Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • Objectiu: passar de la Cerdanyola zona 0 de l’amiant a la Cerdanyola referent en...
Objectiu: passar de la Cerdanyola zona 0 de l’amiant a la Cerdanyola referent en desamiantatge

Objectiu: passar de la Cerdanyola zona 0 de l’amiant a la Cerdanyola referent en desamiantatge

19 de març de 2021 a les 8:28

Passar de la Cerdanyola, zona zero del problema de l’amiant, a la Cerdanyola referent en polítiques de desamiantatge i atenció a les víctimes d’un històric problema de salut pública i ambiental que persistirà en el temps és l’objectiu de la Taula de l’amiant recentment creada a Cerdanyola.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, el pneumòleg Josep Tarrés, i el vocal de l’Associació de Víctimes de l’Amiant de Catalunya (AVAC) Fernando Saavedra, participaven aquest dimecres a La Nit Política de Cerdanyola Ràdio per destacar la necessitat d’assumir el passat de la ciutat, alertar sobre els problemes futurs que seguirà provocant l’amiant en la salut de la ciutadania i reclamar un canvi de dinàmica que posi Cerdanyola en el lideratge de les polítiques de desamiantatge com a exemple per a altres municipis.

Josep Tarrés, metge especialista en el tractament de les patologies relacionades amb l’amiant, remarca que la de l’amiant ha estat una problemàtica “tapada i ignorada”. El pneumòleg avisa que l’amiant “no és cosa del passat, és una realitat que existirà durant molt de temps i si no posem remei, serà catastròfic”.

El batlle de la ciutat destaca que la problemàtica de l’amiant és històrica però cal posar-la sobre la taula perquè Cerdanyola deixi “de ser una ciutat estigmatitzada pel tema de l’amiant i passi a liderar campanyes” per esdevenir una ciutat líder en la seva eliminació.

En aquest sentit, el doctor Tarrés insisteix que “Cerdanyola és coneguda com la zona zero de l’amiant a Espanya i amb un deix de “quina mala sort, quina desgràcia”. L’especialista considera que “s’ha d’assumir el passat però donar-li la volta i que Cerdanyola, a més de ser universitària, tecnològica, sigui coneguda per ser capdavantera en polítiques de desamiantatge” i sigui un exemple per altres municipis. El doctor Tarrés afegeix, però, que, a més d’això, també ha de ser referència en “el tractament que mereixen uns afectats que pateixen el doble drama de tenir una malaltia i haver de fer un pelegrinatge per ambulatoris, hospitals, jutjats”... “Cal que se’ls cuidi”, conclou el metge.

Fernando Saavedra subratlla que les entitats rebent crítiques habitualment perquè se les considera alarmistes, quan no és així, però si que volen “mantenir l’alerta, que es reconegui l’existència del problema i es comenci a treballar”.

No és un problema del passat: existeix i va a més

Aquesta alerta també vol activar-la Josep Tarrés. El pneumòleg insisteix que “el problema existeix i va a més” ja que, assegura, “no és un tema del passat ni dels treballadors d’Uralita: és present i tindrà molt futur”. Així, el doctor Tarrés manifesta que l’amiant, sense deixar de ser un problema laboral, és també “un problema medi ambiental i de salut pública”.

L’alcalde de Cerdanyola apunta a l’existència d’un fals mite de que “si no es toca l’amiant, no passa res, però a l’amiant el toca la pluja, el vent, el pas del temps...” i per tant es degrada. I, això, conclou Carlos Cordón, “té conseqüències”.

El batlle de la ciutat apunta, en relació als treballs que es facin a la Taula de l’amiant, que el que “fem ara l’estarem fent per a les generacions futures” perquè els problemes de salut estan amagats durant molt de temps.

Llarga lluita dels afectats

Fernando Saavedra recorda que les víctimes de l’amiant porten dècades -el primer cas a Cerdanyola es va donar al 1975, indica Tarrés- en la lluita pel seu reconeixement sanitari, judicial i social. El vocal de l’associació de víctimes explica que es tracta d’una “lluita constant, legal, de demostrar, de seguir... una muntanya de problemes” i creu que la Taula de l’amiant és una oportunitat per canviar la situació.

Saavedra indica que “el 80% del problema és Uralita”, però l’amiant no està només relacionat amb aquesta empresa que va estar oberta a Cerdanyola de 1907 a 1998, ja que n’hi ha moltes més empreses que han treballat amb aquest material -indústria d’automoció, naval, la del ferrocarril...- i va molt més enllà de Cerdanyola: el metro de Barcelona i Madrid, a Sevilla, a Toledo, a Galícia... La casuística de l’amiant, indica, és molt àmplia.

