Posant en valor les llengües de la gent de Cerdanyola

La llengua, qualsevol llengua, és una riquesa, un valor inqüestionable per a tota societat. Cerdanyola és una ciutat afortunada. És una ciutat amb una gran diversitat lingüística. Molta més de la que, possiblement, som conscients. El Servei Local de Català ha commemorat aquesta setmana el Dia de la Llengua Materna i ho ha fet posant en valor les llengües que es parlen a les seves classes.

La Unesco aprovava l’any 1999 declarar el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna destacant que les societats multilingües i multiculturals existeixen a través de les llengües, que transmeten i preserven els coneixements i les cultures tradicionals de manera sostenible.

Maria Badia, professora del Servei Local de Català (SLC), destaca que aquesta commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna homenatja dos estudiants de Bangladesh que morien el 1952 en defensa de la seva llengua: el Bangla.

Més de 7.000 llengües al món

Al món hi ha més de 7.000 llengües. L’idioma més parlat arreu del planeta és l’anglès, amb 1.350 milions de parlants, però per a la majoria no és la seva llengua materna -ho és per a 370 milions de persones-. La llengua materna més parlada al món és el mandarí, una llengua xinesa amb 1.125 parlants al món, per a 925 milions dels quals és la materna.

Aquest calidoscopi cultural té el seu reflex també entre nosaltres. Una classe del SLC de Cerdanyola és un bon exemple. L’alumnat del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya i els participants del Voluntariat per la Llengua parlen més de 80 llengües diferents al conjunt de Catalunya. Moltes d’elles les parlen alumnes del SLC de la nostra ciutat, una Cerdanyola on no es poden saber quines són les llengües estrangeres més parlades, però si que les cinc nacionalitats de població estrangera més present al municipi són Xina, Marroc, Itàlia -la responsable del SLC, Palmira Freixa, aclareix que “sorprèn la xifra d'italians però en molts casos segurament són persones procedents de països de Llatinoamèrica que tenen la nacionalitat italiana perquè tenen avantpassats d'aquest país, però no vol dir que parlin la llengua italiana”-, Romania i Colòmbia.

Les classes del SLC, mosaic lingüístic de Cerdanyola

En aquest sentit, Maria Badia apunta que les classes del SLC són una bona representació d’aquesta diversitat ja que en una d’elles poden haver 10 o més llengües maternes diferents a l’aula, cosa que considera “emocionant” perquè són alumnes que volen aprendre el català entenent “la riquesa d’una llengua que t’obre una manera de veure el món diferent”.

Grup de català del SLC a l'aula 20 de l'Ateneu

Les aules 19 i 20 de l’Ateneu han estat escenari aquesta setmana del Dia de la Llengua Materna d’aquesta diversitat. És el cas de Kamrán, alumne d’origen paquistanès, que arriba a parlar 7 llengües diferents, de les quals tres, l’urdu, panjabi i hindi, són maternes, però que també parla anglès, àrab, castellà o el català que estudia a l’Ateneu.

Del nord d’Itàlia ha vingut Ulrich que parla 5 llengües: castellà, català, anglès i les dues que són les habituals al seu territori natal, l’italià, és clar, però també l’alemany.

Sempre hi ha una bona raó per aprendre una llengua

Sempre hi ha una bona raó per aprendre una llengua, de tipus laboral, familiar, identitari, d’amor per la bellesa d’una d’elles, perquè és una assignatura pendent a la vida o simplement, com Ana, perquè si parlés el turc podria seguir una sèrie de televisió que li agrada en versió original-. La Marta, traductora que fa pràctiques docents al SLC, explica la seva passió per les llengües i per acostar-se a altres cultures i altres món a través d’elles, fet que la va moure a aprendre el gaèlic escocès quan va viure en aquest país:

Totes les raons són una bona raó. Si Ulrich parla anglès per la influència de la música, Carolina, dominicana de naixement, té també bones raons per aprendre algunes de les llengües que parla: el noruec perquè la seva parella és d’aquest país nòrdic, anglès per motius laborals o català perquè és la llengua de la seva filla.

Diversitat en risc al món

La Unesco, que depèn de Nacions Unides, considera que la diversitat lingüística es troba cada cop més amenaçada amb un nombre més gran de llengües que desapareixen. Cada dues setmanes, com a mitjana, una llengua desapareix, emportant-se amb la seva desaparició tot un patrimoni cultural i intel·lectual.

Grup de català del SLC a l'aula 19 de l'Ateneu

Algunes d’aquestes llengües en perill són moltes de les que parlen els pobles indígenes d’Amèrica, tot i de vegades ser cooficials, com explica Amanda, davant els perills d’una de les seves llengües, el guaraní, al Paraguai.

Un exemple d’aquesta impressionant riquesa lingüística l’exposa Brenda, una estudiant de català mexicana, el país amb més castellanoparlants del món, així com el setè país amb més diversitat lingüística al món. Brenda explica que en aquest país centreamericà hi ha 68 llengües indígenes -entre elles mexicà, yucatec, mixteca, tzeltal, tzotzil, zapoteca, otomí, totonaca, mazateca o txol- amb 364 variants, moltes d’elles en risc, i per això s’intenta ara implementar accions institucionals per a recuperar-les.

Tots els idiomes dels que hem parlat, i molts altres, són llengües que també formen part de Cerdanyola. Una diversitat i una riquesa que forma part del mosaic humà d’aquesta ciutat, que conforma el teixit personal de la nostra comunitat. Les llengües maternes de cadascú que celebrem cada 21 de febrer. I també la resta dels dies.