Presentat el futur consorci de l'eix econòmic de la B-30

Els ajuntaments de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat han presentat el futur consorci de l’eix econòmic de la B-30, amb els objectius d’impulsar el creixement econòmic, atreure noves activitats empresarials, millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen amb la creació de més i millors llocs de treball, impulsar la qualitat en la prestació de serveis als polígons i parcs empresarials, promocionar el territori a l’exterior i afavorir la ccoperació entre les institucions del coneixement, les empreses i les diverses administracions.

Durant la presentació del consorci, els alcaldes de les tres poblacions van coincidir en assenyalar la importància estratègica de l’eix de la B-30 pel que fa al dinamisme econòmic de la zona per la qual cosa van demanar la implicació del teixit empresarial, sindical i de les administracions públiques per tal de mantenir aquestes potencialitats.

Expectativa positiva per promoure l'activitat econòmica

Va obrir el torn de paraules, l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, qui va indicar que amb la creació del consorci s’obre una expectativa molt positiva per promoure l’activitat econòmica del territori i per dotar la zona d’identitat pròpia. Morral va demanar la complicitat i cooperació dels agents que actuen en el territori perquè "és una zona que esdevé un dels motors econòmics del país".

Segons l’alcalde de Cerdanyola, des d’aquesta ubicació privilegiada es comença a treballar “estenent la mà” als altres municipis de la B-30.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va dir que l’eix de la B-30 està començant a adquirir identitat pròpia i que la creació del consorci ajudarà a potenciar-la. García va demanar la col.laboració del teixit empresarial, sindical i de les administracions per “continuar sent el motor de Catalunya”.

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va destacar la importància de que tres ajuntaments de forces politiques diferents hagin tancat un acord per tal d’aconsguir uns objectius comuns per al territori i va assegurar que l’eix de la B-30 esdevindrà un dels espais econòmics més importants de l’Estat i d’Europa pel seu dinamisme social i empresarial.

Un estudi demostra les potencialitats de la zona

Després de la presentació del Consorci es van donar a conèixer les dades de l’estudi L’Eix de la B-30: Dinàmic i en alça, elaborat pel Grup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona. La població conjunta de l’eix de la B-30 en l’any 2004 era de 187.551 habitants, la qual cosa suposa el 2,75 percent de la població de Catalunya. A més, en els últims anys el creixement de la població ha estat molt superior al del conjunt de Catalunya, fet que demostra, segons l’estudi, el dinamisme d’aquesta zona.

Entre les conclusions més importants, el director de l’estudi, Jordi Suriñac, va destacar l’índex de joventut dels habitants de l’eix. Segons l’informe, l’edat mitjana dels habitants de les tres ciutats és de 36,8 anys, i la de Catalunya 40,1. Una població jove és sinònim de potencialitat econòmica, segons Suriñac.

L’eix de la B-30 té altres aspectes positius destacables com ara un major nivell d’instrucció de la seva població. A més, els residents a l’eix estan més especialitzats que el conjunt de catalans en ciències, en enginyeries i en arquitectura.

Pel que fa a l’activitat económica, els afiliats al règim general de la Seguretat Social a l’eix de la B-30 representaven l’any 2004 el 2,96 percent del conjunt de Catalunya, quan la població de l’eix és del 2,75 percent . Pel que fa al nombre d’empreses incloses en sectors estratègics, l’eix de la B-30 es troba, segons l’estudi, en una situació millor, en termes relatius, que la de la província de Barcelona.

L’indicador de creació de noves empreses és del 4,1 percent , molt superior al de la província de Barcelona, que és d’un 2,1 percent i al dels conjunt de Catalunya, d'un 2,3 percent . Però tot i aquestes dades positives, l’informe assenyala “algunes ombres” relacionades amb la mobilitat. Suriñac va comentar que la zona “és un sistema urbà amb poca cohesió” que genera una elevada mobilitat amb la consegüent congestió del trànsit. Cal destacar que el 60 percent dels residents de l’eix no treballen al seu municipi d’origen i utilitzen per desplaçar-se sobretot el transport privat. Per això, Suriñac va concloure que cal realitzar algunes actuacions per assegurar que el dinamisme social i econòmic pugui continuar a la zona.