De fet, el doctor Tarrés manifesta que el problema actual de l’amiant “no és un tema local, són els minifocus que hi ha arreu de Catalunya i d’Espanya”. Uralita es va tancar al 1998, apunta el metge, però el problema és “l’amiant instal·lat i degradat que hi ha a milers de casos”. Per això, Tarrés adverteix que l’administració, “tota, des de la local a la europea”, s’ha de conscienciar que ha d’injectar molts diners si es vol solucionar el problema.

En aquest sentit, Fernando Saavedra indica que hi ha països que “han fet els deures i han pres la capdavantera” i aquí falta començar per aprovar una llei integral. El vocal de l’associació de víctimes creu que els Ajuntaments “estan a peu de carrer i això té un valor” que espera que es noti en la Taula de l’amiant cerdanyolenca.

Saavedra creu que s’ha desaprofitat l’enderroc de l’icònic edifici dels cinemes El Punt, situat molt a prop del monòlit en memòria de les víctimes, per fer una actuació més exemplar. El vocal de l’associació de víctimes considera que “que una empresa tingui els papers en regla no vol dir que es compleixi tot a rajatabla” i creu que en el desamiantatge “cal pecar d’exagerats i no sortir a la tele per alguna queixa”. El canvi en les dinàmiques en relació a l’amiant, apunta, ha de ser un compromís de futur al que no li afectin els canvis polítics i reclama que tothom tingui la informació i sàpigui que si es fan les coses malament hi haurà conseqüències per al responsable.

Taula de l'amiant de Cerdanyola

L’alcalde apunta que aquest organisme està obert a la participació de col·lectius ben diversos, des dels centres sanitaris a les associacions de veïns, tècnics i polítics municipals, i que s’ha posat en marxa una bústia de correu electrònic, a l’adreça taulaamiant@cerdanyola.cat, perquè reculli propostes i suggeriments de la ciutadania fins a Setmana Santa. Cordón manifesta que la primera comissió de treball de la Taula de l’amiant es reunirà el 13 d’abril per debatre les diverses propostes i intentar implementar-les per impulsar un canvi de dinàmica en relació a l’amiant des de la nostra ciutat aportant solucions.

L'amiant, Uralita i Cerdanyola

La primera i més gran fàbrica de fibrociment de tota Espanya, Uralita, es va instal·lar a Cerdanyola al 1907. Va estar activa durant 90 anys. Estudis científics han demostrat que l’amiant, a més de provocar diverses patologies, algunes d’elles molt greus com la fibrosi pleural o l’asbestosi,  és l'únic causant de la totalitat de mesoteliomes (un càncer específic, molt agressiu, originat a la pleura i a altres mesotelis), així com d’un 10-15% dels càncers de pulmó i d’alguns càncers de laringe i esòfag. A més s’estima que més del 70% de l’amiant instal·lat al país ha arribat al final de la seva vida útil (30-35 anys) incrementant la quantitat de fibres que s’alliberen al medi ambient.

Treballadors, famílies i veïns de la zona que ocupava Uralita, a l'actual barri de La Farigola, fa dècades que lluiten als tribunals de justícia perquè es reconeguin els danys patits per part de l'empresa. L'última sentència en aquesta batalla jurídica arribava aquesta mateixa setmana amb una resolució del Tribunal Suprem que es considera històrica perquè reconeix el mal provocat en els anomenats afectats passius domèstics -la família- i passius ambientals -el veïnat-. 

El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem resol els recursos interposats en el litigi iniciat per 43 persones contra l’empresa Uralita SA pels danys soferts a causa de l'activitat industrial que consistia en la fabricació d'elements per a la construcció mitjançant l'ús d'amiant. El total de la indemnització supera els 2'3 milions d'euros. 

Els perjudicis al·legats pels veïns en la demanda es basaven en la inhalació de fibres d'amiant pels familiars dels treballadors de l'empresa, que retornaven als seus respectius domicilis amb les robes de treball contaminades -els passius domèstics- i per les persones que vivien en les proximitats de la fàbrica a conseqüència de les emanacions i residus procedents de la fàbrica -els passius ambientals-. Els demandants patien alguna de les malalties relacionades amb l'amiant o eren hereus de persones mortes per aquestes patologies.

....................................................................................

Entrevista de La Nit Política amb Carlos Cordón, Josep Tarrés i Fernando Saavedra: cliqueu per escoltar-la

Galeria d'imatges