Rebuig municipal a l'abocador al clot d'Almar, però amb gran debat

El debat sobre els abocadors va tornar a ser protagonista del Ple Municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola tot i el consens en rebutjar fer un abocador de residus d'ecoparc a l'argilera Almar de Can Fatjó dels Aurons. L'altre gran tema de la penúltima sessió plenària del mandat va ser sobre el superàvit d'1'1 milions d'euros en el tancament de l'exercici econòmic de 2010 i la nova guerra de xifres entre els regidors sobre la gestió econòmica.

El que havia de ser una bassa d'oli per l'aprovació unànime de la moció de rebuig municipal a la instal.lació d'un abocador de residus d'ecoparc al clot d'Almar de Can Fatjó dels Aurons es va convertir poc després en una hora de preguntes, respostes, aclariments de posicions, reaclariments, retrets i agraïments en què van participar tots els grups del Consistori de Cerdanyola, el president de l'EMD de Bellaterra i les dues plataformes contra els abocadors.

La moció

La moció en si, presentada finalment per la Junta de Portaveus a proposta de la Plataforma contra l'abocador de deixallles a Can Fatjó dels Aurons, es va aprovar amb total consens i sense cap debat. La proposta planteja el rebuig de l’Ajuntament de Cerdanyola a l’abocament de qualsevol tipus de residus, tot i que esmenta explícitament els provinents d’ecoparc. La moció argumenta el rebuig en la proximitat de l’argilera Almar a centres escolars, centres esportius, hospitals, oficines, hotels i habitatges.

La moció aprovada també demana que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, fixi la seva posició sobre el tema públicament.

El debat

Posteriorment, però, unes preguntes del grup popular van obrir un llarg debat sobre tot el procés que ha portat a la polèmica sobre la possibilitat de fer un abocador a l'argilera Almar i el rebuig unànime del Consistori aprovat en aquest Ple Municipal, que s'afegeix als ja prèviament adquirits pels plenaris de l'EMD de Bellaterra i de l'Ajuntament de Sant Cugat.

El portaveu popular, Manuel Buenaño, va fer un repàs a la diferent documentació que hi ha sobre el tema i va preguntar perquè no es paralitzen els treballs que es duen a terme a l'argilera Almar si suposadament s'incompleix la normativa urbanística i ambiental. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va contestar que encara no es disposa dels informes tècnics adients i que serà un enginyer de mines qui dictaminarà si els treballs que es realitzen a l'argilera són els propis de l'adequació d'un abocador.

Buenaño insistia que Puigfel, l'empresa propietària dels drets d'explotació de l'argilera Almar, va demanar al juliol de 2010 un certificat de compatibilitat urbanística a Can Fatjó dels Aurons en relació a la instal.lació d'un dipòsit controlat de residus embalats com l'existent a l'argilera Elena. L'alcaldessa de Cerdanyola insistia també que mai atorgarà aquesta compatibilitat urbanística mentre sigui alcaldessa.

Manuel Buenaño manifesta la necessitat d'oposar-se frontalment a aquesta possibilitat i va recordar la seva inclusió en el Pla de Viabilitat Econòmica, que el PSC va dir que es va fer a instàncies d'ICV/EUiA. Des del grup d'Iniciativa, indiquen que només parlaven d'una possibilitat a explorar a tall informatiu, mentre que el grup socialista afirma que Iniciativa parlava de concretar aquesta possibilitat.

El president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, celebrava l'acord unànime en la votació de la moció i destacava que l'empresa que va gestionar l'abocador de Can Planas, Puigfel, "no pot tenir una segona oportunitat després d'un fracàs estrepitòs". Andreu manifesta que quan s'obre un clot d'extracció de terres cal presentar un projecte de restauració paisatgística. El president de l'EMD comentava que ICV/EUiA es va abstenir en la votació d'aquesta moció a Bellaterra i instava a que es posicionés clarament sobre el tema, a l'igual que el grup del PSC.

El portaveu d'ICV/EUiA, Antoni Morral, destaca que el seu grup ja va dir al 2007 que el clot d'Almar s'havia d'omplir amb terra i runes i que seguia defensant el mateix, tot i que s'abordés una "exploració" d'informació davant l'experiència inicialment positiva del model seguit amb l'argilera Elena. Morral, que assegura que del que ha passat institucionalment des del 2009 en relació a aquest tema no té "ni idea", indica que en tot cas s'haurà de fer un seguiment controlat de com s'omple el clot d'Almar ja que és necessari restaurar-lo.

El PSC per la seva banda va insistir, a través del seu portaveu, Francisco Ortiz, que l'oposició socialista és ferma i que una prova d'això és que l'abocador no es va incloure al pressupost municipal tot i que s'hagués contemplat la possibilitat al Pla de Viabilitat Econòmica "a instàncies d'Iniciativa". Ortiz indica que Cerdanyola ha exhaurit la quota d'abocadors encara que es tanqui bé l'argilera Elena.

Manuel Buenaño, el portaveu popular, considera que en tot aquest procés la Generalitat i l'Ajuntament han dit que no tenia constància de cap petició oficial per fer un abocador i que la documentació ho desmenteix, així que considera que algú ha faltat a la veritat. Per això, el portaveu popular demanava que el conseller de Territori, Lluís Recoder, vagi al notari i digui als veïns que "mai hi haurà un abocador" a Can Fatjó dels Aurons.

