Núria García Diviu - Premi a l'esportista més destacat de l'any

Núria García Diviu ha estat la guanyadora del Premi a l'esportista més destacat de l'any que es va atorgar a la V Nit de l'Esport de Cerdanyola i succeeix així en el palmarès a noms com els del jugador d'hoquei Albert Borregán, la nedadora Xènia López, el futbolista Dani Garcia o l'atleta David Canal que, curiosament, enguany li disputava a la jove nedadora del CN Sabadell el reconeixement com esportista més destacat de l'any. El Campionat i Rècord d'Espanya 4 x 100 estils o el Campionat de Catalunya de 10 i 15 quilòmetres són algunes de les raons que han mereixedora del guardó a una jove de 18 anys que porta ja 14 a les piscines.

-Ser considerada l'esportista més destacada de l'any a la teva ciutat suposo que és una gran satisfacció, molt especialment perquè la natació no és un esport popular i excepte les grandíssimes figures, els nedadors passen bastant desapercebuts popularment
Sí, la veritat és que et passes tot el dia a la piscina i és agradable que et donin un premi com aquest. Aquest tipus de reconeixements sempre ajuden perquè signifiquen un estímul, una motivació per poder afrontar després l'esforç de les competicions.

-De tota manera aquest reconeixement ja l'havies tingut en una Nit de l'Esport anterior.
Fa dos anys vaig guanyar la categoria júnior femenina. En aquell moment també travessava un bon moment i va ser quan em vaig quedar només a dos centèsimes d'anar al Campionat d'Europa.

-Això vol dir que mantens l'evolució de júnior a sènior, que el canvi ha estat positiu
Sí, i és difícil perquè pots ser un gran júnior però hi ha un gran salt quan passes als absoluts perquè a la competició et trobes que hi ha olímpic i el nivell puja molt. Pots ser molt bona però no menjar-te res perquè és molt més difícil. Ara han fet més internacional la categoria "Absolut Jove" i es poden aconseguir més coses, que el canvi no sigui tan gran.

-Per mantenir la motivació i que els joves esportistes continuïn treballant
Si no fos així hi hauria molta més gent que ho deixaria, si el canvi fos de júnior a absolut a seques. Malgrat tot igualment hi ha molta gent que ho deixa i ja es veu a qui li agrada, els que es volen dedicar de debò.



-Perquè, de fet, està clar que la natació és un esport molt sacrificat que necessita de molt sacrifici als entrenaments i des de molt jove. Ara tens 18 anys, però quan vas començar?
Vaig començar amb 4 anys aquí a Cerdanyola i als 7 vaig fer la primera competició, em vaig federar, i vaig anar als Campionats de Catalunya. Als 11 va ser quan vaig entrar al CN Sabadell, on continuo, un dels equips més destacats no només de Catalunya o d'Espanya, sinó fins i tot del món per rànquing de relleus.

-4, 7 anys....la majoria dels nens no saben ni nedar a aquestes edats. És l'edat en què s'ha de començar?
Jo sempre he estat molt moguda, l'aigua sempre m'ha agradat -però només a la piscina, el mar no m'agrada gaire. Tot i això, hi ha gent que comença més tard i pot ser bona. Als 14 anys potser és massa tard, però si entrenes, et matxaques una mica i tens qualitat, pots destacar. A la natació el que has de tenir és qualitat i força de voluntat.

-Els inicis són més joc que esport
Sí, era divertit. Les competicions a les que anaves eren els campionats de Catalunya escolars, i els entrenaments eren molt diferents. Entrenava un cop al dia, i després vaig fer-ho els dimarts i dijous dos vegades, i poc a poc vas augmentant els entrenaments -però tampoc amb la intensitat d'ara.

-Com es compagina amb els estudis?
És bastant sacrificat, però el CN Sabadell té l'escola Santa Clara i això es nota perquè no és el mateix anar a una escola normal en que la gent pot dedicar unes hores que tu no tens, que anar a l'escola Santa Clara que s'adapta al ritme dels entrenaments i de la competició i, per exemple, et poden traspassar un examen o et poden enviar deures al lloc on estiguis fent la competició en aquell moment, i coses així. T'ho faciliten molt.

-El salt al Club Natació Sabadell és també un canvi a un entrenament més fort, amb entrenadors més a sobre i preparació més específica. Quins entrenaments fas?
De 7 a 9.30, pel matí, i de 16.30 a 19,30, per la tarda. Podem entrenar 5, 6 hores, depèn de si entrenem fort, amb màxim volum, o si estem preparant una competició en que fas més una posada a punt i aleshores entrenes menys però amb una preparació més específica. De tota manera, és un entrenament molt variat en que mai no fas el mateix, que depèn del dia, de la distància de competició... de moltes coses. Fem piscina, gimnàs, peses, resistència abdominal, planxes... Hi ha blocs d'entrenament de treball amb el cos, carrera, natació amb velocitat, sèries llargues, estil...

-I amb una planificació diferent segons sigui el moment de l'any que sigui, suposo
Sí, els entrenaments canvien d'acord al moment. Quan s'acosta una competició important s'entrena fort però més específic: sèries més controlades, menys metres... Quan comença la temporada pots fer més metres però és un entrenament més aeròbic, no és una preparació tant important.

-La dieta també s'ha de vigilar especialment?
S'ha de tenir cura, sobretot quan s'acosta la competició en que és molt important dormir i menjar una dieta equilibrada: no passar-se tot el dia picant o amb dolços i pastes que no convenen perquè engreixen i no serveixen per res. En canvi has d'alimentar-te amb pasta, peix, verdures...

-El teu fort és la papallona i la resistència, on tens els millors resultats
El meu cos no aguanta al màxim una sèrie de 100 metres i no faig bona marca, però en canvi amb aquest ritme que em fa perdre un segon o dos segons que perdo amb les millors d'una sèrie curta puc aguantar bastant més. I a papallona, entreno bastants metres i tinc la resistència que tinc.

-Seran les marques les que decideixin si t'especialitzes en una d'aquestes disciplines?
Suposo que l'especialització arribarà segons el que donin les marques. A lo millor l'any vinent em començo a dedicar a la llarga distància, qui sap! O si faig un salt en papallona... les coses s'aniran veient. Encara està per parlar

-Tot esportista es marca reptes, somnis...
El meu repte ara és anar al Campionat d'Espanya a València on ho espero fer bastant bé, tot i que encara no se sap qui competirà i per tant tampoc saps les marques a batre i exactament a què pots aspirar. I els somnis són els de tothom: m'agradaria anar a un Campionat del Món o a un Europeu, però per això cal que et trobis bé en aquell moment, que no et passi res i que els altres siguin més dolents que tu. Si ets bona però hi ha 3 davant tu, et quedes aquí.

-Jugar a casa a Barcelona, al Mundial 2003, seria el desig
Més que res m'ho podria plantejar en llarga distància perquè en papallona em quedaria aquí perquè hi ha la Maria Pelàez, la Mireia Garcia i la Roser Vives que en 200 papallona encara estan una mica lluny.