Municipals 23. Ivan González (Guanyem): “l’Ajuntament és la primera línia en la defensa dels drets de les classes populars front el poder econòmic”

Guanyem Cerdanyola es presenta com l’oportunitat de tornar a posar l’Ajuntament al servei de les classes populars per redistribuir la riquesa i defensar els serveis públics i el dret a l’habitatge, fent del municipalisme una eina cabdal de transformació social.

El candidat a l’alcaldia de Cerdanyola per Guayem, Ivan González, admet que “essent impossible assolir una majoria absoluta, sí que esperem sumar amb la resta de forces progressistes per arribar a governar amb estabilitat i posar en marxa totes les inversions que el PSC ha estat incapaç de tirar endavant”. 

González parla de l’Ajuntament com del “primer espai des d’on defensar els interessos de les classes populars, apostant obertament per la gestió pública directa”. Guanyem es proposa començar a executar el pla d’inversions, molt centrat en el tema de l’habitatge; treballar un programa de participació ciutadana; i un ambiciós pla per municipalitzar serveis com la neteja de dependències municipals, la recollida de residus i neteja viària i l’aigua.

Per facilitar l’agilitat en l’execució d’inversions i la municipalització de serveis, Ivan González veu imprescindibles dues qüestions: millorar l’organització interna de l’Ajuntament “amb un treball integral que abordi la Relació de Llocs de Treball per disposar d’una maquinària administrativa sanejada i treballadors motivats”; i convertir Cerdanyola Promocions en la peça clau per a la municipalització de serveis.

Des de Guanyem Cerdanyola recorden que encara queda pendent el canvi de recollida de residus, reconeixent que “és un tema gens fàcil i que desgasta a qualsevol govern, però absolutament necessari perquè en cas contrari començaran a arribar multes a dojo des de l’AMB i la UE”. També veuen absolutament necessari continuar “amb el pla d’actuació als barris que va dissenyar el govern del Compromís i que ha assumit el PSC durant aquest mandat”, destacant les intervencions que reclamen barris envellits com Les Fontetes o Banús.

Respecte a Bellaterra, Guanyem es decanta per dissoldre una EMD que “només ha servit per viure del conflicte amb l’Ajuntament, incomplir normatives i per a que el seu president s’apugi el sou i cobri més que l’alcalde de Cerdanyola”. Guanyem aposta per aprofundir en un model de consell de barris.

Sobre la UAB, destaca alguns temes clau a treballar, com l’afectació en el preu dels lloguers pel fet de tenir estudiants residint a la ciutat; l’incompliment en matèria de llicències d’obres per part de la UAB; i la descentralització d’espais de la UAB per integrar-los al nucli urbà de Cerdanyola.

Ivan González es mostra molt crític amb la marca Ciutat del Coneixement per considerar-la “una mera excusa per tenir un bon hashtag i fer-se fotos amb representants del poder mentre es duen a terme polítiques regressives baixant impostos a les grans empreses, quan una ciutat del coneixement és aquella que  disposa d’escoles en bones condicions, amb projectes educatius engrescadors i ofereix habitatge i ocupació als llicenciats universitaris”.

Sobre el desenvolupament urbanístic del Centre Direccional, González planteja dos punts fonamentals abans de prendre qualsevol decisió: primer trobar una solució definitiva als abocadors que passi per la descontaminació total i després una procés participatiu vinculant perquè la gent de Cerdanyola es pronunciï.

Guanyem Cerdanyola esperen que “no tardi a fer-se realitat la sala polivalent per als grups musicals de la ciutat que vam idear” i que des de l’Ajuntament s’aposti clarament “per festes i festivals amb accent local que promoguin tota l’activitat cultural que es belluga a Cerdanyola”.

...........................

Perfil personal

Ivan González té 33 anys i acaba de ser pare d’una nena que és l’esdeveniment més important de la seva vida. Se l’estima tant com deuen estimar-lo a ell els seus pares que pensen que Ivan seria el millor alcalde de la historia no de Cerdanyola, sinó de la humanitat. La seva parella creu que bé, això estaria bé, però si no ho és passarà més temps a casa i, mira tu, això tampoc està malament. També té una gossa, una boxer que es diu Narya.

De petit pensava que els advocats sabien moltes coses i mentre anava creixent li va anar interessant entendre com funciona la justícia. Així que es va fer jurista, la seva professió actual. No se si ja l’entén, en tot cas en el camí sap veure el que és positiu o al menys així es desprèn de la seva dita preferida: el plaer decep, però la possibilitat mai.

El bon menjar, i en especial les costelletes de xai, i la historia de Roma són dues de les seves grans aficions, així que no ens hauria d’estranyar que Espartac, el gladiador que va revoltar els esclaus de Roma i va posar la potencia contra les cordes, sigui uns dels seus personatges preferits. L’altre és menys conegut: Lepa Radic, una partisana sèrbia capturada pels nazis que no va delatar els seus companys ni quan la van portar a la forca. Els va dir que coneixerien qui eren quan tornessin per venjar-la. Tenia 17 anys.

Hi ha altres referents a la seva vida, com Jaume Cela, mestre en la seva etapa com alumne de l’escoleta Bellaterra, d’on guarda bons records i millors amics, amb els que segur va jugar molt de petit, el que més troba a faltar de la infància, aquest temps de joc que a poc a poc se’n va. No se si juga molt, però en altres candidatures troba gent amb qui té molt bona relació.

La seva cançó preferida és aquest Aunque es de noche que sentim de fons, un poema de San Juan de la Cruz que primer va portar a la profunditat de la seva ànima Enrique Morente i ara ho ha fet Rosalía que parla de certeses que van més enllà del coneixement.

A Ivan González li hem de donar el condol perquè el seu grup preferit acaba d’anunciar una aturada en la seva activitat, una de les bandes més personals de l’escena musical catalana dels últims 15 anys, que no ha parat d’evolucionar i que te joies molt diferents: Manel.

L’últim llibre que ha llegit és El regnat del llop 21, de Rick Mcintyre, una crònica sobre una manada de llops del parc natural de Yellowstone que trenca molts falsos mites sobre aquest animal.

Més a prop ha estat el seu últim viatge, però també és una joia natural, la Vall d’Aran, i tria un espai en una altra vall com el seu lloc favorit: Axpe, a la vall d’Atxondo, a Biscaia i a 35 quilòmetres de Bilbo. . El seu racó preferit de Cerdanyola és el campus de la UAB

Considera que sap riure’s d’ell mateix i que té l’empatia suficient per posar-se en el lloc dels altres i es confessa desendreçat i impacient, al temps que admet una incapacitat patològica envers la tecnologia. No suporta la gent mal educada amb els cambrers -no suporta molta gent em temo, aleshores- ni tampoc els que pressionen els conductors novells que porten la L al cotxe i espera que hi hagi un lloc a l’infern per gent això.

És, o millor dit era, que ara és pare, capaç d’estar hores veient en bucle Jo Claudi o una altre sèrie que semblaria molt diferent, però potser no ho és tant, una d’aquelles que sempre apareixen al damunt dels rànquings de la millor sèrie de la història, amb un James Gandolfini en continu estat de gràcia interpretant Toni Soprano.

Creu que la política és actualment ràpida i efectista perquè vivim temps d’entreteniment i consum ràpid i la política s’assembla als seus temps, però el que realment l’emprenya és que hi ha grans poders que no es presenten a les eleccions que cada dia fan política contra les majories socials.

Ivan González creu que pot ser un bon alcalde perquè està al capdavant de la que considera única llista formada per gent d’esquerre que vol recuperar el municipi com un espai de lluita política i transformació social.