Preservant la memòria dels quatre deportats a camps nazis: mai més; ni aquí, ni enlloc

Cerdanyola ha tributat homenatge als seus quatre veïns deportats al camp d’extermini de Mauthausen: Amadeu Comas i Comas, l’únic que va sobreviure, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma. En el decurs de l’homenatge es va descobrir una escultura de l’Elisa Arimany amb una placa commemorativa.

Cerdanyola ha tributat homenatge als seus quatre veïns deportats al camp d’extermini de Mauthausen: Amadeu Comas i Comas, l’únic que va sobreviure, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma. En el decurs de l’homenatge es va descobrir una escultura de l’Elisa Arimany amb una placa commemorativa.

 Reportatge en vídeo de l'acte commemoratiu

El director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Vicenç Villatoro, remarcava la importància de mantenir viva la memòria d’un període històric d’una densitat de dolor i patiment extraordinari, i perquè el nostre present no s’entén sense el que va passar llavors. Per mantenir viva la memòria de la deportació, Villatoro considera imprescindible recuperar a totes aquelles persones tractades com bestiar i convertides en números abans de ser enviades a l’escorxador, recuperar-les amb els seus noms i cognoms, els seus rostres, tota la petjada que va deixar i que continua viva en les seves famílies. Villatoro recorda que sobre el silenci i l’oblit no es pot construir res, perquè el dol només es pot fer amb el coneixement, amb el reconeixement i amb la reparació.

Lucía Quintanilla, David Llibre, Javilet Cora i Laura Izquierdo, alumnes de l’Institut Forat del Vent que estan realitzant un treball de recerca sobre el veins de Cerdanyola deportats a Mauthausen, van reivindicar el compromís de la gent jove per no deixar caure en l’oblit el record de l’horror del nazisme per contribuir a que no es tornin a repetir situacions semblants.

Josepa Gardenyes, membre de la junta de l’Amical de Mauthausen, destacava el valor de la implicació de la gent jove en la preservació de la memòria i el rescat dels principis de llibertat i solidaritat front el relat d’odi de l’extrema dreta que torna a quallar a Europa.

En els treballs d’investigació que han permès rescatar la memòria dels quatre veïns de Cerdanyola, han col·laborat entitats com el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, La Constància o l’AFOCER, juntament amb el Museu d’Història de Cerdanyola, el director del qual, Joan Francès, parlava de la summa importància d’haver rescatat d’una doble mort als quatre homenatjats, perquè més enllà dels seus respectius periples vitals, són història viva d’un període terrible del nostre continent i que de manera anòmala havien estat esborrats del record al nostre país.

A l’acte també van prendre la paraula Pepita Comas i Maëva Victorri, filla i neta de l’Amadeu Comas, que va instal·lar la seva vida i família a França, i que van recordar amb emoció i tendresa la figura del pare i l’avi, amb l’orgull de qui va plantar cara al feixisme per defensar la democràcia.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va dir que espera que els noms d’Amadeu Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells, siguin per sempre recordats a la nostra ciutat, perquè amb ells també es recordarà als milers de republicans i republicanes enviades a morir als camps d’extermini i perquè així es manté viu el jurament dels deportats a Mauthausen el dia que van ser alliberats: jurem mantenir el nostre esperit de solidaritat i unió per continuar la lluita contra l’imperialisme yi el fanatisme nacional. La pau i la llibertat són la garantia de la felicitat dels pobles i de la construcció d’un món sobre noves bases de justícia social i nacional.