Quasi 1.000 senglars es van capturar a Collserola l’any passat

El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural indica que, durant l’any 2022, les actuacions de control que es van realitzar a l’àmbit de Collserola van assolir el seu màxim històric "amb un total de 965 senglars capturats". D’aquests, el 61% (593) va ser capturat en ambients urbans, 99 en batuda i 273 amb aguaits nocturns amb arma de foc.

La Generalitat assegura que aquestes captures formen part d’un “esforç continuat” que “ha permès retornar la població a densitats encara elevades però que indiquen un principi de retorn a les condicions socialment més sostenibles”. L’estimació de densitat mitjana d’aquest hivern 2022-23 ha assolit un valor de 12 senglars/km2. La densitat en aquesta zona l’any passat va arribar fins als 17 senglars per km2.

El Pla que té en marxa des de l’any passat el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural inclou, entre d’altres, línies d’actuació adreçades a reduir els conflictes en les zones urbanes. Les mesures que s’hi apliquen van des de l’impuls de mesures de control eficaces i selectives, les campanyes de divulgació sobre la problemàtica i els models de governança que permetin coordinar mesures entre tots els actors fins al suport als ajuntaments i les entitats locals.

Les actuacions de control inclouen accions com la caça tradicional en batuda i també la caça amb autoritzacions excepcionals en aguaits nocturns, que es duen a terme exclusivament al medi natural i sota estrictes condicions a fi d’evitar accidents. Fonts del departament indiquen que en els llocs on la caça amb arma de foc no escau per seguretat, els ajuntaments de ciutats com ara Sant Cugat del Vallès i Barcelona disposen de programes de control mitjançant tècniques de captura com les caixes-gàbia, les xarxes de caiguda i la teleanestèsia, que realitzen empreses autoritzades.

Poblacions de senglars en zones urbanes

Les poblacions de senglar han augmentat la seva presència a les zones urbanes i periurbanes de moltes ciutats de Catalunya els darrers anys. Des del departament recorden que aquestes situacions “són un risc per a la salut de les persones i dels animals domèstics perquè poden provocar accidents de trànsit als carrers i en vies interurbanes” i també perquè els senglars “poden ser transmissors de malalties tant a les persones com a les mascotes”. Des de la Generalitat afegeixen que hi ha un nombre “cada vegada més gran de casos de persones ferides directament” per exemplars d’aquesta espècie.

Malgrat que el comportament de les espècies de la fauna salvatge és fugir de la presència humana, el porc senglar és una de les moltes espècies que s’ha adaptat a viure a prop de les persones fins a l’extrem de canviar els seus hàbits naturals. El seu èxit evolutiu es basa en la gran plasticitat a adaptar-se a diferents situacions, fins al punt d’aprofitar el refugi en zones urbanes però també l’aliment que troba fàcilment a escombraries i deixalles. Aquests exemplars es coneixen com a exemplars habituats i han aconseguit ràpidament aquest canvi de comportament que passa de mares a fills en poques generacions. El seu comportament gregari i social afavoreix aquesta transmissió.

Des de la Generalitat apunten que Collserola, “envoltada de ciutats densament poblades”, constitueix un hàbitat natural amb condicions molt adequades per a aquesta espècie, cosa que els ha permès també aprofitar les situacions de les ciutats i pobles que l’envolten. Des de finals del segle passat, la presència de senglars a Collserola s’ha incrementant com a la resta del país i la presència als carrers de les ciutat” s’ha fet comuna”. Des del departament indiquen que calen mesures de control per foragitar els senglars de les zones urbanes i reduir-ne la presència, “tot i les mesures de conscienciació a ciutadans i veïns per evitar donar menjar als senglars i els canvis introduïts en el disseny de la recollida de la brossa i dels contenidors”.

L’aturada obligada de la pandèmia durant l’any 2020 va reduir les accions de control i alhora va propiciar una millora en les condicions ambientals d’aquest espai natural, també dels urbans, que van esdevenir un ambient tranquil per a aquesta espècie. La conseqüència va ser un augment de les poblacions que l’hivern de 2021-22 van assolir una densitat mitjana de 17 senglars/km2.