Nit de revetlla per foragitar mals

L’arribada de la Flama del Canigó i la implicació de les entitats de cultura popular, de sardanes a bastons, de diables a gegants, de muntanyencs a arriers, van marcar els primers compassos de la nit més curta de l’any: una revetlla de Sant Joan que va tornar a cremar els mals a la foguera del parc Xarau.

La nit de Sant Joan comença de matinada. Moltes hores abans que la festa prengui cases, carrers i places,  cap a les 4 h de la matinada del 23 de juny, ciclistes del Club d’Esports de Muntanya de Cerdanyola van a recollir la Flama del Canigó al cim de la muntanya per acotar a la ciutat aquest símbol de germanor entre els territoris de parla catalana que es reparteix arreu cada Sant Joan. En bicicleta viatja la Flama fins a Sant Quirze per fer l’últim tram caminant cap a Cerdanyola on se la rep amb les danses de l’Agrupacio Cultural Sardanista, els contes de Susagna Navó, les criatures mítiques dels Joves Diables i fins i tot un taller de ramets màgics amb herbes aromàtiques i medicinals per afegir desitjos.

Una cercavila la va acostant Sant Ramon i Sant Martí avall fins la plaça de Francesc Layret on ballen Bernat i Victòria, gegants de la ciutat, es fan i desfan les anelles de la sardana i els bastons ressonen i repiquen amb la Colla Bastonera de Cerdanyola.

Les autoritats reben la flama al costat de les entitats, xarxa social de Cerdanyola que fa la lectura del manifest amb representants dels Arriers, Castellers, Geganters, Sardanistes, Diables, mentre els joves dimonis, Òmnium i ANC reparteixen fanalets i se segueix en cercavila cap al parc Xarau on Arrieres i Arriers agermanen Sant Antoni i Sant Joan portant la darrera carretada de llenya que encenen els Joves Diables perquè la foguera purifiqui, protegeixi i regeneri foragitant els mals.

És temps de fer revetlla, amb un copar popular que va organitzar el CEM Cerdanyola i l’entitat veïnal del Sot de Can Xarau i ballar els ritmes de l’orquestra Invictus.De la flama al foc, s’ha anat ja la nit més curta de l’any i la tradició més arrelada que garanteix que l’any vinent, tornarem a ballar per Sant Joan,