Nou homenatge a Txiki en el 44 aniversari del seu afusellament

Una caminada des de l'Ajuntament de Cerdanyola fins el cementiri de Collserola va servir aquest diumenge, 29 de setembre, per fer un nou acte d'homenatge a Juan Paredes Manot, Txiki, un dels últims afusellats pel franquisme

Juan Paredes Manot, Txiki, militant d'ETA, va ser condemnat a mort acusat de la mort d'un policia i va ser afusellat a les 8:30h del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola. Una placa commemorativa, a escassos metres del lloc on va ser executat, recorda la figura de Txiki amb el seu epitafi recordant paraules d’Ernesto Che Guevara: “Mañana cuando yo muera / no me vengáis a llorar /nunca estaré bajo tierra / soy viento de libertad”

Aquesta placa tornava a ser aquest 29 de setembre escenari de l’homenatge amb presència d’exdiputats de la CUP com David Fernández, regidors de Cerdanyola com Laura Benseny (Guanyem) o representants de col·lectius com Mai Més Antifeixista –de qui són les imatges que acompanyen aquesta notícia-.

Acte a en Txiki i als afusellats pel franquisme. Cerdanyola/Collserola. 44 anys d'impunitat i també de lluita d'alliberament dels pobles. #Ventdellibertat pic.twitter.com/9dLxjPjVOd

— Mai Més! (@MaiMes_info) September 29, 2019

Els últims 5 afusellats del Franquisme

Juan Paredes Manot va néixer el 1954 a Zalamea de la Serena, província de Badajoz. Txiki, militant d’ETA, va ser acusat de la mort d’un policia nacional, Ovidio Díaz, durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp, a Barcelona. Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici sumaríssim ple d’irregularitats, sense proves, i amb declaracions contradictòries. El 27 de setembre, i amb processos judicials similars, també van morir afusellats Ángel Otaegui, a Burgos; i els militants del FRAP José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, a Hoyo de Manzanares.  Les seves execucions van aixecar una onada de protestes i condemnes contra el govern d'Espanya i els països de la Comunitat Econòmica Europea el Vaticà i les Nacions Unides van demanar l'indult.