Protegint les llengües que configuren la ciutat de Cerdanyola

Les classes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística de Cerdanyola han treballat aquesta setmana amb algunes de les moltes llengües que es parlen a la nostra ciutat. Commemorant així el Dia Internacional de la LLengua Materna, docents i alumnat posa el seu granet de sorra per la protecció de la diversitat lingüística, la preservació de les cultures i la defensa de les diferents maneres de veure el món.

Aquesta música és la de Mashina Vremeni (Машина Времени en alfabet cirílic) un grup de llegenda a Rússia. De fet, format en plena Unió Soviètica, al 1969, però desconegut a les nostres contrades. El nom del grup significa Màquina del temps i la cançó, Дорога в небо, vindria a traduir-se com Camí al cel. És la cançó que ha triat Olga, una de les alumnes del Servei Local de Català per mostrar als seus companys de classe en la setmana del Dia Internacional de la Llengua Materna, un col·lectiu que ens ha obert les portes a Cerdanyola.info i Cerdanyola Ràdio perquè coneguem una mica més la immensa riquesa cultural que s’aplega en aquestes aules.

23 llengües a les classes de català

Només aquest trimestre, els alumnes del Servei Local de Català parlen un total de 23 llengües maternes, amb les seves cultures i maneres de veure el món corresponents. Són l’aimara, l’amazic, l’alemany, l’àrab, el basc, el castellà, el català, el gallec, l’hindi, l’hongarès, l’italià, el kurd, el mandinga, el noruec, el portuguès, el panjabi, el romanès, el rus, el tadjik, l’ucraïnès, l’urdú, l’uzbek i el xinès.

Tot un calidoscopi que mostra la diversitat lingüística que hi ha als nostres carrers i places. Palmira Freixa, del Servei Local de Català, comenta que molts d'aquests alumnes també parlen anglès o francès, “no ja com a llengua materna, sinó perquè també són llengües oficials dels seus respectius països”. El mosaic, doncs, creix a cada pas. De fet, per primera vegada a les classes del Servei de Català hi ha parlants d’uzbek, una de les llengües de l’Uzbekistan, a l’Àsia Central.

Protegir les llengües

La Unesco aprovava l’any 1999 declarar el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna destacant que les societats multilingües i multiculturals existeixen a través de les llengües, que transmeten i preserven els coneixements i les cultures tradicionals de manera sostenible.  Aquesta commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna homenatja dos estudiants de Bangladesh que morien el 1952 en defensa de la seva llengua: el Bangla.

Núria Tarrida, professora del Servei Local de Català (SLC), destaca que aquesta commemoració vol posar en valor cadascuna de les llengües que es parlen al món i subratlla que cada any n’hi ha que moren, desapareixent amb elles una manera de veure el món. Tarrida apunta que igual que cal preservar la diversitat del món natural cal protegir la diversitat lingüística.

Tarrida explica que les llengües reflecteixen tal com és la societat i remarca que la ciutat de Cerdanyola la configuren totes les llengües que s’hi parlen i no només el català o el castellà.

Al món hi ha unes 7.000 llengües. L’idioma més parlat arreu del planeta és l’anglès, amb 1.350 milions de parlants, però per a la majoria no és la seva llengua materna -ho és per a 370 milions de persones-. La llengua materna més parlada al món és el mandarí, una llengua xinesa amb 1.125 milions de parlants al món, per a 925 milions dels quals és la materna.

Totes aquestes llengües tenen les seves varietats que també conviuen a la ciutat i a la pròpia aula on fan classe de català, amb el castellà que es parla a Granada o Burgos convivint amb el que procedeix d’Amèrica. Un fet que Núria Tarrida també ressalta com un enriquiment que ajuda també a conèixer la diversitat dins de la pròpia llengua catalana.

Calidoscopi cerdanyolenc

L’aula del Servei Local de Català, a l’Ateneu, reflecteix aquest calidoscopi que és Cerdanyola, una ciutat on no hi ha dades oficials per saber quines són les llengües estrangeres més parlades, però si que les cinc nacionalitats de població estrangera més present al municipi són Xina, Marroc, Itàlia - en molts casos segurament són persones procedents de països de Llatinoamèrica que tenen la nacionalitat italiana perquè tenen avantpassats d'aquest país, però no vol dir que parlin la llengua italiana-, Romania i Colòmbia.