Des de CiU, el seu portaveu, Alfons Escoda, afirmava un rebuig "solemne, clar i rotund" a fer un abocador de residus d'ecoparc a l'argilera Almar. Escoda reconeixia que inicialment era normal pensar en aquesta possibilitat perquè el model seguit al dipòsit Elena semblava positiu, però les males olors generades per l'abocador als últims temps i la unànime oposició veïnal descartaven aquesta possibilitat.

Representants de les plataformes Cerdanyola sense abocadors i contra l'abocador de deixalles a Can Fatjó van fer un agraiment públic explícit a la tasca realitzada pel portaveu popular, Manuel Buenaño, i el president de l'EMD, Ramon Andreu. Un dels seus membres, Salvador Segarra, també responsable de Medi Ambient del PP, va demanar que s'aturin les obresa l'argilera pel risc que una esllavissada de terra caigui sobre les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat ja que "es segueix excavant en profunditat" al clot d'Almar.

Liquidació del pressupost 2010

Pel que fa a la liquidació econòmica del pressupost de l'any 2010 que es tanca amb un superàvit d'1'1 milions d'euros, el govern municipal va destacar-lo com un èxit de gestió que s'ha de mantenir. El portaveu socialista i regidor de finances, Francisco Ortiz, indica que el Pla de Viabilitat Econòmica de l'Ajuntament s'ha començat bé, però requereix tres anys d'equilibri per sanejar les finances de l'Ajuntament.

Ortiz indica que els anys 2008 i 2009 hi havia hagut un dèficit de fins a 6 milions entre els dos anys, aproximadament, i que també s'ha reduït l'endeutament passant de 32'1 a 26'9 milions.

Des de l'oposició, tant Iniciativa com PP van congratular-se del superàvit però van criticar altres xifres que consideren que demostren que no hi ha bona gestió. El regidor d'Iniciativa Santiago Cayuela afirma que s'han introduït despeses del 2010 a l'exercici de 2009 i que el romanent de tresoreria negatiu ha baixat en 200.000 euros quan el retall salarial dels treballadors que s'havia de dedicar a reduir aquest romanent ha estat de 406.000 euros. Cayuela afirma que les quantitats pendents de cobrament i de pagament han tingut un "increment impressionant" passant de 25 a 34 milions en el cas del cobrament i de 18 a 22'5 en el cas del pagaments. El regidor d'Iniciativa indica també que en l'endeutament a llarg termini s'ha trencat una tendència de reducció des del 2007, ha baixat molt l'execució d'inversions previstes i les empreses municipals no han presentat comptes, però seran deficitaris perquè no hi ha hagut activitat al llarg de 2010.

La regidora popular Mònica Álvarez manifesta que superàvit no vol dir complir el Pla de Viabilitat Econòmica i criticava els 22'5 milions d'euros pendents de pagament i un nivell d'execució d'inversió que ha baixat en un any del 60 al 44% del previst.

El regidor de Finances explica que el superàvit assolit permetrà accedir a nous crèdits per millorar el finançament municipal i afrontar el pagament als proveïdors. Francisco Ortiz manifesta que el romanent de tresoreria negatiu és un fet que s'arrossega dels anys anteriors perquè és acumulable.

Altres temes a debat

Una polèmica va sorgir en torn a un altre tema en què va haver acord: la proposta presentada pel govern de suport a la dació de l'habitatge en pagament de la hipoteca quan no es pot afrontar. La moció, que es va aprovar per uanimitat, critica les anomenades clàusules de sòl i sostre que plantegen les entitats financeres en les hipoteques d'interès variable i ja que consideren que situen bancs i caixes en situació de privilegi davant les persones amb hipoteques. El text de la moció indica que l'impagamernt d'una hipoteca suposa tenir el patrimoni personal embargat i poder passar a patir un estat de vulnerabilitat, desprotecció i alt risc de caure en l'exclusió social.

El regidor d'Iniciativa Santiago Cayuela va criticar la moció per insuficient i va recordar que la proposta que el seu grup ha fet al Congrès dels Diputats, on es pot canviar la llei, va tenir el vot contrari de PSOE i PP i l'abstenció de CiU. Cayuela va reclamar més mesures com que es contempli que l'habitatge en qüestió pugui ser utilitzat per la persona afectada en règim de lloguer social o usdefruit vitalici i que no s'embarguin els sous més enllà del Salari Mínim Interprofessional.

En temes econòmics, el Ple aprovava, amb l'oposició d'Iniciativa, no admetre el recurs interposat pel president de l'EMD de Bellaterra contra l'aprovació definitiva del pressupost de l'Ajuntament de Cerdanyola per considerar que incompleix els acords de constitució de l'organisme de descentralització ja que hi ha una partida inferior a la pactada. L'acord aprovat ahir indica que era l'EMD i no el president qui havia d'haver presentat el recurs.

En relació a les escoles-bressol, la regidora d'Educació, Esther González, va anunciar que el centre del Turonet, ara en obres, estarà enllestit per obrir el nou curs amb una capacitat de 102 places. També s'aprovava un benefici fiscal al Parc Tecnològic del Vallès per la realització d'obres per fer una esola infantil per als fills dels treballadors de les seves empreses. González va dir que s'estudiava la possibilitat d'obrir-la també a la resta de la ciutat.

En relació a un altre centre educatiu, l'escola privada Ramon Fuster, de Bellaterra. El president de l'EMD va anunciar el recurs contra l'aprovació ahir d'una modificació urbanística per permetre la seva ampliació sense incrementar edificabilitat. Ramon Andreu va explicar que això suposa que el centre passi de 600 a 900 alumnes i que l'EMD no ha pogut fer l'estudi de mobilitat, un fet que és de la seva competència i que l'Ajuntament ha de tenir present.