Municipals 23. Ciutadans espera mantenir representació i condicionar acords pensant més en Cerdanyola que en clau partidista

Ciutadans espera revertir a Cerdanyola, ciutat on es van fundar i sempre han obtingut bons resultats, la tendència a la baixa que marquen les enquestes i així esdevenir una força necessària en els grans acords de ciutat.

El candidat a l’alcaldia de Cerdanyola per Ciutadans, Pau Ortolà, desitjaria poder mantenir l’actual representació de 3 regidors "per poder condicionar el proper govern i centrar-lo per treballar per Cerdanyola sense supèrbia, obligant-los a haver de pactar amb diverses forces". Ortolà assegura que "mantindrem l’esperit constructiu de l’actual mandat, pensant més en Cerdanyola que en clau electoralista, collant al govern per a que compleixi els acords i executi les inversions".

Pau Ortolà veu com a prioritats a mitjà i llarg termini millorar la connexió entre ciutat i UAB, i el desenvolupament del Centre Direccional, però considera imprescindible treballar a curt termini en qüestions vinculades al dia a dia com l’estat i manteniment de la via pública, el civisme, la neteja i l’estat de les voreres.

Ortolà considera que Cerdanyola és una ciutat segura, "el que no treu per a que pugui disposar d’una nova ordenança de civisme amb sancions actualitzades i d’una plantilla de la Policia Local amb la ràtio requerida per a un municipi de gairebé 60 mil habitants i en unes condicions laborals i materials dignes".

Ciutadans proposa racionalitzar les petites inversions als barris establint criteris subjectius d’actuació, com podrien ser la densitat de població, les zones de pas o l’especificat de cada barri. Sobre Bellaterra, malgrat estar a favor d’una simplificació administrativa que l’hagués fet prescindible en el seu moment, veuen lògic que "ja que existeix hauria d’estar correctament finançada, amb la redacció d’un nou conveni, establint una bona relació amb l’Ajuntament i amb presència de tots els serveis municipals al barri".

Respecte el Centre Direccional, Ortolà admet que "hi ha poc marge per canviar l’actual planejament, i hauríem d'aprofitar les oportunitats que brinda en sol comercial, nou habitatge en bona part protegit, i la generació de més ingressos via impostos que podrien permetre, aplicant l’economia d’escala, fer més amb menys".

Ciutadans demanen per a Cerdanyola més biblioteques als barris, amb espais d’estudi nocturn, i "tenint en compte que som una ciutat universitària, hauríem de disposar de residències d’estudiants, que ajudarien a baixar els preus del lloguer, i serveis culturals per a una població universitària que podria generar molta activitat i dinamisme". Tampoc volen oblidar-se de la gent gran i reclamen un espai central on poder reunir-se i fer activitats.

.................................................................................

Perfil personal

Poesia per obrir aquest perfil personal, amb una cançó. Mr Tambourine man, el primer gran èxit del folk rock a inicis dels 60, que expressa el sentiment de recerca de forma tan brillant que és la preferida dels nostre convidat d’avui, un Pau Ortolà que té 32 anys i una família que, en general, li dona suport en aquesta aventura. Donaria un món perquè el poguessin acompanyar en ella els seus avis, un dels seus forats al cor quan mira cap a la infància de la que enyora l’absència de preocupacions i la sensació que tot és possible.

Ara mateix és autònom en un àmbit no relacionat amb el jurídic sector al que ha dedicat la seva formació en dret i un màster d’advocacia perquè creu que el dret li dona una visió general de la societat i ajuda a entendre com s’estructura.

El seu color, que no se n’assabentin al seu partit, no és el taronja, sinó el blau i en el número respon original. Ni el 7, ni el 8 ni el 5 dels altres candidats, no: el 27. El contacte amb la natura és una de les seves aficions favorites al costat de la lectura, cosa que, té sort, es pot gaudir a la vegada.

