Primer, Portnoy i Ortega: la nit del 'Hoochie Coochie Man'

7 d'octubre de 2002 a les 0:00

Cerdanyola compleix enguany 15 anys de cita amb el blues, un dels gèneres musicals menys conreats a casa nostra però amb una parròquia molt fidel que, enguany, ha sortit satisfeta de l’ortodoxia de la seva inauguració de divendres: el doble concert de tradicional blues de Chicago a càrrec de Lolo Ortega i John Primer –acompanyat aquest a l'harmònica per Jerry Portnoy.
La nit havia de ser un homenatge al gran mite del blues modern, Muddy Waters, i va ser precisament això, tot i que després de 15 anys molts pensaran que potser s’hauria d’anar una mica més lluny. El fet és que tothom coneixia les excel.lències de la guitarra d’Ortega –és la tercera vegada que actua al festival de Cerdanyola- i s’esperava com a mínim el mateix de la guitarra de Primer –un deixeble de Waters a qui va acompanyar sobre l’escenari del Teatre Ateneu un altre alumne del gran mestre, l’harmonicista Jerry Portnoy-. Però, per molt clàssica que sigui i per molt que l’esperi la fidel parròquia del blues, és massa escoltar dues vegades amb només uns minuts de diferència el Hoochie Coochie Man de Willie Dixon que el gran Waters va fer popular arreu del món.
Ortega és un gran guitarrista, però divendres a Cerdanyola es va enyorar el temps de la Caledònia Blues Band en que la maquinària de la formació andalusa funcionava ben engreixada. Les exhibicions digitals d’Ortega continuen sent exatrordinàries, però el so del trio que forma amb el seu bateria i el seu baixista és poc sòlid, poc contundent.
És exactament el contrari de la formació de John Primer, els Real Deal, una banda que ofereix un espectacle musical consistent i d'absoluta nitidesa. Primer, adornat amb una armilla i un barret texà, va mostrar a Cerdanyola un bon exemple de la fidelitat al blues de Chicago, a les ensenyances del mestre. El guitarrista de Mississippí –com tantes altres biografies de bluesmen carismàtics comença al sud dels Estats Units i es fa brillant al voltant dels grans llacs del nord- compta a més amb una veu potent, greu, una combinació que li permet donar sensació de profunditat.
Els Real Deal acompanyen a la perfecció al seu líder, donant suport sense amagar-lo, però amb especial brillantor per part del seu jove harmonicista. Un jove músic que va tenir ocasió de veure’s emmirallat en la imatge d’un d’aquells veterans que tothom vol al seu costat sobre un escenari, un músic que no falla mai i que és el perfecte segon pla.
Jerry Portnoy –l’altre deixeble de Waters de la nit- és un altre exemple de prestidigitació musical, un altre dominador absolut del seu instrument. tot i que de vegades fins i tot en excés. El fet és quan l’harmònica de l’exmúsic de Waters, Clapton, King, Dylan i tants d’altres mites del blues i el rock acompanyava la guitarra de Primer el concert va esdevenir una poderosa màquina musical. El festival incia la seva quinzena aventura, i ho intenta fer amb l’esperit del primer any.