Municipals CDV. En Comú Podem aposta pel diàleg per superar blocs i construir una ciutat de consens

En Comú Podem Cerdanyola es presenta a les eleccions municipals amb la intenció de ser una força decisiva en la formació del nou govern, apostant pel diàleg constant i treballar en les coincidències i deixar de banda interessos personals i la dinàmica de blocs que ha creat el procés. Només així, pensen, es podrà superar un mandat marcat per la paràlisi de govern, la improvisació i la manca de visió global sobre la ciutat.

Cecilia Collado encapçala una candidatura amb tres dones als tres primers llocs i el seu lema electoral és Imagina't una altra Cerdanyola, un exercici d'imaginació que passa per coses tan concretes com tenir els carrers nets, més parcs infantils o més places residencials per a la gent gran.

Collado és una ferma convençuda del diàleg i l'entesa, buscant sempre els punts de coincidència amb altres forces polítiques per tirar endavant projectes comuns en benefici de tota la ciutat. Diàleg amb els companys i companyes de plenari i diàleg amb els barris per cercar solucions als problemes del dia a dia, per la qual cosa planteja la creació dels Consells de Barri, amb trobades obertes amb tots els sectors que generen vida a la ciutat.

En Comú Podem planteja acabar amb la relació a base de contenciosos establerta amb l'EMD de Bellaterra i la UAB i acabar amb l'opacitat al voltant del planejament del Centre Direccional per garantir el desenvolupament del PTV i el Parc de la Ciències i prioritzar la salut pública. Quant a equipaments, veuen necessaris un pavelló i una piscina, recuperar el Museu d'Història a Ca n'Ortadó, una seu en condicions per a la Policia Local i repensar els centres cívics com equipaments de proximitat o encabir, si s'escau, dependències de serveis socials o per a joves.

L'atenció a les persones ocupa un lloc central al programa d'En Comú Podem Cerdanyola, amb prioritats tan clares com l'habitatge social; la gent gran, un 18% de la població a la ciutat que necessita una nova residència, centres de dia i espais específics als parcs; i la lluita contra la segregació escolar, amb el projecte d'un institut escola a Les Fontetes.

Cecilia Collado vol estendre el diàleg amb els municipis veïns per aprofundir en la transformació del territori i assegura que tenen clar que no pactaran amb la dreta però que encara no s'ha parlat de possibles pactes de govern o d'investidura amb altres forces.

Entrevista amb Cecilia Collado realitzada als estudis de Cerdanyola Ràdio

Perfil personal

Cecilia Collado té 54 anys, parella i dos fills.És la més petita d’11 germans. Una gran família que li dona suport total en aquesta nova experiència com a candidata, amb certs recels sobre les possibles vivències negatives que li pugui comportar aquesta primera línia, perquè trajectòria política i cívica, Collado en té àmplia a la ciutat, des de les ampes d’escola i institut a entitats veïnals, ecologistes o el 15M.

El seu color preferit és el verd i el número el 7, el de la data del seu naixement. El salmorejo i el ceviche són els seus plats preferits però no diu que no als espaguettis de la seva filla, els cigrons del fill o la carn i peixos del marit. Les al·lèrgies de la família li impedeixen tenir mascota. Barcelona és la seva ciutat preferida i el lloc de Cerdanyola que més li agrada és el Parc de la Riera.

L’últim llibre que ha llegit Cecilia Collado és Caliban i la bruixa, de Sílvia Federici, que per qui no el conegui, com jo, sonava a llibre de relats fantàstics, però no, és un llibre de realitats, un viatge enrere en el temps cap a les arrels fundacionals del capitalisme posant a la dona en el lloc central de l’anàlisi, recuperant de l’oblit i resignificant la repressió cap a la figura femenina com a element central.

També en el cinema li agraden les pel·lícules que fan pensar, com indica la seva preferida, Un lugar en el mundo, d’Adolfo Aristarain, un film que et colpeja les emocions i et sacseja el cervell amb uns immensos Federico Luppi, Cecilia Roth, Leonor Benedetto i José Sacristán. Una pel·lícula sobre la lluita social i la dignitat.

El lloc al món de Collado és Cerdanyola, on viu des de fa 30 anys. D'orígen xilè, l’experiència que més li ha marcat és el cop d’estat de Pinochet aquell infaust 11 de setembre de 1973 i el seu personatge històric preferit és el president assassinat a La Moneda, Salvador Allende. A Xile és on ha fet el seu últim viatge i d’on recorda les tardes i tardes de llibertat jugant amb les amigues amb les que igual fantasejava en poder volar, el que seria el seu superpoder escollit.. Amics que també diu trobar en altres candidatures d’aquestes eleccions perquè ha compartit espais de treball social.

Treball social. Aquesta, de fet, és la professió de Cecilia Collado, treballadora social per vocació ja que creu que amb el treball comunitari es pot transformar una realitat de mancances, necessitats i vulneració de drets. Deu ser per això que la seva dita preferida és L’esperança és l’últim que es perd.

La seva cançó preferida és la lloa a la capacitat de l’amor fins i tot d’encendre el que està mort que és Solo el amor, el tema de Silvio Rodríguez amb què obríem aquesta semblança a la ràdio, però té gustos eclèctics que van des de Txarango a La Oreja de Van Gogh passant pels Manel.

Collado creu que a la política falta diàleg i mà estesa i sobra interès i oportunisme personal i espera que a Cerdanyola es superi la política de blocs. Per això ofereix la seva feina, amb un esforç que subratlla honest i propi d’una bona persona, tot i que també es defineix com massa autoexigent. Vol el millor per a la gent de Cerdanyola i els seus barris i creu que la seva experiència de 27 anys de treball en un Ajuntament pot ser un element positiu. Collado apunta que com a alcaldessa oferiria, en temps complexos, el seu convenciment que parlant es pot arribar a acords pensant en la ciutat d’avui i la de demà. La seva bandera és oferir una actitud positiva, oberta, dialogant, valenta, i amb transparència i participació

**Aquesta semblança la podeu escoltar en format àudio amb els arxius adjunts de la notícia