Recordem Espinàs, un camí per la literatura

Al 2013, Josep Maria Espinàs era el protagonista de la Marató de Lectura de Cerdanyola. En aquell moment, Cerdanyola.info realitzava aquest vídeo per fer un recorregut ràpid per la seva ingent obra. L'autor de Combat de nit, El teu nom és Olga, El meu ofici o, entre moltes altres obres, Viatge al Pirineu de Lleida ha mort aquest 5 de febrer i volíem retre un petit homenatge en forma de record.

La marató de lectures de Sant Jordi de Cerdanyola es dedicava l’any 2013 a l’escriptor, periodista i editor Josep Maria Espinàs i Massip nascut a Barcelona el 7 de març de 1927 i que moria el passat 5 de febrer a l’edat de 95 anys. Amb Josep Maria Espinàs diu adeu un dels grans noms de les lletres catalanes, prolífic i eclèctic, conegut per una obra especialment diversa: les seves novel.les, les cròniques de viatges, les dècades d’articles periodístics ininterromputs, i fins i tot com a pioner de la Nova Cançó i coautor del Cant del Barça.

Autor d'una extensa obra, Espinàs va aconseguir multitud de guardons, entre ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi, el Premi Joanot Martorell, el Sant Jordi i el Premi Víctor Català.

Inicis i primers èxits literaris

Però tot això no podria haver arribat sense les primeres lletres de l’autor quan només tenia 8 anys i ja feia versos o quan va escriure la primera novel.la amb només 15. I és que la passió per la literatura va néixer amb ell. Un jove Josep Maria Espinàs es va llicenciar en Dret l’any 1949, quan va guanyar el seu primer premi, el Guimerà, per un article sobre l’autor de Terra baixa. De l’advocacia va passar a la revista Destino.

Espinàs va exercir d'advocat fins al 1955 dos anys després del seu primer gran premi: el Joanot Martorell per la novel.la Com ganivets o flames. No obstant això, Espinàs insistia en què mai no va pensar ser escriptor; simplement escrivia.

Després van arribar altres novel.les d’èxit: Dotze bumerangs, El gandul i especialment Tots som iguals i el recull Varietés, amb el que va guanyar el premi de narracions Víctor Català

Espinàs acaba la dècada dels 50 amb Combat de nit, la novel.la més acostada el realisme social. L’autor, però, destacava que l’única voluntat que tenia era la d’escriure, tot i les dures circumstàncies de la foscor franquista

El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb L'últim replà i comença l’allunyament de la novel.la que no va tornar a conrear fins La collita del diable, al 1968, i Vermell i passa al 92. La raó? Espinàs sospitava que el va deixar d’interessar.

És en aquest moment quan escriu la seva única obra teatral: És perillós fer-se esperar. TVE l’emetia al 1978 amb Joan Miralles, Maria Josep Arenòs, Josep Maria Lara i Núria Duran com principals actors d’una historia d'uns atracadors que esperen un company que ha quedat endarrerit i aixeca sospites.

La Campanya i la Nova Cançó

Fundador de l’editorial La Campana, també va ser un dels creadors d’un grup de gran transcendència cultural per a Catalunya. Espinàs va ser un dels fundadors, l'any 1960, dels Setze Jutges, el col.lectiu que va donar pas al moviment de la Nova Cançó. L’objectiu era tenir una eina de comunicació efectiva i la cançó que diu coses ho és. Aquells pioners esperaven l’arribada de joves amb talent que prenguessin el relleu i tiressin endavant el fenomen de la cançó. I així va passar. En tot cas, la valoració que feia de la Nova Cançó era molt positiva. Va suposar una renovació una cançó popular vinculada al seu temps.

Espinàs va enregistrar diversos discos amb cançons pròpies, escriu i enregistra amb interpretació pròpia la narració per a infants Viatge a la Lluna (1969), amb música de Xavier Montsalvatge i també fa adaptacions de cançons per a infants i de George Brassens.

Les cròniques de viatges

L'any 1957 publica el primer d'una llarga sèrie de llibres de viatges, Viatge al Pirineu de Lleida i no deixa de publicar-ne durant 50 anys, amb més de 20 títols, entre ells els populars viatges a peu. Curiosament, aquell primer viatge el fa amb Camilo José Cela, qui també va escriure un relat sobre els pirineus lleidatans.

Espinàs va esdevenir el gran cronista de viatges del país, tot i considerar-se barceloní al 100% i no ser excursionista. Cada descobriment, cada conversa, esdevé apassionant. La diversitat es confirma com un tresor.

L’autor va viatjar per moltes comarques catalanes però també per molts altres territoris de l’estat. Sempre espais sense turisme ni indústria on va descobrir persones apassionants i confirmava que cada 15 passes entres en un món diferent.

Aquells primers llibres de viatges van donar pas a la sèrie A peu, tant per terres catalanes com d’altres indrets. Uns viatges amb només la documentació bàsica ja que Espinàs volia estar predisposat a viure la sorpresa continua i la diversitat total.

El gran columnista del país

Aquesta és una altra de les vessants destacades de la trajectòria d'Espinàs: la periodística. Va fer més d'11.000 articles, un cada dia durant més de quatre dècades, però va ser també conductor de programes televisius: Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.

Abans havia estat el temps de les cròniques a la revista Destino. Com la magistral peça en què va relatar el drama de la riuada del 25 de setembre de 1962 al Vallès Occidental: la tragèdia, les morts, la desesperança, la solidaritat... d’un drama que va viure, per atzar, en primera persona. Després vindrien els reportatges sobre els països asiàtics.

Espinàs va escriure llibres de no ficció sobre un amplíssim ventall de temes: l’ecologisme, les falses etimologies l’inventari de jubilacions, la relació amb el lector o amb altres escriptors o, el seu llibre més emotiu, les cartes adreçades a la seva filla Olga: El teu nom és Olga.

I tot escrit sempre amb una pipa a la boca i amb una màquina sota els dits. I és que Espinàs era ja possiblement l’únic escriptor que no utilitzava ordinador. L’autor comentava que si l’electricitat se’n anava, no havia de deixar de treballar. Una màquina amb la que va escriure més de 90 llibres i 12.000 articles.

El Barça

Hem parlat de la cançó, però no pas de la seva peça més popular. Potser la més popular del país. I és que Espinàs és un dels autors de la cançó catalana que més s’ha cantat al món: el Cant del Barça. El president blaugrana Agustí Montal va encarregar la lletra de l’himne a Jaume Picas i a Espinàs i la música a Manuel Valls Gorina. Era el 75 aniversari del club. L’èxit és evident. Espinàs l’atribuia al fàcil fraseig que permet que es canti de forma col.lectiva per 100.000 persones.

A Cerdanyola

Josep Maria Espinàs va ser el protagonista d’una de les sessions del Cafè amb lletres al 2007 i posteriorment de la marató de lectura del 2013. A l’Ateneu vam poder conversar amb l’autor, i vam poder veure, en una exposició, fotografies, manuscrits i llibres de l’escriptor així com les seves sabates de caminar o la seva inseparable pipa. Amb ella i una màquina d’escriure va crear una obra immensa amb novel.la, literatura de viatges, una peça teatral, llibres d’assaig i no ficció, relats curts, i fins i tot cançons. Josep Maria Espinàs, Tot un camí per la literatura.