Primavera complicada per a les persones amb al·lèrgies

Vivim una “primavera vestida d’hivern” en què les pol·linitzacions habituals de l’hivern, com la del xiprer, han arribat tard i els arbres han acumulat grans quantitats de pol·len que es podrien alliberar fent que persones que mai han patit al·lèrgia, ara la desenvolupessin. Pel que fa als pòl·lens de la primavera, també estan arribant tard, però ho faran amb força en les pròximes setmanes.

La investigadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB Jordina Belmonte, i la coordinadora del Comitè d’Al·lèrgia Respiratòria de la SCAIC, la doctora Lorena Soto han presentat al campus de Cerdanyola el pronòstic de nivells de pol·len i espores a l’atmosfera i el seu efecte sobre les persones amb al·lèrgies.

Les persones al·lèrgiques als pòl·lens hivernals -com ara el xiprer, freixe i avellaner, principalment- no han experimentat grans símptomes aquesta temporada ja que, amb el fred hivernal, les plantes no han començat a alliberar quantitats destacades de pol·len fins a principis de març. Aquest retard ha permès als arbres, i en especial als xiprers, acumular grans quantitats de pol·len que ara es podrien alliberar de manera sobtada amb pics de concentració molt elevada, fent que persones que mai han patit al·lèrgia, ara la desenvolupessin.

Al mateix temps, les pol·linitzacions que habitualment anuncien l’arribada de la primavera -com ara el plàtan d’ombra i la parietària, ambdós molt al·lergògens- s’estan endarrerint com a conseqüència del recent episodi de baixes temperatures. Entre la setmana vinent i la darrera setmana de març començaran a alliberar-se en quantitats notables.

Jordina Belmonte ho explica gràficament dient que “vivim una primavera vestida d’hivern” en què les pol·linitzacions “arriben tard, però arriben i amb una intensitat suficient com per fer mal”.

Per això, Belmonte recomana l’ús de mascaretes a les persones al·lèrgiques per evitar al màxim possible el contacte amb aquestes pol·linitzacions.

No obstant això, aquest pronòstic pot canviar si es modifiquen les condicions meteorològiques ja que si hi ha pluges fortes durant les hores de llum, el pol·len de xiprers i plàtans cauria al terra, però si són pausades podria fer incrementar les pol·linitzacions i allargar-ne el període de presència a l’aire de la parietària, gramínies, blets, plantatge i artemísia principalment. Igualment, si les temperatures no són tan elevades com es preveu, la pol·linització de les plantes -sobretot de les herbàcies- podria allargar-se

De 2'5 milions de persones a l·lèrgiques a 5 milions en els pròxims 30 anys

Per la seva banda, l’ al·lergologia de l’Hospital de Sant Pau Lorena Soto explica que a Catalunya hi ha 2,5 milions de persones que pateixen alguna malaltia al·lèrgica, i es preveu que aquesta xifra es duplicarà a l’any 2050. Soto és coordinadora de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica, entitat que estima que el 25% de la població pateix rinitis i/o conjuntivitis al·lèrgica i fins a un 12% asma al·lèrgica. Això, té un rellevant impacte sobre els costos sanitaris, socials i familiars, però sobretot provoquen una dolenta qualitat de vida en persones i que encara es dona algun cas d’una mort que hauria de ser evitable.

Les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de gramínies (51,6%), plàtan d’ombra (38,7%), olivera (35,5%), cupressàcies (22,6%), parietària (10%) i blets (6,5%) i a l’espora de fong alternària (17%).

La prevalença és major a les ciutats i punts del territori amb alts nivells de pol·lució. La contaminació i el canvi climàtic són les principals causes de l’augment de persones al·lèrgiques, però tant Belmonte com Soto recorden que cada persona és diferent i respon de diferent manera davant els diversos pòl·lens existents.

La doctora Soto destaca que recomana davant els primer símptomes cal anar al metge d’atenció primària per identificar adequadament als al·lèrgics i valorar el trasllat a l’especialista per a un diagnòstic acurat i un tractament personalitzat a tots els nivells. L’al·lergòloga subratlla la necessitat de fer una detecció precoç, donada la seva relació amb altres malalties al·lèrgiques associades en la mateixa persona com la dermatitis atòpica i l’al·lèrgia alimentaria.

En tot cas, Jordina Belmonte recomana a les persones afectades que rebin un diagnòstic d’especialistes mèdics i que recullin informació sobre les pol·linitzacions que més l’afecten per evitar-les “tant com es pugui”.

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (xiprers, tuies, ginebrons i sabines) (20,8%), el plàtan d'ombra (9,7%), les oleàcies (olivera, freixe i troana) (8,6%), la parietària (5,3%), les gramínies (4,3%) i els blets (2,4%), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l’aire (entre 1 y 2% del total d’espores).

La XAC ha realitzat un estudi de les tendències de la quantitat total anual de set tipus principals de pol·len i una espora de fong, mesurats a les 9 localitats d’estudi des de l’any 1994. Aquest estudi apunta que al campus de la UAB predomina l’increment de la pol·linització d’arbres -xiprer, plàtan i olivera- i la baixada de pòl·lens d’herbes -parietària, gramínies, blets i artemísia-.

Nivells de pol·len en temps real

D’altra banda, la XAC està col·laborant en el desenvolupament d’un model d'observació automàtica del pol·len i d'altres aerosols en temps real en base a la intel·ligència artificial, al campus de Cerdanyola. Jordina Belmonte considera que “serà un gran pas endavant per millorar la qualitat de vida de les persones amb al·lèrgia, així com el diagnòstic, tractament i prevenció de les al·lèrgies respiratòries”.

No obstant això, la investigadora subratlla les dificultats de finançament que pateix la XAC i destaca la importància d’aconseguir suficients nous recolzaments per tirar endavant el que és un “important servei de país” per al qual la doctora Soto també demana suport perquè “sense ciència no hi ha salut”.