Municipals 23. EMD. Jordi Clarà (Impuls): proposem una comissaria i un punt mèdic a Bellaterra

Impuls Municipal presenta la candidatura de Jordi Clarà a la presidència de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) tenint clar que la prioritat ha de ser actuar per solucionar els problemes d'avui del veïnat de Bellaterra. Per a Clarà, opcions de llarg recorregut com la independència municipal o l'annexió a Sant Cugat. no han de frenar actuacions immediates per millorar la seguretat, l'atenció sanitària, la pacificació del trànsit o el manteniment de la via pública.

Jordi Clarà, informàtic de 64 anys, subratlla que Impuls Municipal és una candidatura de quilòmetre zero, formada per veïns que no formen part de partits polítics tradicional i que únicament vol millorar la situació de la ciutadania amb propostes coherents i viables.

Entre ells, Clarà apunta la necessitat d’instal·lar dos equipaments a Bellaterra: un punt d’atenció mèdica i una comissaria o espai per a la Policia Local per atendre dos de les reivindicacions compartides per la gran majoria del veïnat.

Així, el presidenciable d’Impuls indica que el veïnat de Bellaterra està molt preocupat per la seguretat, on no més es tracta de potenciar la vessant policial contra els robatoris, sinó també l’enllumenat en un territori “on hi ha llocs on fa por passar” o la falta de voreres a un Camí Antic de Sant Cugat amb molts vehicles.

Per a Clarà, la independència municipal o l’annexió a Sant Cugat són camins que s’han d’explorar però en tot cas no són vies immediates sinó de llarg i complicat recorregut que portaran anys per arribar al seu fi. Per això, Impuls aposta per solucionar “els problemes d’avui” i amb l’actual conveni considera que “es poden fer coses que no s’estan fent”. En relació al conveni regulador, Impuls Municipal destaca la necessitat d’aconseguir competències que permetin solucionar problemàtiques com la pacificació de la BV1414 i el Camí Antic de Sant Cugat, entenent per pacificar no la reducció de la velocitat sinó de la quantitat de vehicles.

Clarà creu que la relació de l’EMD amb l’Ajuntament de Cerdanyola és “molt, però que molt millorable” i denuncia que moltes problemàtiques apareixen judicialitzant-se i eternitzant-se i Bellaterra ha quedat estancada quan té un veïnat molt actiu i un teixit associatius que cal impulsar amb l’acompanyament de l’EMD. El presidenciable d'Impulsa reclama "parlar, dialogar, acordar" perquè de vegades "els polítics s'obliden de la gent". 

............................................

Perfil personal

Jordi Clarà té 64 anys i una família que va rebre la seva candidatura amb sorpresa ja que poc s’imaginaven que pogués dedicar-se a la política. Un cop passada aquesta primera reacció, han acollit la notícia amb il·lusió i li donen total suport i ajuda.

És informàtic de professió, perquè li agrada la programació i perquè és una feina que combina el treball personal amb el treball en equip si vols obtenir resultats, cosa important per a Jordi Clarà que també és, per afició, entrenador de futbol. Per cert, com a mister futbolístic té una petita superstició: els dies de partit toca posar-se sempre les mateixes bambes. La seva altra gran afició és la fotografia. No ens consta que necessiti sempre la mateixa càmera.

El blau i el 9 són el seu color i el seu número i la cançó preferida és, Can’t take my eyes of you, un clàssic dels anys 60 amb multitud de versions de la que  la primera és la de Frankie Valli i que és una cançó que a Jordi Clarà li transmet alegria i optimisme, cosa que segur que fa també el seu gos, que es diu Drac.

Parlant d’animals, un és el seu músic favorit. Un lleó per ser exactes. I per encara més concrets, de Belfast. Un geni anomenat Van Morrison capaç de fer cançons com Gloria.

Creu que A quién madruga, Dios le ayuda i que el millor plaer que et poden donar els fogons és un senzill plat de patates fregides casolanes. Pensa en Albert Einstein com el seu personatge històric preferit i alterna la lectura de novel·les de suspens amb llibres formatius. Ara està amb un thriller, ¿Quién mató a Laura Coves?, de Pablo Poveda, i De la sabana a Mart, assaig de Xavier Sala i Martin que subtitula L’economia de la intel·ligència natural.

Parlant d’economia, la precarietat viscuda a l’adolescència és una de les qüestions que més li han marcat a una vida en què recorda el temps d’escola com d’autoritarisme, però també com una bona formació acadèmica i uns bons companys.

La ciutat preferida de Jordi Clarà és Girona i el seu racó favorit de Bellaterra és la plaça del Pi. L’últim viatge que ha fet va ser a la Bretanya francesa i en autocaravana. De caravanes es veien unes quantes a la seva pel·lícula preferida: un western crepuscular sobre buscadors d’or. Paint you wagon es deia aquella pel·lícula de Joshua Logan amb Lee Marvin, Clint Eatswood i Jean Seberg. A més de ser un western i una història d’amor a tres bandes, la pel·lícula, que algú amb molta imaginació va batejar aquí com La leyenda de la Ciudad sin nombre, és també un musical. Amb Clint Eastwood i Lee Marvin? Si, i amb joies com Wandering star.

Jordi Clarà considera que és una persona molt treballadora i tossuda quan es marca un objectiu i admet també que un pel impacient i no suporta ni la hipocresia ni les faltes de respecte. Li agradaria tenir un superpoder que li permetés erradicar les guerres i veu la política massa crispada partidista i allunyada de la gent, les necessitats de la qual coneix a Bellaterra. Per això creu que pot ser un bon president: perquè ni està lligat a cap partit tradicional ni té cap aspiració personal, només vol donar el màxim d’ell mateix perquè Bellaterra surti de l’atzucac en què es troba i fer una Bellaterra molt millor.