Pensar en temps de pandèmia. Recomanacions literàries de la Biblioteca Central

La Biblioteca Central de Cerdanyola s’atura en aquests temps de pandèmia per acostar-nos el que pensen sobre aquesta situació tan atípica els filòsofs. “Què diuen els filòsofs? Pot aprendre dels errors, l’ésser humà? Estem a temps de revertir la història? Què hem après de la pandèmia?” es pregunten a l’equipament cultural de la ciutat i ens acosten 10 reflexions sobre el tema per pensar en temps de pandèmia.

Des de la Biblioteca destaquen la “guerra contra la Covid-19, un confrontament entre allò humà i no humà. Un diàleg silenciós entre la vulnerabilitat de les persones i la infecció d’un virus desconegut”, però també en parlen de la lluita “ de l’humà contrà l’humà en la seva manera de gestionar la crisi en el context sanitari, social i econòmic”. El món en què vivim ara, apunten, i sobre el que ens acosten 10 reflexions de 10 pensadors destacats.

Els bloc de la biblioteca ressenya els següents:

• Aïcha Liviana Messina. Entre el pànic i la indiferència, com afrontem junts el problema? "Vivim un interludi  entre el pànic democràtic, la por de tots i la indiferència aristocràtica, el menyspreu dels benestants: de la submissió a l’agitació heroica. La nostra relació amb el virus ve definida per la vida, la tècnica i la connexió comunitària. El virus té una dimensió política inalienable marcat per la globalització. La malaltia també és una experiència porosa, que traspassa fronteres. Témer el virus o ignorar-lo és evadir la malaltia, defugir el problema comú, perdre les afeccions i la cura comuna".
• Giorgio Agamben. Poder sobirà i vida nul·la."Els estats contemporanis viuen en un permanent estat d’excepció. L’emergència esdevé la norma. Quan el discurs de l’enemic s’ha desgastat, el poder juga a favor de la plaga com una nova manera de vigilància, un mecanisme de control sinistre per donar sensació de seguretat".
• José Luis Villacañasi l’embull evolutiu. "Vivim un moment històric assimilable a la condemna de Sísif. L’ascensió, cada vegada més abrupta, propicia la creació de fantasioses escenes apocalíptiques: una circumstància límit que posa en suspens la moral i la nostra relació amb la norma, fet que pot portar a un darwinisme salvatge i a la barbàrie".
• Slavoj Žižek. No hi haurà cap retorn a la normalitat. "La nova normalitat haurà de construir-se sobre les ruïnes de les nostres antigues vides. L’ésser humà no aprèn res de la història, però haurem d’aprendre a suportar una vida molt més fràgil i comprendre que no som més que éssers vius entre altres formes de vida. L’actual expansió de la pandèmia ha destapat les epidèmies ideològiques latents a les nostres societats: fake news, teories conspiratives paranoiques i explosions de racisme i xenofòbia. L’assistència sanitària global ha de ser extensiva a la natura sencera. Cal solidaritat plena i incondicional".
• Adela Cortinai la gerontofòbia de l’actual pandèmia. "Hi ha persones que pensen que les persones grans no tenen dignitat. Per poder sortir d’aquesta crisi serà necessari tota la capacitat moral i tot el capital ètic de l’ésser humà perquè ningú es quedi enrere. El futur s’ha de construir cada dia entre tots plegats amb el cultiu i l’educació de la resiliència i la vitalitat".
• Emilio Lledó.Sortir de la caverna i que ningú s’aprofiti del virus. "Enmig del caos incomprensible, d’una situació inexperimentada i desconcertant, Lledó espera que emergeixin reflexions amb llum nova per sortir de la caverna de la que fa temps som presoners, entre foscor i ombres d’un món foragitat. Haurem de cultivar la intel·ligència crítica amb una ment lliure".
• Alain Tourainei la recuperació de la figura del cuidador. "Estem davant d’una crisi que ens abalança cap a l’abisme, sense actors, ni sentit, ni idees; sense remei, sense vacunes, sense armes, només les mans buides i les persones aïllades. Cal reconfigurar la societat del ‘tenir cura’, dels serveis entre humans i de l’acollida dels migrants".
• Marina Garcés. El control social, un dels guanyadors de la pandèmia. "Aquesta crisi destaparà les capes de precarietat econòmica, social, material i sanitària sobre les que es construeix el sistema capitalista, una crisi que reforçarà els populismes, els moviments classistes i excloents. Caldrà ser més humils i més radicals per exigir altres presents i altres futurs".
• Byung-Chul Han. La mort no és democràtica. "La vulnerabilitat i la mortalitat no són democràtiques, depenen de l’estatus social: no tothom pot teletreballar o fugir a la seva casa de camp. La crisi sanitària ens retorna la mirada de la mort que havíem negat. Amb aquesta pandèmia ens dirigim a un règim de vigilància biopolítica: les nostres accions, moviments, el nostre cos i la salut esdevenen objecte de control digital. La histèria per sobreviure serà el nostre objetiu en un estat d’emergència permanent. La lluita per subsistir primarà per sobre del sentit ritual de pertinença, de l’experiència comunitària: el virus aïlla".
• Daniel Innerarity.Fer front a una societat contagiosa. "El ritme accelerat dels canvis que estem experimentant és més gran que la nostra capacitat de concebre les noves realitats. Governar els riscos globals és el gran imperatiu de la humanitat si no volem que la tesi de la fi de la història es verifiqui, no ja com a apoteosi d’una plàcida victòria de la democràcia liberal sinó com el pitjor fracàs col·lectiu. Aquest tipus de crisi torna a posar en alça el saber expert, les institucions i la comunitat global".