Rafael Vallbona relata, a ritme de jazz, l'ascens i destrucció del somni de la modernitat al segle XX

L’autor de 'Swing, allà on la vida venç' presenta al Cafè amb lletres una novel·la sobre la construcció d'un món nou, just i segur, i la derrota d'aquest somni per les ideologies reaccionàries a la primera meitat del segle XX. La vida d’un amant del jazz que, entre els casinos de Palafrugell, Harlem, el Paral·lel i la Itàlia feixista, es veu abocat a una realitat cruel.

Als anys vint del segle XX, Enric Torres, fill d’una família d’empresaris de Palafrugell, funda una jazz band que obté gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York, on s’aferma en la idea que la música ajudarà a construir un món millor. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, però, l’Enric descobreix que tot allò que havia somiat s’ha ensorrat sense remei. Ni la llibertat, ni la igualtat ni la tolerància regnen a Europa i ja no queda ni rastre d’aquella il·lusió i esperança.

Aquesta és l'argument d'una obra basada en la història real de l'orquestra Red Ribbon's. Swing, allà on la vida venç és una novel·la que ens marca el ritme de tota una època que va dels feliços anys vint als tràgics quaranta. Rafael Vallbona explicava a la sessió de novembre del Cafè amb lletres que en aquell moment el jazz era “la banda sonora de l’adveniment de la modernitat i ser modern, com sempre ha passat, volia dir fer una música que provoqui el conflicte generacional”. L’autor, de fet, considera que el jazz és “la música de la llibertat” perquè la capacitat de dialogar entre instruments, d’improvisar, no la tenen altres gèneres musicals i li dona una llibertat expressiva única.

Anhels d'esperança devastats per la guerra i el totalitarisme

En aquest sentit, Swing és una novel·la sobre els anhels d’esperança en un món millor d’una generació que va passar d’un mon vuitcentista a un món modern i que creia que tot el pitjor, la guerra mundial i la pandèmia de la grip espanyola, ja havia passat. Vallbona explica que aquella joventut estava convençuda que “no podia venir res pitjor, perquè el progrés, la ciència, la modernitat, la tècnica” ho impediria.

Però aquesta modernitat va quedar desfeta per l’ascens de les ideologies totalitàries, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Així, apunta Rafael Vallbona, volia narrar “l’eclosió de la modernitat, els anys de glòria, i el decaïment i l’ocàs” i això és el que creu que li passa al jazz. L’autor comenta que, per exemple, Mussolini era molt aficionat al jazz i estava convençut que si no el prohibia atrauria més la joventut cap a les seves posicions polítiques, tot i que va prohibir als músics jueus que continuessin fent música. En temps de feixisme dons, va haver una efervescència jazzística a Itàlia es va acabar amb la República de Salo, titella dels nazis, quan detenen músics i directors de les orquestres italianes. Vallbona apunta que “els que van tenir la sort de no acabar en un camp de concentració, a partir de 1945 són els artífex de la cançó italiana” que va “de Renato Carosone a Franco Battiato”.

Swing és una novel·la amb moltes fonts de documentació i escenaris diversos que l’autor ha de conèixer per reflectir als seus llibres. Rafael Vallbona indica que “ja se que per Google Maps es veuen els llocs, però m’agrada anar-hi. Per internet no veus l’olor, no sents què diu la gent, no et permet colar-te dins d’una casa”, apunta l’autor que explica, per exemple, el cas del  Little Spain de Nova York, ara simbòlic però que en aquelles dècades era un barri destacat, al voltant del carrer 14, amb una associació privada, la  Spanish Benevolent Society, que sempre ha acollit qualsevol espanyol que hagi anat, des de Lorca a anarquistes asturians que fugien per les vagues mineres del 1934, i de la qual s’ha desentès l’estat espanyol.

Trets històrics que es fonen amb la ficció a la novel·la de Vallbona. L’autor fa un prec als lectors: “capbusseu-vos en la història i oblideu-vos de què és veritat o no” perquè a la novel·la la realitat i la ficció “són dos cares del mateix concepte, que és la narració”. Rafael Vallbona indica que “la ficció és la narració construïda i el problema que té l’autor és fer un relat que sigui versemblant, fins i tot en els més fantàstics o de ciència-ficció”. L’autor explica que a l’escriure agafa peces de la realitat per construir un relat versemblant i es pregunta pel personatge protagonista de Swing: “l’Enric Torres va existir? Diria que no, però no posaria la ma al foc”.

Retransmissió de la sessió del Cafè amb lletres amb Rafael Vallbona

L’autor insisteix que Swing “no es una novel·la per als aficionats al jazz, només que el protagonista ha sortit jazzero como podia haver estat ciclista” i explica que el llibre compta amb un codi QR que remet a un llistat de Spotify amb 44 de les 45 cançons referenciades a la novel·la, per ordre cronològic:

La pròxima sessió del Cafè amb lletres serà amb la presència de Carlota Gurt presentant Sola, una novel·la sobre les conseqüències de la solitud que suposa un joc psicològic que provoca inquietud. Serà el 19 de desembre a la Biblioteca Central a les 19 hores.