L’últim llibre que ha llegit és Utopia la comunitat basada en ideals filosòfics imaginada per Thomas More -en castellà Tomás Moro-, el seu personatge històric favorit: jurista, escriptor i home d'Estat anglès. Mort per la seva oposició a la separació de l'Església Anglicana, és considerat màrtir i venerat com a sant per l'Església catòlica i per l'anglicanisme. Per a Ortolà, Tomás More és un exemple de lleialtat als principis personals i al que considerava just tot i les conseqüències nefastes d’aquell No a Enric VIII.

A la taula aposta per la cuina tradicional, el plat que ens recomana és l’humil i de tota la vida puchero valencià, a on viatja quan pot per anar al seu racó en el món: Denia. Els del món petit que és Cerdanyola són el campus de la UAB i la llera del riu Sec al seu pas per Les Fontetes. Tot i que admet que potser no està massa arreglat, creu que obre l’horitzó de la ciutat i genera espai. Els seus darrers viatges han estat a Andorra i a Polònia, sense navegar pel temps, que seria el superpoder que desitjaria, tot i que no sabem si per viatjar cap el passat o cap el futur.

Possiblement si anés cap el passat, igual buscaria un dels millors concerts d’un mite de la música que també ho és la literatura i que, desenganyem-nos, ja ha vist passar els seus millors dies com a creador. Però quins dies, quins anys, quines dècades ens ha regalat l’únic Nobel de literatura amb una guitarra penjada al coll, un geni que, diu Pau Ortolà, condensa en 4 o 5 minuts històries filades prodigiosament que li omplen més que molts llibres. Com la del boxejador acusat injustament Rubin Hurricane Carter.

No hem dit el nom del geni de la música perquè no calia, com considera que no cal compartir ideologia per compartir amistat. Té amics en altres candidatures, amb amistats forjades amb el pas dels anys i fonamentades en la coherència personal i els valors. Potser amb algun d’ells el podrem veure passejar de nit, una de les seves bogeries, potser ja superada, i que en algun moment li va donar algun ensurt que altre.

Pau Ortolà creu que la política actual abusa dels interessos personals i no busca el bé comú com hauria de fer ja que hi ha poc sentit institucional, poc diàleg honest i pocs consensos a llarg termini que permetin afrontar el futur de forma raonable i amb esperança.

Quan comproves que aquesta és la seva visió de la política actual, et sorprèn menys que la sèrie que ens recomani sigui The walking dead i que la pel·lícula que tria sigui El libro de Eli, una aventura en un futur apocalíptic amb una humanitat en decadència on uns pocs supervivents viuen sota la llei del més fort i de qui posseeix aigua. En aquest context, un solitari Denzel Washington camina per protegir un misteriós llibre.

Es defineix com seriós i tranquil, complidor i puntual, però quan grates una miqueta descobreixes sentit de l’humor , paciència i una d’aquelles persones que es plantegen l’ètica de les coses abans de fer-les. Admet que potser pensa massa les coses, tant que acaba deixant-les pel final, i que espera que els altres facin el que s’espera d’ells i clar, si ho fa, perfecte, però si no, Houston, tenim un problema.

No suporta les persones de principis difusos i flexibles, d’aquells de Groutxo Marx, “Aquests són els meus principis, si no li agraden tinc altres”, ni les persones massa sorolloses, les que embruten els nostres carrers i, en general, les persones mal educades. La seva dit és “A quien tiene cama y duerme en el suelo, no hay que tenerle duelo”, així que tampoc li ha de caure massa be la gent que menysprea allò que té.

Opta a l’alcaldia però defuig els personalismes perquè creu que per ser alcalde cal, fonamentalment, ser bona persona i tenir seny, després la plantilla de l’ajuntament, centenars de persones, t’ha d’ajudar a aplicar el teu programa. En aquest sentit, creu que el del seu partit, Ciutadans, responen a idees que mereixen ser defensades.