Municipals 23. EMD. Quim Oltra (ERC) “el tema no és Andreu ni la presidència, és què fem amb Bellaterra i per això cal diàleg"

Quim Oltra, candidat a la presidència de l’EMD de Bellaterra per ERC, considera que la figura de Ramon Andreu bloqueja possibilitats a l’EMD però que el debat no ha de ser sobre la persona que ocupi la presidència sinó sobre Bellaterra. Oltra subratlla la importància que no hi hagi majories a la Junta Veïnal perquè es faci política i hi hagi diàleg.

Quim Oltra manifesta que és un error centrar el debat en un president o altre i no en el projecte per a Bellaterra, com és una cosa molt boja fer-ho en un altre municipi”. Tot això da, afegeix, que no es parli de Bellaterra.

El candidat d’ERC creu que Ramon Andreu pot tornar a guanyar l’elecció directa com a president de l’EMD perquè és més fàcil conservar el poder que prendre’l” però confia que hi hagi un canvi a la composició de la Junta Veïnal que faci que cap grup tingui majoria absoluta. En aquest sentit, Oltra espera mantenir l’espai polític que ha anat guanyat Esquerra a Bellaterra els últims dos mandats que “permeti fer política” ja que cal diàleg per millorar.

El candidat d’ERC indica que la voluntat del veïnat de Bellaterra és ser independents, però assegura que no s’ha demanat formalment davant el Parlament de Catalunya. Quim Oltra subratlla que el veïnat de Bellaterra està molt insatisfet amb els serveis i el tracte rebut per part de l’Ajuntament de Cerdanyola al llarg del temps i que té bones raons perquè sigui així. Pel que fa a la possibilitat d’una segregació per annexionar-se a Sant Cugat és igualment una resposta clara a la insatisfacció veïnal, que és totalment legítima, però també creu que és un tema que ara mateix hauria d’estar fora de l’àmbit polític ja que ha de seguir la tramitació administrativa corresponent.

En tot cas, el presidenciable d’Esquerra creu que “la manera de mantenir Bellaterra vinculada amb Cerdanyola” passa per l’establiment d’un conveni regulador de l’EMD similar al que té Valldoreix al municipi de Sant Cugat, amb un augment de competències important – incorporant neteja viària, arbrat, il·luminació, urbanisme i activitats econòmiques i la recaptació  de l’Ibi que permet mancomunar altres serveis amb l’Ajuntament-.

El candidat d’ERC aposta per l’elaboració d’un Pla Urbanístic a Bellaterra amb perspectiva de futur i valorant més enllà de la perspectiva de la necessitat d’arreglar voreres. Oltra indica que tots els carrers de Bellaterra necessiten actuacions, s’ha de millorar en l’enllumenat –“els fanals tenen més anys que jo”- o l’arbrat on, indica, hi ha hagut “molta deixadesa”. En aquest punt destaca que la urbanització del Camí Antic de Sant Cugat requereix, per exemple, de la implicació municipal per fer expropiacions.

Oltra  manifesta també que la pacificació de la BV1414, el Camí Antic de Sant Cugat o Pin i Soler, tres dels eixos més afectats pel trànsit , ha de passar per actuacions urbanístiques com l’ampliació de voreres i també per la regulació semafòrica o la instal·lació de radars de tram per tal d’obligar a reduir les velocitats al pas dels cotxes per Bellaterra.

Transport a demanda, el punt mèdic descentralitzat a Bellaterra, la recepció acurada de Can Jeroni Martí perquè -si ho permet el seu estat- sigui un nou equipament o la posada en marxa de la que anomenen Brigada Jove per donar una oportunitat de feina als joves i vincular-los a Bellaterra.

.........................................................

Perfil personal

Quim Oltra té 45 anys i fa de professor a l’institut Banús de la nostra ciutat. No té clar que triés aquesta professió, però en tot cas, l’important és que la gaudeix, cosa bona per a ell i per als seus alumnes. En aquesta aventura política, els seus fills l’animen a donar el pas, però no sap si entenen ben bé què significa arribar a la presidència de l’EMD; la família triada pateix per si no descansa prou. La seva mascota, una gallina que ja no posa ous, no en sabem què pensa.

No és supersticiós i potser per això el seu número és el 13 i li agraden colors foscos com el blau o el negre. No ens tria personatge històric preferit i ens parla dels il·lustres execrables que igual han fet coses interessants però que tenen un costat fosc. Li agrada treballar la fusta així que com afició tria el bricolatge i la seva cançó favorita, en el moment de fer la tria perquè es lamenta d’haver d’escollir només una, és aquesta que escoltem, un dels grans temes d’una de les grans bandes de la història del rock: Wish you were here, de Pink Floyd.

Moltes nits segur que pensa que tant de bo fos al seu racó preferit de Bellaterra, abocat a la vista nocturna de Sabadell des del Turó de Sant Pau. De petit, ens diu, creia que aquella extensió de llum era el tresor d’un pirata. Uns moments, els de la infància dels que enyora aquells estius descalços de dies mooolt llargs; de fet, de l’escola diu que no té cap record concret, però si el de la sensació de felicitat. La mateixa que sent encara quan menjar pipes, ja sabeu, tot un vici. En Quim Oltra confessa que pot estar-se fins que li sagnin els llavis.

Si abans parlàvem de Pink Floyd, un dels seus músics de capçalera és algun ben diferent; i més proper, que ha estat i continua sent un referent per diverses generacions de catalans: Lluís Llach.

Els últims viatges que ha fet han estat a València, a veure els pares, i a la Toscana, a veure meravelles. Li agradaria poder aprendre i, amb només una lectura, recordar tot l’aprés i incorporar-ho al seu bagatge. Així li rendirien més les lectures que està fent, gaudint i de les que està aprenent: Tothom pot ser antifa, de Pol Andiñach; Una red segura, de Jessica Fern, sobre la teoria de l’afecció; o diversos textos de l’activista feminista afroamericana Bell Hooks, com Ensenyar a transgredir, Tot sobre l’amor o El desig de canviar.

No sabem què pensaria Hooks d’una agent de representants molt peculiar, Paquita Salas, un personatge histriònic, transgressor i entranyable alhora que suposa una punyent sàtira sobre el show business espanyol i la fugacitat de la trama en la sèrie que ens recomana el nostre convidat.

Si li quedés poc temps, planificaria per deixar-ho tot arreglat i decidiria de qui i com acomiadar-se. Difícilment seria d’altres candidats, amb qui té bona relació, però no amistat, que és una cosa més seriosa.

Es defineix com una persona curiosa que vol treballar per aconseguir un món millor del que en hem trobat, però com també és desendreçat igual de vegades no sap on l’ha trobat. En Quim Oltra intenta ser la persona que creu que toca ser, si no ho aconsegueix tampoc es flagel·larà, però de vegades s’ha d’apropar perquè la gent que se l’estima és gent que mola molt.

No és que no ho suporti, però li molesta molt quan sap que algú actua malament o de forma injusta, sap que és així i a sobre no ho admet. La mala gent de tota la vida, vaja.

Sobre la política, creu que a Bellaterra directament no se’n fa d’això; però en general considera que li falta transversalitat, sense voler caure en romanticismes sobre la unitat perquè la democràcia també va de discrepàncies i de falta d’entesa. De segons qui, no es discrepava.

Posa l’accent en el projecte per sobre de les persones i per tant no és que cregui que pot ser un bon president de l’EMD, és que creu que ERC és la millor opció perquè té un projecte sòlid i treballat i també té estructura, experiència i preparació per tirar-lo endavant a Bellaterra.