Recuperant la memòria d’un barri jove i un territori antic: Canaletes

El 19 de maig de 1996 es lliuraven les claus dels primers habitatges de protecció oficial de Canaletes. Naixia així un barri enclavat en un dels indrets històricament i mediambientalment més destacats del territori de Cerdanyola. 25 anys després, el veïnat del barri i l’Ajuntament de la ciutat han volgut celebrar l’efemèride amb diverses activitats, la culminació de les quals ha estat la presentació d’un llibre, coordinat per la periodista Mónica González, que recull el nou lema d’aquest racó de la ciutat, un barri amic al peu de Collserola, i fa un recorregut -en text i en imatge- per la història del territori, des de l’Edat del bronze, els diversos projectes urbanístics, les mobilitzacions socials i la conformació de la nova comunitat que l’habita.

Canaletes, un barri amic al peu de Collserola (1996-2021) està estructurat en cinc apartats principals. Els primers habitants de Canaletes fa un recorregut per la història més antiga del paratge, des de l’Edat del bronze, explicant la seva evolució al mateix temps que es destaquen les seves riqueses patrimonials com el jaciment arqueològic de Canaletes i can Codina, la masia de Canaletes, l’ermita de Santa Maria de les Feixes o l’aqüeducte de Canaletes, però també el temps en que era espai de pasturatge d’ovelles o en què es practicava el motocròs. Aquest apartat és obra de Joan Francès, director del Museu de ca n’Oliver.

El segon apartat és Els projectes inicials on s’aborden els primers intents d’urbanització sorgits a l’època franquista que, com recorda al llibre la periodista de Cerdanyola Ràdio/Cerdanyola.info Mónica González, era un “urbanisme que tot ho devorava” i que preveia construir 4.500 habitatges d’entre 8 i 15 plantes que “amenaçaven convertir Cerdanyola en una ciutat massificada”. En la presentació de Canaletes, un barri amic al peu de Collserola, realitzada aquest 14 de gener al PEM Guiera, l’exalcaldessa de Cerdanyola Cristina Real explicava que Cerdanyola corria el risc de convertir-se en una ciutat de 200.000 habitants però afortunadament es va poder evitar. Pel que fa a Canaletes, Mónica González destacava que d’aquells 4.500 habitatges finalment es van fer 1.327, 829 d’aquests habitatges de protecció oficial, amb una reducció aconseguida “gràcies a la força de la campanya de protesta ciutadana impulsada per la Plataforma Salvem Canaletes” i “al posicionament polític- de l’Ajuntament que va suposar una confrontació directa amb la Mancomunitat de Municipis” de Catalunya.

Així, la tercera part del llibre, La resposta social, aborda aquesta mobilització, inclosa la icònica pujada al campanar de l’església de Sant Martí desplegant la pancarta Salvem Canaletes al 1981, i l’elaboració del projecte definitiu es desenvolupa en la quarta part del llibre: El barri que es fa realitat, que explica també com es van configurar els diferents equipaments que actualment donen servei al barri, i a la resta de la ciutat, com el CAP Canaletes, el Palau de Justícia, la residència de Gent Gran, el PEM Guiera o els parcs del Turonet i de la Riera.

L’exalcaldessa de Cerdanyola Cristina Real explicava a la presentació que el veïnat va fer força amb la seva reivindicació i l’Ajuntament va treballar per aconseguir uns equipaments que sonen servei al conjunt de Cerdanyola.

Finalment, la cinquena part del llibre, amb el títol de La cohesió social, explica com el veïnat que arribava fa 25 anys a un nou barri es va cohesionar, va construir comunitat i va passar “del cal fer barri al som barri”·, al temps que s’aborda les assignatures pendents i els horitzons de futur d’aquest espai de la ciutat.

Testimonis orals i fotogràfics

El llibre, que Mónica González insisteix en què és una creació col·lectiva gràcies a testimonis com els d’Albert Lázaro, Antoni Morral, Rafael Viñals, Carles Conill, Loli Peralta, Antonio Otero o Miquel Sánchez, i la cessió de documents i fotografies per part d’entitats com l’Associació de Veïns (AVV) de Canaletes o el GREC, l’Arxiu Xane i el dels mitjans de comunicació municipals, i fotògrafs com Núria Puentes o Tito Vera, entre d’altres. Precisament la part gràfica, amb coordinació fotogràfica de Jose R. Urbano, és un dels grans atractius del llibre, amb imatges que expliquen tota aquesta evolució i algunes imatges realment espectaculars.

Donar veu als barris

Canaletes, un barri amic al peu de Collserola sorgeix com una proposta del mateix barri, de l’AVV que presideix actualment José Antonio Trigueros, qui subratlla la importància d’aquestes entitats per continuar donant veu al veïnat dels barris i refermar el sentiment de comunitat. Trigueros apunta que la majoria de les reivindicacions inicials del veïnat s’han complert, però es mantenen d’altres com la necessitat d’un transport públic que enllaci directament Canaletes amb Barcelona, la recuperació per a ús públic de la masia de Canaletes o la necessitat d’un centre cívic per al barri, fet aquest últim sobre el qual la regidora de Moviments Socials i Entitats Ciutadanes, Marian Navarro, anunciava que l’Ajuntament treballa perquè aquest centre cívic sigui realitat en breu. Navarro destaca el paper rellevant de les entitats veïnals, sovint massa “oblidades”, com altaveu de les necessitats dels barris i dels seus habitants.