PEM Guiera, subvencions i UAB protagonitzen un Ple tècnic de debat econòmic

L’estimació parcial del recurs de reposició presentat per la Federació Catalana d’Handbol (FCH) sobre la liquidació del període d’intervenció municipal, entre 2014 i 2016, del Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera va portar al Ple el debat sobre la retirada de l’aprovació definitiva del valor de reversió de la instal·lació, que previsiblement es votarà en el Ple de gener.

El valor de reversió del PEM Guiera, és a dir,  la indemnització a rebre per la FCH un cop liquidat el contracte de gestió de les instal·lacions esportives i descomptades inversions no realitzades, l'amortització feta o la despesa a causa del mal estat de les instal·lacions, entre d’altres elements, es va aprovar inicialment al Ple de novembre per unanimitat i amb un import de 1.111.827 euros. Estava previst que el tema anés a aquest Ple aquest desembre per a la seva aprovació definitiva, però el govern i diversos grups municipals van considerar millor incorporar nous informes de serveis municipals que avalin l’operació.

La regidora de Contractació, Contxi Haro, no veu cap problema en endarrerir un mes l’aprovació definitiva del valor de reversió per disposar de més informes, com els demanats a Serveis Jurídics i Intervenció. Es mostrava d’acord la portaveu d’ICV/EUiA, Maria Reina, que destacava que és positiu disposar de més informació en un expedient complex.

Per contra, ERC i PP eren partidaris de portar ja l’aprovació definitiva del tema. Helena Solà, la portaveu d’Esquerra recorda que l’aprovació inicial de novembre va ser per unanimitat i que l’expedient compta amb els informes preceptius i que són favorables. El portaveu popular, Manuel Buenaño, insistia en què les discrepàncies de la federació i dels seus creditors amb el valor de reversió faran que el tema acabi en tribunals i que, de fet, els nous informes demanats seran una eina que podran utilitzar en el seu recurs. 

Justificació de subvencions

Un altre tema econòmic centrava bona part del debat plenari: l’informe de control financer sobre la justificació de subvencions atorgades entre els anys 2013 i 2015. El govern destacava la dificultat de moltes entitats, sobretot les més petites, per presentar totes les justificacions que reclama l’administració, fins i tot de rebuts per compra de material, i assumia la necessitat que l’Ajuntament sigui més àgil en el suport al teixit associatiu.

Tots els grups es mostraven d’acord, però ERC indicava que l’administració ha de ser exigent quan es parla de diners públics i que cal evitar l’acumulació de subvencions sense justificar per part d’alguna entitat, mentre el PP manifestava que sempre havien alertat que moltes de les subvencions sense justificar anaven a prescriure i que l’informe certificava això: la prescripció de subvencions per un valor de 280.000 euros.

Aquesta situació, indicava per la seva banda Josep Grau des del PDeCAT, es provoca per mancances en l’eficàcia de l’administració i per això insistia en la creació de la figura d’un gestor d’entitats que acompanyi les associacions i agilitzi totes aquestes tramitacions.

Des del PSC, el seu regidor especialista en temes econòmics, Francisco Ortiz, subratllava que no es pot posar en dubte ni en risc el paper de les entitats de la ciutat i destacava que si hi ha alguns problemes en la justificació és perquè no tenen eines ni coneixements per justificar tot el que demana l’administració.

El deute fiscal de la UAB

Seguint en clau econòmica, per unanimitat es va aprovar la interposició d’un recurs contenciós-administratiu contra l’organisme de gestió tributària de la Diputació de Barcelona per la seva decisió de retornar tributs de la UAB en concepte d’IBI impagat per valor d’1’5 milions d’euros.

L’alcalde de Cerdanyola recordava que el conveni amb la universitat aprovat al 2014 per l’Ajuntament en relació al pagament d’impostos per part de l’Autònoma va quedar anul·lat el mes de juny després d’un recurs presentat per ERC i això feia que el deute torni “ a estar viu”. Carles Escolà indica que l’Ajuntament ha de fer totes les actuacions necessàries per cobrar 1’5 milions en defensa dels interessos de la ciutat.

Des del PDeCAT, Josep Grau es mostrava d’acord amb el recurs i recordava que el deute puja a prop de 3 milions si es té en compte a més de l’IBI la taxa de residus. No obstant això, el portaveu del PDeCAT considera que Ajuntament i UAB tenen un conflicte permanent sobre això per la incapacitat municipal d’arribar a acords.

La portaveu d’ERC va insistir en què l’Ajuntament no pot mirar cap un altre costat davant un deute milionari i destacava que les converses amb la UAB en cap cas poden suposar la seva condonació. Helena Solà indica que l’Ajuntament no pot tenir dues vares de mesurar diferents amb un ciutadà que si no paga veu com s’aplica un recàrrec i amb la UAB.

El portaveu del PSC, Víctor Francos, indicava que totes dues opcions són compatibles: reclamar el deute i reformular la relació amb la UAB estudiant la relació que la ciutat vol amb un model empresarial i tecnològic estratègic per a Cerdanyola.