Recuperar i honorar Francesc Layret

El Museu d’Art de Cerdanyola acull una mostra dedicada al polític i advocat, assassinat el 1920 a Barcelona, i la seva relació amb Cerdanyola del Vallès. La mostra es podrà visitar a la ciutat fins el proper 20 de juny.

El treball conjunt de les entitats AMAC, GREC i La Constància, junt amb l’Arxiu municipal i el Museu d’Art de Cerdanyola i la col·laboració de Patxi Ocio Casamartina ha fructificat en una exposició que vol recuperar i honorar la figura de l’advocat i polític Francesc Layret. Es tracta d’una mostra dispersa coordinada per l’OPC (Oficina Patrimoni Cultural) de la Diputació de Barcelona en un projecte que es diu Memòria en Xarxa al voltant de la commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la II República.

La recerca parteix que a la Cerdanyola del Vallès republicana hi havia dos monuments. Un, la República, restituïda a la plaça de Sant Ramon. I l’altre, una placa dedicada a Francesc Layret, ubicada a l’actual Avinguda de Catalunya, ben a prop de la confluència amb l’Avinguda de la Primavera. Se’n tenia informació oral, però l’element clau va ser la troballa d’una fotografia del carrer on s’aprecia la placa. Qui n’era l’autor i què representava? El cronista Albert Lázaro recorda que Viladomat li havia comentat que la nineta dels seus ulls, pel que fa a les obres creades, era una lleona ferida, reproducció d’una peça molt coneguda de la cultura assíria. És ben probable que Viladomat triés la peça dels fons dels tallers Lena. Però qui va cobrar el treball va ser el seu deixeble i amic Juventeny. Així consta en els documents municipals. Qui la va fer? Els especialistes investiguen.

Les gestions fetes per l’Associació d’Amics del Museu d’Art de Cerdanyola, AMAC, han permès comprar una reproducció en guix de l’obra, venuda per l’Acadèmia de San Fernando, de Madrid. Una de les poques que quedaven. Aquesta peça és la que es pot veure a la sala Arc del MAC. Tot i la reproducció, se segueix buscant l’original. No se sap què va passar. Les autoritats feixistes van ordenar canviar els noms dels carrers republicans pels anteriors i destruir la simbologia republicana. El carrer de Francesc Layret va ser substituït per San Ignacio, l’any 1939, i ben aviat, per carrer del Generalísimo Franco. No va ser fins al 1977 quan s’obre el debat sobre el nom del carrer, que s’havia nomenat Avinguda de Catalunya. Es va decidir que recuperés el nom de Francesc Layret des de l’Avinguda de Catalunya fins a l’Ajuntament.

El simbolisme de la lleona

La lleona que es podia veure a la placa dedicada a Francesc Layret representava una lleona assíria ferida. L’original és al British Museum. Per aquella cultura, el rei era qui matava la peça caçada. Els paral·lelismes amb Francesc Layret apareixen situant la mort de l’advocat i el polític en un moment, el 1920, quan als governants i al monarca els molestava Layret. Tenia molta ascendència entre els sectors obrers i de la incipient ERC. Morirà assassinat el 30 de novembre d’aquell any.

Francesc Layret va visitar Cerdanyola del Vallès el 1919. En concret, va visitar la Cooperativa La Constància, en un acte boicotat per la patronal. La ciutat li va dedicar un carrer l’any 1931, que va perdre l’any 1939. El va recuperar, parcialment, el 1977.

Recuperar la placa, però on?

La mostra dedicada a Francesc Layret proposa que la ciutat restitueixi la placa dedicada a l’advocat i polític. Ofereix la possibilitat de tres possibles localitzacions: l’original, a l’actual Avinguda de Catalunya; la plaça de Francesc Layret (Ajuntament) i al carrer de Francesc Layret, al mur de l’actual Patufet. Just en aquest lloc, se sap que hi va haver un refugi antiaeri durant la Guerra Civil. Una possible actuació podria passar, en aquest lloc, per recuperar i documentar el refugi, i si s’escau, col·locar la placa dedicada a Francesc Layret.

Les entitats promotores de l’exposició no descarten proposar a la ciutadania que voti quina seria la seva ubicació preferida.

A l'abril van visitar l’exposició el regidor de Cultura, Oscar Pons, el representant de La Constància, Jaume Mimó, i del GREC, Quim Módenes.  El director del MAC, Txema Romero, i l’estudiós Patxi Ocio Casamartina, van explicar als presents a la mostra, que es podrà visitar a l’espai Arc del MAC fins al mes de maig i en els horaris de l’equipament.