Paula Bonet: “les dones hem d’explicar les nostres pròpies històries”

L’escriptora i pintora Paula Bonet obria el cicle Cafè amb Lletres de Cerdanyola amb una crida a la necessitat d’una literatura, i de qualsevol obra d’art en general, feta per dones i amb la presentació de ‘L’anguila’, novel·la escrita perquè els lectors es “taquessin les mans”.

Novel·la calidoscòpica, L'anguila endinsa el lector en aquells dies lluminosos en què Paula, encara nena, visitava el seu avi a la botiga familiar, plena de mobles que prefiguraven els camins foscos que els anys i la vida li tenien reservats. Els fantasmes que habitaven la botiga de l'avi passen a formar part d'una memòria llunyana i feliç que s'alça com un refugi contra un present marcat pel despertar del cos, de la consciència de ser carn, font de desig i sexe. L'anguila, inspirada en la vida amorosa de l'autora i la dels seus avis, explica les agressions que reben moltes dones en el dia a dia, és una mirada descarnada al passat. L’autora subratlla que L'anguila surt de la pulsió d’escriure un text que sigui carn, una anguila que vols atrapar però no pots.

Paula Bonet explica que el projecte de L’ànguila neix amb l’objectiu d’abordar-ho des de la pintura i també de la paraula. L’autora explicava a la Biblioteca de Cerdanyola que als seus llibres imatges i text dialoguen, i que L’anguila té dos realitats diferents -la novel·la i la pintura, però que s’han influït molt. De fet, Bonet manifesta que volia que l’escriptura de la novel·la fos “molt pictòrica, que els lectors es taquessin les mans”.

Així, Bonet subratlla que “el poder es masculí i tot el que es relaciona amb fortalesa, la fermesa, el rigor, la raó és masculí”, també en el seu món, el de les arts, on “es col·loca la dona com objecte que es mira i, quan pinten, en l’alteritat”. Als llibres d’història de l’art, afegeix l’artista, les dones “o no apareixen o ho fan de manera anecdòtica”.

Paula Bonet posa mil exemples d’això: el “primer que passa quan una dona escriu una bona obra és negar-ho”, com li va passar a Mary Shelley amb Frankenstein, o amb tantes altres autores. En tot cas, apunta l’autora, “sempre hi ha una sospita quan una dona aconsegueix fer una obra digna, que sempre serà difícil que entri en el cànon”. A L’anguila, un professor de Belles Arts diu a la protagonista: “pintes com un home”. Bonet destaca que això és un fet real i conclou que la frase pretenia ser un elogi i que “van haver de passar anys fins que aquest home s’adonés que no era així”.

Un món, el de les arts, en què col·loquen la dona “en una situació anecdòtica o decorativa, en les miniatures, els retratets, les aquarel·les... però la pintura, l’Art, és el que fa l’home”. En aquest 2021, el preu de venda d’una obra pintada per una dona és inferior a la pintada per un home, explica Paula Bonet, que defensa l’obra feta per la dona.

Molts elements de la novel·la tenen un clar contingut autobiogràfic: el nom de la protagonista, és pintora, la seva estada a Xile on Bonet va continuar la seva formació artística abans de completar-la a Nova York i Urbino, són clars exemples. A L’anguila la ficció i la realitat es fonen d’una manera que ni Bonet, com autora, és capaç de separar.

L’anguila arriba després d’un altre llibre, Rossegadors, en què per primer cop va tractar sobre l'experiència d'haver patit dos avortaments consecutius, un tema al que considera que t’has d’enfrontar des de la normalitat i no des del silenci.

Perquè Bonet té clar com es  silencia les dones i s’evita que arribin obres de dones que han fet matèria literària sobre experiències que altres persones haurien pogut servir d’eines per treballar el dolor. Bonet defensa que les dones “hem de poder explicar les nostres històries” i es pregunta “perquè quan els homes parlen de la intimitat estan parlant de la condició humana i quan ho fem nosaltres estem fent literatura confessional”? “És molt injust”, conclou.

L’Anguila és un llibre que parla de la violència que pateix la dona, sempre invisibilitzada, des de la del lèxic que fins i tot es dona en nuclis familiars amorosos a la del maltracte o la violació, però que el sistema invisibilitza igualment. L’autora denuncia aquest masclisme en el llenguatge amb paraules que segons el seu gènere tenen un significat positiu o negatiu i defensa que la literatura escrita per dones intenta fer-ho visible.

 

 

 

View this post on Instagram

Una publicación compartida de Ajuntament de Cerdanyola (@ajuntament_cerdanyola)

Sessió del Cafè amb lletres amb Paula Bonet

Gerard Quintana prendrà el relleu al Cafè amb Lletres el 14 d’octubre per conversar sobre la seva segona novel·la, L’home que va viure dues vegades, premiada amb el Ramon Llull 2021 (Columna : 2021).