està situat en un turó des del qual domina la plana del Vallès.

Entre finals del segle IV i del segle III aC. el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor. A finals del segle III o inicis del segon aC., el poblat va ser destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que van envoltar la Segona Guerra Púnica i la presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant fins el  50 aC. quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.