Molts dels alumnes van a classe de català per raons de feina, però la majoria també destaquen la importància de comunicar-se millor amb la gent del país que t’acull i l’interès per teixir millor relació ja que, com diu Jeimy, de la República Dominicana, es tracta simplement de “respecte”.

Paolo, de nacionalitat peruana, explica com moltes persones s’adrecen a ell en castellà i quan ell parla en català es sorprenen, al temps que remarca que aquest fet és molt ben valorat. “La gent estima que els parlis en català i t’ho mostren”, diu.

Jeimy també explica com canvia la reacció d’una persona catalanoparlant davant una persona d’altra nacionalitat que li parla en català:

Un respecte, però, que no noten tant a la inversa ja que consideren que els catalans no mostrem no ja interès per conèixer aquestes altres llengües, sinó tampoc per les cultures que hi ha al darrera.

En moltes ocasions, l’esforç és especialment important perquè les diferències del català amb la seva llengua materna és molt gran, fins i tot en l’escriptura, com és el cas d’Olga, de nacionalitat russa, o de Pinyada, que és tailandesa. 

Paraules

D’aquest alumnat que participa en les classes del Servei Local de Català, 12 han compartit amb nosaltres les seves experiències i la riquesa d’una paraula o expressió en la seva llengua materna que els agradi especialment o que tingui algun significat extraordinari per a ells, no sempre en positiu.

Tres d’aquestes alumnes han nascut a Granada i de terres andaluses han portat amb elles expressions i mots que mostren també la diversitat del castellà. Sagra comenta dues paraules d’origen àrab: Zafa, que significa gibrell, i Guisopo, que vol dir baieta. Bea ens proposa també dues paraules: Jartá (molt, una barbaritat) i Enritación, que succeeix quan t’enfades o amoïnes per alguna cosa. Mercedes, per la seva banda, planteja un antònim de jartá, una Mihilla, o un Chavea, un jove.

De la República Dominicana, Jeymi ens proposa dos mots: Jarta, d’estar atipat de menjar, i Cigüapa, una dona mítica que embruixa als homes.

Tres dels alumnes ens plantegen paraules o expressions en quítxua, una família de llengües indígenes que parlen uns 10 milions de persones a diversos països d’Amèrica. De Perú, Yessenia proposa Sumaq Huarmacha, que vol dir bella nena; Jhiyi, de Bolívia, ofereix dues paraula: Warmicitay -doneta-  i Imillitay -senyoreta-; i Paolo, també peruà, planteja l’expressió Ñoja munayqi tukui suijunta, que vol dir t’estimo amb tot el meu cor

Del mateix continent arriben altres paraules. Per exemple,  Jeanette, veneçolana de Caraques, que ens convida a alguna cosa molt bona, alguna cosa Chévere i un altre veneçolà, Jorge, de Maracaibo, proposa Caligüeva que vol dir una persona que no vol fer res i que és una adaptació de càlid wave, cop de calor.

Pinyada, de Tailàndia, ens proposa la paraula พยายาม que significa prova, mentre la russa Olga ens planteja una expressió a fer desaparèixer Za muzhem que vol estar casada, però amb un sentit negatiu d’estar supeditada a l’home.

Des de molt més a prop arriba la paraula de Naroa, una jove basca, que planteja també un mot força positiu, Zorioneko, que en eusquera vol dir afortunat i s’utilitza per felicitar.

També són positives les últimes paraules que ens proposen. En castellà, Isma, de Miranda d’Ebre, ens proposa Empatia, mot que li roba a la uruguaiana Emilia que també volia dir-hi i afegeix Resiliencia.

Paraules i cançons en diverses llengües, algunes de les moltes que cada dia parlen els cerdanyolencs i que mostren aquesta riquesa cultural que s’ha de preservar. En aquest reportatge us hem ofert cançons en rus, eusquera, tailandès, castellà i us deixem amb un altre exemple, l'ucrainès, en el que es canten cançons com aquest Persones lliures, ВІЛЬНІ ЛЮДИ.

....................................................................................................................................

Les cançons que il·lustren aquest reportatge són algunes de les triades pels alumnes del Servei Local de Català en aquest treball que han fet sobre les llengües maternes durant aquesta setmana.