Poesia, música i natura amb un nou pas en el 50 aniversari de la Floristeria Casamitjana

Esperança Castell i Ramon Sauló diran avui poemes acompanyats per la guitarra de Mario Idáñez en una nova activitat de la celebració del 50 aniversari de la Floristeria Casamitajana, situada al carrer de Sant Martí. Serà en dues sessions del recital a les 19 i les 20.30 hores d'aquest 16 de setembre.

La Floristeria Casamitjana porta mig segle oberta a Cerdanyola, però l'establiment ha tingut sempre una vocació més enllà de la comercial, sent un aparador obert a la ciutat. Així ho defensa l’actual ànima de Floristeria Casamitjana, la Maria Casamitjana Berenguer, que qualifica la seva relació amb la ciutat com història d’amor amb Cerdanyola, participant en tot tipus d’activitats. Per a la Maria, les flors estan íntimament connectades al cicle de la vida i són presents en els nostres moments més importants, siguin de felicitat o tristor, de maner que són una manera molt especial d’estar al costat de la gent. En certa manera, la pròpia existència de les floristeries són un motiu d’esperança per creure en la nostra societat.

Per això, aquest cinquantè aniversari s'han previst un seguit d'actes per compartir amb la ciutadania. Un d'ells és el doble recital poètic que es farà avui, divendres 16 de setembre sota el títol de Mig pa i una flor... i amb la participació d'Esperança Castell i Ramon Sauló, dient els poemes, i l'acompanyament musical de Mario Idáñez. El recital poètic comptarà de dos passis, el primer a les 19 hores i el segon a les 20.30 hores. 

La floristeria la va obrir fa 50 anys Lluís Casamitjana Vila, jardiner i treballador a l’Institut Botànic de Barcelona, que va veure com molta gent passava pel Mercat de les Flors a comprar flors. Els motius eren ben prosaics, tenir un negoci que procurés ingressos extres per mantenir tota la família i poder procurar estudis a les tres filles i un fill del Miquel i la Maria Rosa Berenguer Renom, el Lluís, l’Anna, la Cesca i la Maria.

La feina va esdevenir passió per la Maria Casamitjana, que quan podia acompanyava als pares a comprar les flors al mercat, fins decidir que volia dedicar la seva vida a l’art floral davant les reticències del pare, que pensava que la jardineria era un ofici per a homes. Tossuda, la Maria acaba ingressant a l’Escola Ohara d’Art Ikebana i mentre cursa estudis obre l’Escola d’Art Floral, on es matricula com alumna de la primera promoció i de la que acabarà essent mestre.