Recordar que l'Holocaust demostra la fragilitat de la llibertat, també avui en dia

Cerdanyola ha recordat les víctimes del nazisme amb una crida a evitar silencis còmplices amb els atacs als drets humans o les conseqüències de les guerres sobre la població civil. L’ofrena floral al monument en memòria dels cerdanyolencs deports a camps d’extermini nazis presidia un acte que reclama la necessitat de preservar la memòria per no repetir la tragèdia.

Les notes d’El Cant dels Ocells, interpretat per Marta Sunyer, violoncel·lista de l’escola municipal de música Aulos, obrien un acte emotiu en memòria de l’Holocaust i altres víctimes del nazisme en una jornada que commemora l’alliberament al gener de 1945 d’un dels camps d’extermini més tràgicament coneguts, el d’Auschwitz-Birkenau, on van morir més d’un milió de persones assassinades pels nazis.

Elvira Fernández, integrant de la junta d’Amical Mauthausen, destacava la necessitat de recordar “la fragilitat de la llibertat”, cosa que es constata “davant la terrible repercussió dels conflictes bèl·lics sobre la població civil”, com passa a Palestina o Ucraïna, o “per la sistemàtica vulneració dels drets humans en diferents parts del món”. Fernández explica que la nostra societat no pot permetre en aquest context “ni el silenci còmplice ni la melancolia contemplativa”.

Aquest missatge el comparteix l’alcalde de Cerdanyola que recorda que més de dos milions d’europeus van ser internats a Auschwitz-Birkenau, i la majoria d’ells assassinats, davant el silenci còmplice de moltes persones que ho sabien. Carlos Cordón fa una crida a evitar que això torni a passar i que un nou silenci faci possible nous horrors. Per a l’alcalde de la nostra ciutat, “recordar l’Holocaust serà sempre una advertència dels perills que provoca l’odi”.

Recordant l'Amadeu, el Juan, el Miguel i el Lluís

L’acte finalitzava amb una ofrena floral a l’escultura Punt de partida, d’Elisa Arimany, que recorda els quatre cerdanyolencs deportats al camp de Mauthausen, Amadeu Comas, Juan Gómez, Miguel Garcia i Lluís Castells, dels quals només va sobreviure Comas.

Els quatre eren veïns del barri del sot de can Xarau, on ara es fa aquest homenatge, a la plaça de la Pau. Comas, nascut a Cerdanyola al 1921, era un cambrer que militava a la UGT i que va marcar a l’exili al finalitzar la Guerra Civil. Després de passar per diversos camps de presoners el van internar al camp d’extermini de Mauthausen on va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Tenia 24 anys.

Va ser el més afortunat dels quatre. Lluís Castells, nascut a Sant Joan de Vilatorrada al 1898, va passar també per diversos camps de treball i de presoners abans d’arribar a Mauthausen al 1941 i després al camp de Gusen, on va morir al 1942 amb 44 anys.

Juan Gómez, nascut a la localitat almerienca d’Huércal-Overa, al 1916, va passar pel camp d’Argelers a l’exili francès, passant posteriorment per diverses presons. Gómez, que havia estat veí del carrer de la Cirumval·lació, va morir a Gusen al 1941 amb 29 anys.

Miguel García havia nascut a La Carolina, Jaen, al 1916 i a Cerdanyola era veí del carrer de la Pau eterna. També va passar per diversos camps de treball fins arribar al camp de Mauthausen. Va ser assassinat al castell d’Hartheim al 1941 quan tenia 29 anys.